La condició postmoderna

assaig filosòfic de 1974

La condició postmoderna: informe sobre el saber[1] és un assaig de cent-nou pàgines que Jean-François Lyotard va escriure en 1979 i que posava en dubte el que al món occidental d'aleshores es considerava coneixement, a més dels cànons estètics i les metanarratives en general.[2] El títol original en francès va ser La condition postmoderne: rapport sur le savoir. Es considera una de les aportacions més conegudes al debat sobre la postmodernitat.[3]

Infotaula de llibreLa condició postmoderna
(fr) La condition postmoderne: rapport sur le savoir
(en) The Postmodern Condition: A Report on Knowledge Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJean-François Lyotard Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióFrança, 1979 Modifica el valor a Wikidata
EditorialLes Éditions de Minuit Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereassaig Modifica el valor a Wikidata
Altres
ISBN978-2-7073-0276-2 Modifica el valor a Wikidata
OCLC185284146 Modifica el valor a Wikidata
Goodreads work: 244822 Goodreads book: 1396117

Escrit per un autor que va popularitzar el paradigma estètic de la postmodernitat a l'entorn universitari francès, originàriament es tractava d'un informe sobre el saber al segle xx que va encarregar-li el govern del Quebec. Lyotard considera que la qüestió del progrés científic està alterat per la «incredulitat» contra les metanarratives, és a dir, els esquemes narratius totalitaris i globalitzadors que pretenen explicar la integritat de la història humana, de la seva experiència i el seu coneixement.[4][5]

Confrontant el saber científic al narratiu, s'interroga sobre aquestes categories des de la mirada dels canvis als quals han pogut estar sotmeses per la informatització de la societat a l'era postindustrial. Les metanarratives de la modernitat que posa en qüestió són l'emancipació del subjecte racional i les interpretacions hegelianes de la història de la humanitat que, segons ell, van legitimar el projecte de les ciències modernes (de l'edat contemporània) i dels seus poders econòmics i polítics. Lyotard considera que, després de les atrocitats del nazisme i de la informatització de la societat, aquestes metanarratives han perdut tota credibilitat possible i que el «saber» proposat per aquests poders s'ha convertit en una simple mercaderia informacional.[4][6]

  1. La condició postmoderna de Jean-François Lyotard, editorial Angle, 1974
  2. Iriart, Carlos «Jean-François Lyotard: "El posmodernismo es acostumbrarse a pensar sin moldes ni criterios"» (en castellà). El País [Madrid], 23-10-1985. ISSN: 1134-6582.
  3. Neus Carbonell i Camós, Cultura i subjectivitat, Editorial UOC, 2014, ISBN 9788490643327
  4. 4,0 4,1 Maxime Rovere, Jean-François Lyotard, philosophiste, article publicat a Magazine littéraire, número 478, 1 de desembre de 2003 (francès)
  5. Payeras Palou, Esteve. «Ressenya de "La condició postmoderna" de Jean-François Lyotard» (en anglès), 05-02-2021. [Consulta: 31 desembre 2023].
  6. Díaz Perojo, Roberto Luis. «Jean François Lyotard y el dilema postmoderno (algunas notas)» (en castellà), 21-04-2020. [Consulta: 31 desembre 2023].

Vegeu també

modifica