Carlos Bunga

Carlos Bunga (Porto, Portugal, 1976). És un artista portuguès conegut per les seves instal·lacions a partir de materials produïts en massa,[1]com el cartró, la cinta adhesiva o la pintura domèstica. Les seves obres es caracteritzen per un intens estudi de la combinació del color i la materialitat, mentre que alhora emfatitza l'aspecte performatiu de l'acte creador.

Infotaula de personaCarlos Bunga
Carlos Bunga i Antonio Gagliano durant l’enregistrament d’un nou FONS ÀUDIO.jpg
Carlos Bunga en una entrevista pel MACBA Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1976 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Activitat
Ocupacióartista visual, videoartista, artista d'actuació artística, dibuixant, escultor Modifica el valor a Wikidata

Sorgint del diàleg entre l'espai arquitectònic existent, les seves estructures efímeres semblen maquetes a escala real, convidant així a l'espectador a repensar la seva experiència sobre l'espai i l'arquitectura, al mateix temps, evoca la naturalesa fràgil i efímera de les estructures urbanes.

BiografiaModifica

Va estudiar Belles Arts a l'Escola Superior d'Art i Disseny, Caldas da Rainha, a Portugal (1998-2000).[2]

Carlos Bunga es va donar a conèixer en la dècada del 2000, principalment a la biennal d'art contemporani, Manifesta 5 a Sant Sebastià, Espanya (2004).[2] Viu a Barcelona.[3]

Obra [cal citació]Modifica

Carlos Bunga crea instal·lacions arquitectònicament ampliades, fetes a partir de materials produïts en massa. El cartró, la cinta d'embalatge i les capes de pintura mate són els materials que utilitza per experimentar amb la compartimentació de l'espai a través de les juxtaposicions de plànols i estructures, de les que busca promoure experiències espacials, de inclusió i exclusió, obertura i hermetisme; però també d'altres més ambigües, com la funció última de l'arquitectura, o la incertesa de l'espai que l'infereix, per altra banda, la seva ineludible precarietat.

La fragilitat estructural del material utilitzat i la seva predisposició entròpica és accentuada per la pròpia acció destructiva de l'artista, evocant l'ensorrament d'edificis i confrontant a l'espectador amb la contemplació de les seves runes. Aquestes maquetes recorden refugis temporals o interiors urbans de colors surrealistes que estan en diàleg amb l'arquitectura de l'entorn de la galeria.

Estenent la seva pràctica conceptual, Bunga també registra les seves instal·lacions en vídeos, collage de les tècniques mixtes i dibuixos que s'assemblen als plànols o diagrames. Darrere dels seus entorns psicològics i políticament carregats, es troben qüestions urgents i oportunes relacionades amb la demografia, la immigració, la disparitat socioeconòmica i la fragilitat de la vida contemporània.

Es poden trobar obres seves a les col·leccions d'institucions com el Banco de España, l'obra Social “la Caixa”, la Fundación ARCO Madrid, la Fundación Botín, o a la col·lecció de Patricia Phelps de Cisneros. També en museus com el Hammer Museum de Los Ángeles, el MACBA de Barcelona, la Pinacoteca do Estado de São Paulo o el MoMA de Nova York.

Exposicions individuals [cal citació]Modifica

Carlos Bunga ha exposat individualment en nombrosos museus i galeries:

  • 2020
    • A Sudden Beginning, MOCA Toronto, Canadà.
    • Something Necessary and Useful. Whitechapel Gallery, Londres, Regne Unit.
  • 2019
    • Carlos Bunga. The Architecture of Life. Enviroments, Sculptures, Paintings and Films, Museo de Arte, Arquitectura e Tocnologia, Lisboa, Portugal.
    • Carlos Bunga. Where I am Free, Fundação Carmona e Costa, Lisboa, Portugal.
  • 2018
    • Intuición. Galeria Elba Benítez, Madrid, Espanya.
    • Carlos Bunga: Doubled Architecture, Museum of Contemporary Art Detroit, EE.UU.
  • 2017
    • Absence, Alexander and Bonin, Nova York, EE.UU.
  • 2015
    • Capella, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Barcelona, Espanya.
    • Desplazamientos síquicos, Museo de la Universidad Nacional de Colombia, Bogotà, Colòmbia.
    • I am a Nomad, Museum Haus Konstruktiv, Zurich, Suïssa.
    • Pintura, Galeria Elba Benítez, Madid, Espanya.
    • Carlos Bunga & Olivier Mosset, Christopher Grimes Gallery, Santa Mónica, EE.UU.
  • 2014
    • Exodus, Artes Mundi 6, National Museum Wales, Cardiff, Regne Unit.
    • Por amor a la disidencia, Museo Amparo, Puebla, Mèxic.
  • 2013
    • Ecosystem, Grand Rapids Public Museum, Michigan, EE.UU.
    • Por amor a la disidencia, Museo Universitario de Arte Contemporáneo, Mèxic D.F., Mèxic.
    • Carlos Bunga: Desterritorialización, Galería Casas Riegner, Bogotà, Colòmbia.
    • Carlos Bunga: Future Anterior, Cristopher Grimes Gallery, Los Ángeles, EE.UU.
  • 2012
    • Sonaeo/Serralves Project: Patricia Dauder and Carlos Bunga, Museo Serralves, Porto, Portugal.
    • Em Construção, Carlos Bunga, A Gentil Carioca, Rio de Janeiro, Brasil.
    • Mausoléu, Pinacoteca do Estado São Paulo, Brasil.
  • 2011
    • Carlos Bunga, Hammer Museum, Los Ángeles, EE.UU.
  • 2010
    • Espacio mental, OPA, Guadalajara, Mèxic.
    • The Temporality of space, Espaço Avenida, Triennal de Arquitectura de Lisboa, Portugal.
  • 2009
    • Metamorphosis, Miami Art Museum, Miami, EE.UU.
    • Heterotopías, MARCO, Vigo, Espanya.
    • Marxitecture, Krome Gallery, Berlín, Alemanya.
    • Empty Cube, Appleton Square, Lisboa, Portugal.
  • 2008
    • Yuxtaposiciones, Galeria Elba Benítez, Madrid, Espanya.
  • 2007
    • Aldaba Aprt, Mèxic D.F., Mèxic.
  • 2006
    • Carlos Bunga, Milton Keynes Gallery, Regne Unit.
  • 2005
    • Culturgest, Porto, Portugal.
    • Proyecto Elba Benítez, Galeria Elba Benítez, Madrid, Espanya.

Premis i distincions [cal citació]Modifica

Bunga també ha rebut diversos premis durant la seva carrera, a més de beques i residències:

  • 2017
    • Residència d'artista, The Watermill Center, Water Mill, EE.UU.
  • 2015
    • Premi #FundacionARCO, ARCOmadrid, Madrid, Espanya.
    • Finalista Premio Artes Mundi 6, Cardiff, Regne Unit.
  • 2014
    • Residència al Museum of Contemporary Art, Tucson, EE.UU.
  • 2013
    • Artist ArtPrize, Grand Prize, Michigan, EE.UU.
  • 2007
    • Residència a Nova York (Beca Fundación llidio Pinho) Porto, Portugal.
    • Residència Aldaba Art, Mèxic D.F., Mèxic.
  • 2006
    • III Premi Internacional de Pintura Diputación de Castellón, Espanya.
    • Fundación Marcelino Botín, XIII Convocatoria Becas de Artes Plásticas, Santander, Espanya.
    • The International Studio & Curatorial Program, Nova York, EE.UU.
  • 2005
    • Helsinki International Artist in Residence Program, Finlàndia.

ReferènciesModifica

  1. «Independent».
  2. 2,0 2,1 Low key. Fundación Marcelino Botín, 2008, p. 24-35. ISBN 9788496655218. 
  3. Biografia de Carlos Bunga (en castellà) a la Galeria Elba Benítez de Madrid. [Accedit: 27-04-2021].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica