Carles V de Lorena

Carles V de Lorena (Viena, 3 d'abril de 1643 -Wels, 18 d'abril de 1690) fou Duc de Lorena i de Bar.

Infotaula de personaCarles V de Lorena
Charles-V-Lorraine.jpg
modifica
Nom original(fr) Charles V de Lorraine modifica
Biografia
Naixement3 abril 1643 modifica
Viena modifica
Mort18 abril 1690 modifica (47 anys)
Wels modifica
Activitat
OcupacióAristòcrata i militar modifica
Carrera militar
LleialtatSacre Imperi Romanogermànic modifica
Branca militarImperial Army (en) Tradueix modifica
Rang militarGeneralíssim modifica
Altres
TítolDuke of Lorraine and Bar (en) Tradueix (1675–1690) modifica
FamíliaCasa de Lorena modifica
CònjugeElionor Maria d'Àustria modifica
FillsLeopold I de Lorena
Frans II Jozef van Lotharingen (en) Tradueix
Eleanor de Lorraine (en) Tradueix
Joseph of Lorraine (en) Tradueix
Charles-Joseph de Lorraine
Charles Ferdinand de Lorraine (en) Tradueix modifica
ParesNicolau II de Lorena modificaClàudia de Lorena modifica
GermansAnne Marie Thérèse of Lorraine (en) Tradueix modifica
Premis

Lorraine Arms 1538.svg modifica

Era fill de Nicolau II de Lorena (1612-1670) i de Clàudia de Vaudemont de Lorena (1612-1648).

El jove Carles va iniciar una vida eclesiàstica, com a abat de l'abadia de Gorze. Però la mort del seu germà gran va convertir-lo en hereu del ducat de Lorena, i va anar a viure al Palau del Louvre de París El 1662 es va comprometre amb Maria Joana de Savoia, emparentada amb el rei Lluís XIV, però el 1665 Carles s'oposà obertament al tractat de Montmartre, pel qual el seu oncle Carles IV es va veure obligat a cedir la Lorena i el ducat de Bar a França. Les relacions es van trencar, va haver de deixar la Cort francesa i es va posar sota la protecció de l'emperador Leopold I del Sacre Imperi. Al servei de l'emperador va participar en la batalla de Saint-Gothard contra els turcs i el setembre de 1675, va ser nomenat generalíssim de l'exèrcit imperial, i va adoptar el títol de Duc de Lorena i de Bar. Tots els estats europeus el reconegueren com a tal, tret de Regne de França, que n'ocupava el ducat. D'aquí el sobrenom de Duc sense ducat.

A la Cort imperial de Viena, Carles va conèixer la germanastra de l'emperador Leopold I, l'arxiduquessa Elionor Maria d’Habsburg (1653-1697), amb qui es va casar el 1678. Elionor era filla de l'emperador Ferran III d’Habsburg (1608-1657) i d'Elionor Gonzaga de Màntua (1630-1686).

Essent un matrimoni molt desigual entre una arxiduquessa, germana de l'emperador i amb títol reial, i un duc sense domini propi, va despertar no poques gelosies i intrigues a la Cort, de tal manera que l'emperador va nomenar-lo Governador de la província del Tirol, per tal d'allunyar-lo de la capital.Del matrimoni amb Elionor en nasqueren:

El setembre de 1683, amb el suport del rei polonès Joan III Sobieski, va atacar i derrotar els turcs que assetjaven Viena. Va dirigir diverses expedicions a Hongria ocupada pels otomans, i va conquerir la ciutat de Budapest el 1686, i tot seguit Eslavònia i Transsilvània l'any següent.

BibliografiaModifica

  • Stéphane Gaber, Et Charles V arrêta la marche des Turcs, Presses universitaires de Nancy, 1986, ISBN 2-86480-227-9.
  • Henry Bogdan: La Lorraine de ducs, sept siècles d'histoire. 2005.
  • Stéphane Gaber: Et Charles V arrêta la marche des Turcs. Presses universitaires de Nancy, 1986, ISBN 2-86480-227-9.
  • Hermann Kinder und Werner Hilgemann: dtv-Atlas Weltgeschichte. Band 1, 36. Auflage. München 2003.
  • Golo Mann und August Nitschke: Propyläen Weltgeschichte. Band 7. Frankfurt am Main und Berlin 1964.
  • Georges Poull: La maison ducale de Lorraine. 1991.
  • Paul Wentzcke: Feldherr des Kaisers – Leben und Taten Herzog Karl V. von Lothringen. Leipzig 1943.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles V de Lorena