Carlos Blanco Pérez

polític espanyol

Carlos Blanco Pérez (6 d'agost de 1862 - 22 de març de 1935) va ser un militar espanyol que va ocupar diversos càrrecs en l'administració de l'Estat. Conseller togat del Cos Jurídic Militar, va arribar a ser director general de Seguretat en diverses ocasions i també president del Consell d'Estat.

Infotaula de personaCarlos Blanco Pérez
Biografia
Naixement6 agost 1862 Modifica el valor a Wikidata
Mort22 març 1935 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Director General d'Ordre Públic
8 de desembre de 1922 – 27 de setembre de 1923
  Director General de Seguretat
15 d'abril de 1931 – 14 de maig de 1931
  President del Consell d'Estat
25 de juny de 1931 – 23 de febrer de 1933
  Diputat a les Corts Republicanes
3 de juliol de 1931 – 9 d'octubre de 1933
CircumscripcióConca
Activitat
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitDreta Liberal Republicana Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Militar de carrera, pertanyia al Cos Jurídic de l'Armada.[1]

Al desembre de 1912 va ser nomenat Inspector General de Seguretat a Madrid,[2] càrrec que ocuparia fins a abril de 1919.[3] Posteriorment, al desembre de 1922 va ser nomenat Director General d'Ordre Públic —amb la categoria de Cap superior d'Administració civil—,[4][5] càrrec que va exercir fins a setembre de 1923. En aquests anys també va ocupar altres càrrecs de certa importància: auditor general de l'Exèrcit (1919);[6] delegat del govern per a la repressió del contraban a les províncies d'Almeria, Cadis, Granada i Màlaga (1922); o fiscal togado del Consell Suprem de Guerra i Marina (1924).[7] Arribaria a aconseguir el rang de general de divisió.

Després de la proclamació de la Segona República Espanyola, el 15 d'abril de 1931 va ser nomenat Director general de Seguretat,[8] designat per al càrrec a instàncies de Niceto Alcalá-Zamora.[9] Pel 10 de maig s'havia previst la celebració d'un acte monàrquic, esdeveniment que Blanco Pérez va autoritzar, encara que sense arribar a comunicar-li-ho al ministre de la governació Miguel Maura.[10][11][n. 1] Durant l'acte es van produir diversos incidents entre monàrquics i republicans que acabarien desembocant en majors disturbis l'endemà, amb la crema de convents i edificis religiosos a Madrid, i —posteriorment— en altres ciutats espanyoles.[12] Aquests incidents van provocar una greu crisi en el si de la República i al govern provisional republicà, la qual cosa va suposar la sortida de Blanco Pérez com a director general de seguretat.[13]

Carlos Blanco s'hi havia fet militant del partit Dreta Liberal Republicana (DLR) poc abans que es proclamés la República.[8][14][n. 2] En les eleccions de 1931 va ser elegit diputat de DLR per la circumscripció de Conca.[15][16] Després de la seva sortida de la Direcció general de Seguretat, va ser breument President de la Sala Militar del Tribunal Suprem i posteriorment president del Consell d'Estat,[17] càrrec que va ocupar entre 1931 i 1933. Va passar a la reserva en 1932.

Va morir a Madrid el 22 de març de 1935.[18]

Notes modifica

  1. Poc després de ser nomenat Director General de Seguretat, pel que sembla durant una tertúlia política al costat de Luca de Tena i el Comte de Romanones, aquests li haurien comentat que anava a celebrar-se la presentació pública del Cercle Monàrquic; Blanco Pérez els hauria donat autorització verbal al fet que se celebrés l'acte.[10]
  2. Tal com assenyala Manuel Tuñón de Lara, el general Blanco Pérez havia estat un monàrquic fins a poc abans de la proclamació de la República, que es va unir a DLR.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Tuñón de Lara, 1967, p. 164.
  2. Gaseta de Madrid núm. 366, pàg. 1011-1012 Arxivat 2016-09-24 a Wayback Machine. (31 de desembre de 1912)
  3. Gaseta de Madrid núm. 115, pàg. 294 Arxivat 2019-08-20 a Wayback Machine. (25 d'abril de 1919)
  4. González Calleja, 1999, p. 214.
  5. Gaseta de Madrid núm. 343, pàg. 1018 Arxivat 2016-09-24 a Wayback Machine. (9 de desembre de 1922)
  6. Gaseta de Madrid núm. 359, pàg. 1318-1319 Arxivat 2016-09-24 a Wayback Machine. (25 de desembre de 1919)
  7. Gaseta de Madrid núm. 223, pàg. 808 Arxivat 2016-09-24 a Wayback Machine. (10 d'agost de 1924)
  8. 8,0 8,1 Tuñón de Lara, 2000, p. 295.
  9. Paz, 1996, p. 267.
  10. 10,0 10,1 Tuñón de Lara, 2000, p. 305.
  11. Pabón, 1999, p. 1182.
  12. Tuñón de Lara, 2000, p. 305-309.
  13. Tuñón de Lara, 2000, p. 309.
  14. Íñigo Fernández, 2000, p. 323.
  15. López Villaverde, 1997, p. 226.
  16. Carlos Blanco Pérez, Índex Històric del Congrés dels Diputats
  17. Gaseta de Madrid núm. 177, pàg. 1665 Arxivat 2016-09-24 a Wayback Machine. (26 de juny de 1931)
  18. "Necrològiques" Arxivat 2018-06-21 a Wayback Machine., ABC, pàg. 69 (22 de març de 1936)