Carme Jarque
Carme Jarque (segle XIX - Argentina, agost 1938)[1] va ser una primera actriu de teatre catalana de la primera meitat del segle xx, documentada especialment durant la primera dècada del segle.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XIX |
Mort | agost 1938 Argentina |
Activitat | |
Ocupació | actriu |
La primera notícia que se’n té és del desembre del 1899, quan va actuar en la representació de la comèdia El mas perdut de Josep Feliu i Codina, a la Societat Claris de Barcelona.[2]
Posteriorment consta actuant al Teatre Romea de Barcelona el setembre de 1901 i com a mínim fins al 1908. En aquest teatre va formar part de les companyies d'Enric Borràs (1901-1904), Miquel Rojas (1904-1905), Jaume Borràs (1905-1906) i Adrià Gual, entre d'altres, i va treballar en obres de grans dramaturgs del teatre català com Santiago Rusiñol, Josep M. Pous i Pagès, Àngel Guimerà o Ignasi Iglésias i Pujadas.[3]
Segons l'article que li va dedicar la revista Feminal l'octubre de 1907, Carme Jarque va fer-se un nom a partir de la seva intervenció en l'obra La morta, de Pompeu Crehuet i Prades, que s'havia estrenat al Teatre Romea l'abril de 1904, amb la companyia dramàtica d'Enric Borràs. Se’n destacava la interpretació mesurada, qualificada gairebé d'ingènua, i el fet de l'esforç que posava en la preparació dels personatges que havia d'interpretar. Des d'aquell moment l'actriu es va consolidar com a actriu de ple dret de la companyia del Romea i va ser reconeguda tant pels autors, els seus companys actors i el món del teatre, com per la crítica i el públic.[4]
Junt amb l'actor Joan Domènech va gestionar el Teatre Variedades de Buenos Aires.[5]
El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques i l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona conserven diverses fotografies de Carme Jarque vestida d'alguns dels personatges que va interpretar.[6][7]
Trajectòria professional
modifica- 1901, 26 de novembre. La cotorra del convent, original d'Emili Boix. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper d'Agneta.)
- 1902, 11 de març. La pecadora, original d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper d'Huguette.)
- 1902, 18 de novembre. Aigua que corre, original d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Roseta.)
- 1904, 14 d'octubre. L'endemà de bodes, original de Josep Pous i Pagès. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Roseta.)
- 1905, 20 de gener. La nit de l'amor, original de Santiago Rusiñol, música d'Enric Morera. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de La cosina, 25 anys.)
- 1905, 14 de febrer. De bon tremp, original de Manuel Folch i Torres. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Miona.)
- 1905, 25 de novembre. Les garses, original d'Ignasi Iglésias. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Lluïsa.)
- 1906, 2 d'octubre. En el paper de Rosalia a l'obra Arrels mortes de Joan Puig i Ferreter. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1906, 20 de novembre. Tot ha anat bé...és un noi!, original de Ramon Franqueza i Comas. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Matilde, 20 anys.)
- 1906, 26 de novembre. Curt de gambals, original de Josep Maria Pous. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Lola.)
- 1907, 21 de setembre. Dilluns de sabater, original de Ramon Ramon i Vidales. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Cinteta, 20 anys.)
- 1907, 9 d'octubre. Entre boires, original de Pere Colomer i Fors. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Mercè, 26 anys.)
- 1907, 29 d'octubre. El porucs, adaptació de Ramon Franqueza i Comas. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Pilar, 18 anys.)
Referències
modifica- ↑ «Carme Jarque ha mort en terres argentines». La Publicitat, 23-09-1938, pàg. 2.
- ↑ «Edición del domingo, 03 diciembre 1899, página 3 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 gener 2021].
- ↑ «Carme Jarque». Propietat del Teatre Romea. [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ J.M. «Les nostres actrius». Feminal, núm. 7, 27-10-1907.
- ↑ «medi@Search » Arxiu Municipal de Barcelona » Detall de registre». [Consulta: 24 gener 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Escena Digital». [Consulta: 24 gener 2021].
- ↑ «medi@Search » Arxiu Municipal de Barcelona » Mosaic de cerca». [Consulta: 24 gener 2021].[Enllaç no actiu]