Universitat París 8. Vincennes - Saint-Denis

Universitat París 8. Vincennes - Saint-Denis
	;
Dades
Tipus	EPSCP
Indústria	educació superior
Forma jurídica	establiment públic nacional de caràcter científic, cultural i professional
Història
Reemplaça	Universitat de París (1969)
Creació	17 desembre 1970
Activitat
Membre de	Campus Condorcet (en)
Nombre d'estudiants	22.023 (2019)
Governança corporativa
Seu	Saint-Denis (França);
Presidència	Annick Allaigre (2016–)
Entitat matriu	Universitat París Lumières (2015–)
Filial	IUT de Montreuil (en) ; Laboratoire Dynamiques Sociales et Recomposition des Espaces (en) ; TULDM (en) ; Institutions et Dynamiques Historiques de l'Economie et de la Société (en) ; Institute for Distance Learning (en) ; Institut d'études européennes (en) ; Institut Francès de Geopolítica ; IUT Tremblay (en) ; Center for Sociological and Political Research in Paris (en)
Indicador econòmic
Pressupost	121 M€ (2019)
Lloc web	univ-paris8.fr
	Localització geogràfica

La Universitat París 8 (en francès: Université Paris 8, també anomenada Université de Vincennes - Saint-Denis) és una universitat francesa localitzada a Saint-Denis i fundada oficialment el 1971.^[1] Hereva del Centre universitaire de Vincennes, establerta per iniciativa del ministre Edgar Faure per ser focus d'innovació oberta al món contemporani, es va crear l'1 de desembre de 1968, i hi estigueren involucrades moltes personalitats, incloent Gilles Deleuze, Hélène Cixous, André Miquel i Jean-François Lyotard.

La universitat compta des de 1998 amb l'estació Saint-Denis - Université, de la línia 13 del metro del Gran París.^[2]

Universitat especialitzada en les ciències de la cultura, acull més de 22.000 estudiants. Hi treballen prop de 900 professors-investigadors i 700 empleats administratius. També hi ha 33 equips de recerca, 8 dels quals estan associats amb el CNRS, 4 escoles de doctorat, 1 Idefi (Creatic) i 1 LabEx (Arts-H2H). Des del 2014 és membre de la comunitat d'institucions de la Université Paris Lumière^[3] i és membre fundador del Campus Condorcet (ciutat d'humanitats i ciències socials), un projecte iniciat l'any 2008.^[4] També té campus a Montreuil i a Tremblay-en-France.

Història de la universitat

Vincennes

Fundada el 1969, la Universitat París 8 deriva directament d'un dels tres «centres universitaris experimentals» creats a finals de 1968, específicament del que va ser establert en el bosc de Vincennes, en els límits amb el municipi de París.^[5]

Els «centres universitaris experimentals» van ser proposats pel ministre Edgar Faure. El projecte va prosperar tant per l'interès del govern del president francès Charles de Gaulle d'allunyar els estudiants del centre de París, als quals es considerava una amenaça després del moviment estudiantil de maig de 1968, com per reptar-los a assolir les seves aspiracions amb l'oferiment d'una facultat dotada d'una autonomia educativa i financera molt àmplia. Les obres de la Facultat de Vincennes van començar a la tardor de 1968 i s'hi van rebre els seus primers estudiants el 1969.^[6]

El centre universitari va començar a ser gestionat a través de comissions polítiques i obertes integrades per professors i estudiants, amb l'objectiu que l'administració del centre educatiu fes part a tothom de les decisions internes. Un dels eixos crítics en què es va enfocar la institució va ser el qüestionament de la pedagogia tradicional universitària, el qual integrava la posició de l'ensenyant en la construcció del saber.^[7] Personatges com Alain Badiou, Jacques Derrida, Michel Foucault i Georges Canguillem van participar en l'orientació ideològica del centre experimental, on s'ensenyava psicoanàlisi, lingüística, cinema, teatre, urbanisme i ciències de l'educació, temes que no es trobaven a cap universitat francesa del moment.^[8]

El Centre Experimental de Vincennes revisà les relacions tradicionals entre professors i estudiants, però també entre la universitat i el món exterior: la universitat permetia la inscripció de les persones que desitgessin integrar-s'hi, independentment del seu grau d'escolaritat o situació i, així, era oberta a no diplomats i a estrangers. També es construïa un model pedagògic enfocat en la interdisciplinarietat.^[6] La facultat de Vincennes estava molt polititzada, per la qual cosa experts com el sociòleg Charles Soulié atribueix a aquest fet l'origen de l'expressió «Vincennes, c’est pour les emmerdeurs» (Vincennes és per als esvalotadors) pronunciada pel general De Gaulle.^[5]

Saint-Denis

Les sospites sobre les intencions del govern francès d'allunyar els estudiants universitaris del centre de París es confirmen en l'ordre de trasllat de la facultat a Saint-Denis el 1980 i la destrucció total del campus en el bosc de Vincennes, una iniciativa de Jacques Chirac, alcalde de París.^[5]^[8] La decisió es va prendre contra la voluntat de professors i estudiants, que s'hi van enfrontar durant quatre anys.^[6] Amb aquest trasllat, el «Centre Universitari Experimental de Vincennes» prendria el nom d'Universitat París 8.

Interior del campus de la Universitat París 8 (2018)

La Universitat París 8 es guanyarà la reputació de «la universitat més estrangera de França» per l'acolliment de professors estrangers en situació de dificultat per motius polítics als seus països d'origen, així com pel fet d'estar integrada per un gran nombre d'estudiants de tot arreu del món.^[5] El sociòleg Eric Fassin, professor dins de la institució, ha expressat: «No és París 8 la que imposa la qüestió post-colonial a França. És una realitat sociològica que es destaca com un tema militant per a molts estudiants.»^[8]

Formació i recerca

La Universitat de París 8 ofereix molts graus, organitzats segons l'esquema LMD: 6 DUT (diploma universitari tècnic), 22 llicenciatures, 11 llicenciatures tècniques, 36 màsters i 49 doctorats.

Exterior de la Universitat París 8 (2018)

El 2009, de 13 universitats comparades pel diari La tribune i l'Agència per a l'Avaluació de la Recerca i l'Educació Superior (AÉRES), París 8 va ser classificada entre les sis primeres per l'oferta de formació en llicenciatura. Per Màsters, es va classificar en el lloc 24 de 49.^[9]

La Universitat de París VIII es dedica principalment a les humanitats i les ciències socials, les lletres i els idiomes. En el passat, a causa de les posicions poc convencionals adoptades pels professors universitaris, alguns departaments han estat estigmatitzats, mentre que uns altres han estat elogiats. Com la llar del postmodernisme en filosofia i precursor de les arts tecnològiques, Paris 8 ha estat capaç d'innovar en molts camps, especialment per la seva capacitat de reunir disciplines molt diferents. Per tant, en el camp de les ciències de la informació i la comunicació, la UFR de "Cultura i Comunicació" ofereix la major llicenciatura en "Informació i Comunicació" de Île-de-France. Així també el departament d'intel·ligència artificial està a l'avantguarda i el departament ACARONI ("Microcomputadora i màquines integrades") va guanyar la famosa copa robòtica I = M6 el 1994. Entre els avantatges que ofereix, la Universitat Paris 8 és una de les poques institucions que imparteix a França cursos d'Estudis de la dona o cursos en amazic, bretó, basc o quitxua i nàhuatl.^[10]

Relacions internacionals

Creat el 1987, el Servei de Relacions i Cooperació Internacional de la Comunitat (SERCI) va ser el primer servei de relacions internacionals desenvolupat en una universitat francesa.^[11] S'ocupa d'uns 400 estudiants que venen a París 8 i al voltant de 250 que surten de París 8 per als intercanvis interuniversitaris.

Gestió i mitjans

Pressupost

El 2015, el Ministeri va assignar 116 milions al pressupost de la Universitat París 8, inclosos 111 milions d'euros en despeses de personal i 5 milions d'euros en despeses de funcionament. En comparació, el pressupost de la universitat veïna Paris XIII era de 141 milions d'euros i el de París X, de 160 milions d'euros.^[12]

El 2009, el Ministeri va invertir en els actius de la universitat: la rehabilitació de la IUT Montreuil (cost de l'operació de 19,6 milions d'euros, inclosos 9,8 milions d'euros finançats per l'Estat); Casa de les ciències de l'home i la plataforma "Arts, ciències i tecnologies" (cost de l'operació de 20 milions d'euros, 10 milions dels quals van ser finançats per l'Estat), en comú amb la Universitat Paris XIII; Pla Campus Condorcet (450 milions d'euros, dels quals 1 milió d'euros pagats en efectiu per a estudis).

L'AEREES va assenyalar en el seu informe de 2009 que el pressupost assignat a la seguretat de la institució és important, tant com el de la recerca.^[11]

Entrada de la universitat entre 1981 i 1998.

Patrimoni immobiliari

La universitat és petita: té una superfície d'aproximadament 80.000 metres quadrats, dels quals el 82% és l'únic recinte central. En relació al nombre d'estudiants, aquesta àrea és molt petita: 3,4 metres quadrats per estudiant, en comparació als 9,9 de la mitjana nacional.^[11]

Rectors de la universitat

1971 (març-juny): Michel Beaud
1971-1976: Claude Frioux
1976-1980: Pierre Merlin
1981-1987: Claude Frioux
1987-1991: Francine Demichel
1991-1996: Irène Sokologorsky
1997-2000: Renaud Fabre
2001-2006: Pierre Lunel
2006-2012: Pascal Binczak
2012-2016: Danielle Tartakowsky
2016-2020: Annick Allaigre^[13]

Vicerectors

La universitat compta amb cinc vicerectors:

Vicerector del consell d'administració.
Vicerector de la comissió de recerca
Vicerector de la comissió de formació i de la vida universitària.
Vicerector de les relacions internacionals.
Vicerector estudiantil.^[14]

Facultats, instituts, escoles

Assemblea General a la Universitat de París 8, 11 d'abril de 2018.

Unitats de formació i recerca (UFR)

UFR AÉ - ÉG (Administració, Economia, Gestió)

UFR ARTS
UFR CC (Culture i comucació)
UFR Dret
UFR LLCER - LÉA Llengües i cultures estrangeres
CDL (Centre d'idiomes)
UFR Matemàtiques, Informàtica, Tecnologies, Ciències de la Informació i la Comunicació (MITSIC)
UFR Psicologia
UFR SÉPF Ciències de l'Educació, Psicoanàlisi i Com / Francès com a Llengua Estrangera
UFR Ciències del llenguatge (SDL)
UFR ériTES (estudis, recerca i enginyeria en territoris - entorns - empreses)
UFR Textos i Empreses^[15]

Instituts

Institut d'Educació a Distància (IED)
Institut d'Estudis Europeus (IEE)
Institut Francès de Geopolítica (IFG)

Instituts universitaris de tecnologia

IUT de Montreuil
IUT de Tremblay-en-France

Escoles doctorals

Cognició, llengua, interacció
Estètica, ciències i tecnologies de les arts
Pràctiques i teories del sentit
Ciències socials^[14]

Personalitats vinculades

Antics estudiants destacats

Mapa del campus de la Universitat París 8.

* Clémentine Autain, política, feminista

Burhan Ghalioun, professor de sociología política i polític sirià
Chokri Belaid, advocat, polític tunissià
Esther Benbassa, acadèmica
Solveig Dommartin, actriu i directora
Alfredo Bryce Echenique, escriptor
Zoe Felix, actriu
Fatima Gallaire, escriptora
Pierre Granche, escultor
André Juillard, delineante, il·lustrador
Cédric Klapisch, cineasta
Malamine Koné, contractista
Paul-Gilbert Langevin, musicóleg
Jean-Jacques Lebel, artista visual, escriptor
Régis Loisel, dibuixant i escriptor de còmics
José Manuel López López, compositor
Saülo Mercader, artista
Elisabeth Roudinesco, historiadora i psicoanalista
Hubert Sauper, director
Guillaume Soro, primer ministre de Costa d'Ivori
Claudia Tagbo, actriu i comediant
Frank Tétart, geopolitóleg, professor de Sciences-Po Paris
Éric Toussaint, Doctor en Ciències Polítiques i President del Comité per a la Cancel·lació del Deute del Tercer Món, de Bèlgica
Christophe Willem, cantant
Slavoj Žižek, filòsof, psicoanalista, assagista

Doctors honoris causa

La Universitat Paris 8, a proposta del Consell Científic, premia amb el títol de Doctor honoris causa una personalitat estrangera el compromís i treball de la qual formen part de l'esperit de la universitat.

* 2014. Gayatri Chakravorty Spivak, teòrica de la literatura i crítica literària contemporània

2014. Archie Shepp, compositor i músic saxofonista
2014. Achille Mbembe, professor d'Història i Ciències Polítiques
2013. Abderrahmane Sissako, director, productor
2012. Michael Haneke, cineasta
2011. Elena Poniatowska, escriptora i periodista
2011. Tomás Segovia, escriptor i traductor
2009. Homi Bhabha, teòric d'estudis postcolonials
2009. Jean Ziegler, socióleg
2006. Abdou Diouf, Secretari General de la Francofonia (OIF)
2005. Nelson Mandela, expresidente de Sudáfrica
2005. Boubacar Joseph Ndiaye, conservador del Museu de Gorée (Senegal)
2005. Jordi Pujol, expresidente de la Generalitat de Catalunya
2005. Miguel Ángel Estrella, pianista i ambaixador de la República Argentina a la UNESCO
2004. Antanas Mockus, matemàtic, epistemóleg i polític
2004. Cornel West, filòsof i especialista en religions estatunidenques
2003. Marilena Chaui, filòsofa
1999. Barbara Hendricks, artista lírica
1999. Humberto Giannini, filòsof i escriptor xilè
1997. Shigehiko Hasumi, investigador en literatura francesa i crític de cine
1997. Youssef Chahine, director, actor, guionista i productor
1997. Jürgen Habermas, filòsof i sociòleg
1997. Richard Rorty, filòsof
1996. Howard Becker, sociòleg
1996. Emmanuel Nunes, compositor
1996. Ibrahim Rugova, escriptor i expresident de Kosovo

Mitjans d'accés al campus principal

Metro

Estació Saint-Denis - Université, del metro de París

Línia 13, Châtillon Montrouge – St. Denis Université, baixant a St. Denis Université.^[14]

Tramvia

Línia T1, Asnières Gennevilliers/LesCourtilles – Noisy-li-Sec RER, baixar a Marché de St-Denis fins a l'autobús 255, baixant a St-Denis Université. Una altra opció és baixar a St-Denis Basilique, després agafar la línia 13 del metro fins a l'estació St-Denis Université.
Línia T5, Garges-Sarcelles RER/SNCF – Marché de St-Denis, baixar a Guynemer, després prendre el carrer Gyunemer, 5 minuts a peu fins a la universitat París 8.^[14]

Tren i RER

Línia de Paris-Nord, baixar a Gare de St-Denis, correspondència amb la línia d'autobús 255, baixar a St-Denis Université.
RER línia D, Melun/Malesherbes – Orry-la-Ville, baixar a Gare de St-Denis, correspondència amb la línia de tramvia T1, baixar a Basilique de St-Denis, després el metro línia 13, baixant a St-Denis Université.^[14]

Referències

↑ «Décret du 17 décembre 1970 portant érection d'universités et instituts nationaux polytechniques en établissements publics à caractère scientifique et culturel». Arxivat de l'original el 2020-01-27. [Consulta: 20 setembre 2019].
↑ «La ville de Saint-Denis». Université Paris 8. Arxivat de l'original el 2018-09-08. [Consulta: 20 setembre 2019].
↑ «L'Université Paris 8». Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 20 setembre 2019].
↑ «Le Campus Condorcet». Arxivat de l'original el 2018-09-08. [Consulta: 20 setembre 2019].
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 «Histoire de l'Université Paris-VIII». L'Humanité, 01-09-2013.
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 «Paris VIII. Les 40 ans de Paris 8». France culture, 22-01-2016.
↑ «Histoire de l'université Paris VIII : entre enseignement et engagement.». Le grand soir.
↑ ^8,0 ^8,1 ^8,2 «Paris-VIII, l'université de toutes les radicalités». Le Monde, 28-04-2018.
↑ «Découvrez dès maintenant les meilleures universités de France». Arxivat de l'original el 2021-03-30. [Consulta: 20 setembre 2019].
↑ «Liste des mineures externes de langue». Université Paris 8. Arxivat de l'original el 2018-09-08. [Consulta: 20 setembre 2019].
↑ ^11,0 ^11,1 ^11,2 «Rapport d'évaluation de l'Université Paris 8». Arxivat de l'original el 2021-05-20. [Consulta: 20 setembre 2019].
↑ «Annexe - répartition des moyens 2018 par établissement». Arxivat de l'original el 2018-09-05. [Consulta: 20 setembre 2019].
↑ «Saint-Denis : une nouvelle présidente pour l'université Paris 8».
↑ ^14,0 ^14,1 ^14,2 ^14,3 ^14,4 «Moyens d'accés au site principal» (en francés). Guide de létudiant 2018-2019 de la université Paris 8, 2018.
↑ «FORMACIONES». Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 20 setembre 2019].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat París 8. Vincennes - Saint-Denis

Sitio web de la Universidad de París VIII Arxivat 2012-10-24 a Wayback Machine. (en español)
Académie Créteil
Campus Condorcet Arxivat 2012-10-19 a Wayback Machine.

[1] «Décret du 17 décembre 1970 portant érection d'universités et instituts nationaux polytechniques en établissements publics à caractère scientifique et culturel». Arxivat de l'original el 2020-01-27. [Consulta: 20 setembre 2019].

[2] «La ville de Saint-Denis». Université Paris 8. Arxivat de l'original el 2018-09-08. [Consulta: 20 setembre 2019].

[3] «L'Université Paris 8». Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 20 setembre 2019].

[4] «Le Campus Condorcet». Arxivat de l'original el 2018-09-08. [Consulta: 20 setembre 2019].

[:0-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 «Histoire de l'Université Paris-VIII». L'Humanité, 01-09-2013.

[:1-6] 6,0 ^6,1 ^6,2 «Paris VIII. Les 40 ans de Paris 8». France culture, 22-01-2016.

[:2-7] «Histoire de l'université Paris VIII : entre enseignement et engagement.». Le grand soir.

[:3-8] 8,0 ^8,1 ^8,2 «Paris-VIII, l'université de toutes les radicalités». Le Monde, 28-04-2018.

[9] «Découvrez dès maintenant les meilleures universités de France». Arxivat de l'original el 2021-03-30. [Consulta: 20 setembre 2019].

[10] «Liste des mineures externes de langue». Université Paris 8. Arxivat de l'original el 2018-09-08. [Consulta: 20 setembre 2019].

[:4-11] 11,0 ^11,1 ^11,2 «Rapport d'évaluation de l'Université Paris 8». Arxivat de l'original el 2021-05-20. [Consulta: 20 setembre 2019].

[12] «Annexe - répartition des moyens 2018 par établissement». Arxivat de l'original el 2018-09-05. [Consulta: 20 setembre 2019].

[13] «Saint-Denis : une nouvelle présidente pour l'université Paris 8».

[:5-14] 14,0 ^14,1 ^14,2 ^14,3 ^14,4 «Moyens d'accés au site principal» (en francés). Guide de létudiant 2018-2019 de la université Paris 8, 2018.

[15] «FORMACIONES». Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 20 setembre 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]