Carlos Fernández Cuenca

Carlos Fernández Cuenca (Madrid, 1904 - Madrid, 1977) va ser un periodista, historiador del cinema i crític de cinema espanyol. Al llarg de la seva carrera va ocupar diversos càrrecs oficials, fundador i primer director de la Filmoteca Espanyola.

Infotaula de personaCarlos Fernández Cuenca
Carlos Fernández-Cuenca.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Carlos Fernández-Cuenca Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1904 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1977 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, polític Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Es va llicenciar en dret i en filosofia i lletres per la Universitat Central de Madrid.[1] En la seva joventut va treballar com a redactor dels diaris La Época, La Voz i El Nacional. Des de 1931 també va col·laborar al costat de Onésimo Redondo i Javier Martínez de Bedoya en la redacció del periòdic feixista Libertad de Valladolid.[2] En aquesta època va ser autor de diversos obres, com Historia anecdótica del Cinema (1930) i Panorama del Cine en Rusia (1930).[1][3] Durant la Guerra Civil es va alinear del costat del Bàndol franquista.[1]

Després de la instauració del Règim franquista, durant la postguerra va ocupar nombrosos càrrecs polítics, com a cap del Sindicat Nacional de l'Espectacle i del Sindicat Espanyol Universitari (SEU), o conseller nacional del Movimiento. A més, va estar al capdavant del Departament Nacional de Cinematografia i de la revista Primer Plno. Més enllà dels seus càrrecs oficials, va ser redactor de Marca, crític de Ràdio Nacional d'Espanya (RNE) i del diari Ya.[4] Com a cap del Departament Nacional de Cinematografia va participar en la signatura de l'Acord Cinematogràfic Hispano-Italià de 1942, en plena contesa mundial, pel qual tots dos països estrenyerien la seva cooperació en matèria cinematogràfica.[5] Durant l'etapa franquista es va convertir en el principal historiador espanyol sobre cinema,[6][7] sent a més el fundador —i primer director— de la Filmoteca Nacional en 1953.[7] També va ser director de l'Escola Oficial de Cinema i del Festival de Cinema de Sant Sebastià.

FamíliaModifica

És besoncle segon del poeta i filòleg Luis Alberto de Cuenca.

PremisModifica

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[8][9][10][11]
Any Categoria Treball
1945 Millor labor literària
1948 Millor labor literària A RNE
1949 Millor llibre Historia del cine'
1963 Premi José de la Cueva Labor periodística

ObresModifica

  • Historia anecdótica del cinema (1930)
  • Cervantes y el cine (1947)
  • Bibliografía cinematográfica española (1956)
  • 30 años de documental de arte en España: (Filmografía y estudio) (1967)
  • La guerra de España y el Cine (1972)

ReferènciessModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Torres, 2004, p. 127.
  2. Sáiz i Seoane, 1996, p. 465.
  3. Checa Godoy, 2008, p. 124.
  4. Torres, 2004, p. 128.
  5. Deu Portes, 2003, p. 109-110.
  6. Deu Portes, 2003, p. 13-14.
  7. 7,0 7,1 Checa Godoy, 2008, p. 125.
  8. «Medalles del CEC a la producció espanyola de 1945». Cercle d'Escriptors Cinematogràfics. [Consulta: 31 gener 2016].
  9. «Medalles del CEC a la producció espanyola de 1948». CEC. [Consulta: 23 març 2016].
  10. «Medalles del CEC a la producció espanyola de 1949». CEC. Arxivat de l'original el 2020-08-01. [Consulta: 23 abril 2016].
  11. «Premis del CEC a la producció espanyola de 1963». CEC. [Consulta: 1r setembre 2018].

BibliografiaModifica

  • Checa Godoy, Antonio. Historia de la Comunicación: de la crónica a la disciplina científica. Netbiblio, 2008. ISBN 9788497452496. 
  • Diez Puertas, Emeterio. Historia social del cine en España. Madrid: Editorial Fundamentos, 2003. 
  • Sáiz, María Dolores. Historia del periodismo en España 3. El Siglo XX: 1898-1936. Alianza Editorial, 1996. 
  • Torres, Augusto M. Directores españoles malditos. Huerga Fierro, 2004.