Carlos Marfori y Callejas
Carlos Marfori y Callejas[a 1](San Fernando, 10 de novembre de 1821[a 2]- Madrid, 2 de juny de 1892),[4][5] I marquès de Loja,[6] va ser un polític espanyol.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 novembre 1821  San Fernando (província de Cadis) | ||
| Mort | 2 juny 1892 (70 anys) Madrid | ||
| Sepultura | Sacramental de San Lorenzo y San José | ||
 Ministre d'Ultramar | |||
| 27 de juny de 1867 – 15 de juny de 1868 | |||
 Alcalde de Madrid | |||
| 1857 – 15 d'octubre de 1857 | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | polític | ||
| Partit | Partit Moderat | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
Biografia
modificaFill de Francisco-Antonio Marfori y Rodi,[1][7] noble italià emigrat que va morir quan Carlos Marfori era encara jove,[3] i de María-Josefa Callejas y Pavón.[7] Parent del general Ramón María Narváez,[8] per matrimoni amb la seva cosina María de la Concepción Fernández de Córdoba y Campos. Ja era oficial d'Infanteria de Marina quan fou nomenat subtinent des del 28 de setembre de 1837.[7] Va ser alcalde i governador civil de Madrid en 1857,[3][9] diputat a Corts per Granada en algunes legislatures entre 1857 i 1884,[10] ministre d'Ultramar entre juny de 1867 i juny de 1868[1][11][3] i ministre interí de Marina,[12] capità d'Infanteria,[13][14] intendent general de la Reial Casa i Patrimoni, conseller d'Estat, Gran Creu i Collaret del Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III, Gran Creu del Reial Orde d'Isabel la Catòlica, Cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i gentilhome de cambra amb exercici de Sa Majestat.[2][15]
Marfori ha estat descrit com «un dels més propers consellers de la reina Isabel».[12] Alguns autors assenyalen que fou el seu amant.[16][17] En aquest sentit, Marfori fou un dels protagonistes de Los Borbones en pelota, una sèrie de làmines satíriques del segle xix, en les quals es caricaturitzava a diferents membres de la Cort de la reina, on Marfori apareix representat en diverses il·lustracions de caràcter pornogràfic, al costat del rei consort Francesc d'Assís, el religiós Antoni Maria Claret i la monja sor Patrocinio.[17] Fou un dels protagonistes de l'obra dramàtica La Corte de Isabel de Borbón con todos sus consejeros, de Ramón de Torres y Rojas, de 1869,[18][19] en l'etapa de Govern provisional del Sexenni Democràtic; hi és caracteritzat com «un aprofitat».[19]
Després del triomf de la revolució del 68, va marxar a l'exili, del que retornaria amb la Restauració.[12] En 1891 fou nomenat senador vitalici.[12][4] Fou enterrat en la Sacramental de San Lorenzo y San José.[20]
Honors
modifica.svg)
Gentilhome de cambra amb exercici
Collaret de l'Orde de Carles III
Gran Creu de l'Orde de Carles III
Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
Notes
modifica- ↑ El seu cognom apareix tant amb la grafia «Calleja»[1] com «Callejas».[2]
- ↑ Al Diccionario biográfico de parlamentarios de Andalucía, 1810-1869 apareix assenyalat el seu naixement el 10 de novembre de 1821 a San Fernando,[1] tanmateix, a El Siglo Ilustrado es diu que va néixer en 1823, també a San Fernando.[3]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Caro Cancela, 2010, p. 170.
- ↑ 2,0 2,1 Fernández de Béthencourt, 1910, p. 224.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Excmo. Sr. D. Carlos Marfori». El Siglo Ilustrado [Madrid], 2, 39, 09-02-1868, pàg. 1. ISSN: 1577-6492.
- ↑ 4,0 4,1 Senat d'Espanya. «Expedient personal del Senador vitalici D. Carlos Marfori y Callejas».
- ↑ «Partida de Baptisme (San Fernando -Cadis-, 10-11-1821). Còpia certificada (1867-3-25)».
- ↑ «Loja, Marqués de 28-05-1868». European Nobility. Arxivat de l'original el 2016-03-14. [Consulta: 17 març 2016].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Fernández de Béthencourt, 1907, p. 218.
- ↑ Burdiel, 2012, p. 9.
- ↑ Ajuntament de Madrid: Alcaldes de Madrid, 1842-1900.
- ↑ Congrés dels Diputats: Arxiu històric de diputats,
- ↑ Instituto de historia del CSIC: Gabinetes de ministros durante el reinado de Isabel II.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Caro Cancela, 2010, p. 171.
- ↑ Fernández de Béthencourt, 1910, p. 235.
- ↑ «Luque (Conde de)». Anuario de la nobleza de España, II, 01-01-1909, pàg. 235.
- ↑ «Loja (Marqués de)». Anuario de la nobleza de España, II, 01-01-1909, pàg. 224.
- ↑ Vilar García, 2012, p. 247, 250.
- ↑ 17,0 17,1 Mínguez Cornelles, 2007, p. 49.
- ↑ Torres y Rojas, 1869.
- ↑ 19,0 19,1 Vilches García, 2006, p. 778.
- ↑ «Senado». La Correspondencia de España [Madrid], 12.477, 04-06-1892, pàg. 3. ISSN: 1137-1188.
Bibliografia
modifica- Los borbones en pelota. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 2012. ISBN 978-84-9911-196-4.
- Caro Cancela, Diego. Diccionario biográfico de parlamentarios de Andalucía, 1810-1869. 2. Sevilla: Centro de Estudios Andaluces, 2010. ISBN 9788493835477.
- Fernández de Béthencourt, Francisco. Anuario de la nobleza de España, 1909-1910. Tomo II. Madrid: Establecimiento Tipográfico de Jaime Ratés, 1910.
- Fernández de Béthencourt, Francisco. Historia genealógica y heráldica de la Monarquía española: Casa Real y Grandes de España. Tomo VII, 1907.
- Mínguez Cornelles, Víctor Manuel «El poder y la farsa: imágenes grotescas de la realeza». Quintana: revista de estudios do Departamento de Historia da Arte, 6, 2007, pàg. 39-53. Arxivat de l'original el 2016-03-04. ISSN: 1579-7414 [Consulta: 22 novembre 2015].
- Torres y Rojas, Ramón de. La corte de Isabel de Borbón con todos sus consejeros, 1869.[Enllaç no actiu]
- Vilar García, María José «El primer exilio de Isabel II visto desde la prensa vasco-francesa (Pau, septiembre-noviembre 1868)». Historia contemporánea, 44, 2012, pàg. 241-270. ISSN: 1130-2402.
- Vilches García, Jorge «La política en la literatura. La creación de la imagen pública de Isabel II en Galdós y Valle-Inclán». Historia contemporánea, 33, 2006, pàg. 769-790. Arxivat de l'original el 2014-10-14. ISSN: 1130-2402 [Consulta: 22 novembre 2015].
