Carles de Mayenne
Carles de Lorena o de Mayenne -en francès Charles de Lorraine o Charles de Mayenne- (Alençon, Regne de França, 26 de març de 1554 - Soissons, 4 d'octubre de 1611) fou un príncep francès de la Casa de Lorena, Fou duc de Mayenne de 1573 a 1611, i era conegut com el duc de Mayenne, o simplement Mayenne, que era com l'anomenava el rei Enric IV de França.
  | |
| Nom original | (fr) Charles de Lorraine |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 26 març 1554 Alençon |
| Mort | 3 octubre 1611 (57 anys) Soissons |
| Gran camarlenc de França | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata, militar, cap militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | almirall |
| Altres | |
| Títol | Duc de Mayenne (1573–1611) |
| Família | Casa de Guisa |
| Cònjuge | Enriqueta de Savoia-Villars (1576 (Gregorià)–) |
| Fills | Enric de Mayenne, Renat de Mayenne, Caterina de Lorena, Carles Manel de Mayenne |
| Pares | Francesc de Guisa i Anna d'Este |
| Germans | Enric I de Guisa, Carles Manel de Savoia-Nemours, Enric I de Savoia-Nemours, Lluís de Lorena i Catarina Maria de Lorena |
Premis | |
 | |
Partidari de la Lliga Catòlica, va participar activament en diverses campanyes militars sota el regnat d'Enric III. Se li va concedir el títol honorífic de gran camarlenc i el (1585) se li va confiar el govern de la Borgonya. Després de l'assassinat del seu germà, Enric de Guise, el 1588, va ser nomenat cap de l'exèrcit pel Consell de París.
Durant la sisena guerra de religió francesa va prendre les poblacions de Brouage i La Mure als protestants. Després de l'assassinat d'Enric III el 1589, va intentar que fos proclamat rei el cardenal Carles I de Borbó, però fou derrotat a Arques i a Ivry per Enric IV, al qual es va sotmetre solemnement el 1595.
Família modifica
Era fill del duc de Guisa Francesc I (1519-1563) i d'Anna d'Este (1531-1607). El 6 d'agost de 1576 es va casar amb Enriqueta de Savoia-Villars (1541-1611), filla del marquès de Villars Honorat II de Savoia (1511-1580) i de la vescomtessa Joana Francesca de Foix (1520-1542). El matrimoni va tenir quatre fills:
Bibliografia modifica
- Henri Drouot, Mayenne et la Bourgogne : étude sur la Ligue (1587-1596), éditions Picard, 1937. 2 volumes - A:-8° de LXXIX + 454 et 525pp.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles de Mayenne |