Carlo Farina
Carlo Farina (Màntua, vers 1600 - Viena, juliol de 1639), fou un violinista i compositor italià, precursor de la música barroca.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1600  Màntua (Itàlia) |
| Mort | 1639 (38/39 anys) Viena (Àustria) |
| Causa de mort | pesta |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, concertino, violinista |
| Moviment | Música barroca |
| Professors | Salomone Rossi, Giovanni Battista Buonamente i Heinrich Schütz |
| Instrument | Violí |
  
| |
El 1625 era músic de cambra de la cort electoral de Saxònia i vers el 1636 desenvolupà les mateixes funcions a Danzig, per més que d'altres biògrafs diuen que per aquesta època Carlo vivia a Itàlia.
Fou dels primers compositors que escriviren música de fantasia per a violí, devent-se-li una col·lecció de cinc llibres de Pavane, Gagliarde, Brandi, Mascherate, Arie francesi, Volte, Balletti, Sonate e Canzoni, a 2 i 4 veus (Dresden, 1626/28).
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 23, pàg. 259. (ISBN 84-239-4523-5)
Referències
modifica- ↑ Apel, Willi. Italian Violin Music of the Seventeenth Century. Indiana University Press, 1990, p. 71–74. ISBN 0-253-30683-3 [Consulta: 22 novembre 2017].