Jean-François Lyotard

filòsof francès

Jean-François Lyotard (Versalles, 10 d'agost de 1924 - París, 21 d'abril de 1998), filòsof francès associat al postestructuralisme i reconegut per la seva articulació del postmodernisme a la fi de la dècada del 1970.

Infotaula de personaJean-François Lyotard
Jean-Francois Lyotard cropped.jpg
modifica
Biografia
Naixement10 agost 1924 modifica
Versalles (França) modifica
Mort21 abril 1998 modifica (73 anys)
París modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Leucèmia modifica)
Lloc d'enterramentcementiri de Père-Lachaise, 6 48° 51′ 31″ N, 2° 23′ 37″ E / 48.858729°N,2.393517°E / 48.858729; 2.393517 modifica
Dades personals
FormacióLiceu Louis-le-Grand
agregació de filosofia
Universitat de París
Universitat de París Nanterre modifica
Activitat
Director de tesiMikel Dufrenne modifica
Camp de treballEstètica, psicoanàlisi, ètica i política modifica
OcupacióFilòsof, filòleg, escriptor, lingüista, epistemòleg, sociòleg, teòric literari, professor d'universitat i crític literari modifica
OcupadorUniversitat Emory
Universitat de Califòrnia a Irvine
Universitat de París
Prytanée National Militaire modifica
Membre de
Influències
Nom de plomaFrançois Laborde modifica
Família
FillsCorinne Enaudeau modifica

Discogs: 2669169 Modifica els identificadors a Wikidata

Fou membre del grup Socialisme ou Barbàrie (Socialisme o barbàrie), un grup de l'esquerra crítica integrat per intel·lectuals francesos i creat el 1956 durant les revoltes d'Hongria en oposició a l'estalinisme del comunisme soviètic. Socialisme o barbàrie va adoptar posicions consellistes i denunciava l'URSS com una forma de capitalisme d'estat. El 1959, Jean-François Lyotard deixa Socialisme o barbàrie per fundar una nova organització d'ultraesquerra que s'anomenà Pouvoir ouvrier (Poder Obrer).

Professor a la Universitat de París VIII, a Saint-Denis, membre del Col·legi de França, professor emèrit de la Universitat de París, Lyotard va exposar en Li Différend (1983) que el discurs humà es desplega en un variat però discret nombre de dominis incommensurables, cap dels quals té el privilegi de passar o emetre judicis de valor sobre els altres. Sent així, en Economia libidinal (1974), La condició postmoderna (1979) i Au juste: Conversations (1979), Lyotard va atacar teories literàries contemporànies i va incitar al discurs experimental desproveït d'excessius interessos per la veritat. Va considerar que ja havia passat l'època dels "grans relats" o "metarelats" que intentaven donar un sentit a la marxa de la història.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-François Lyotard