Josep Feliu i Codina

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Galeria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Categoria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
<img alt="Viquitexts" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Wikisource-logo.svg/17px-Wikisource-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="18" class="mw-file-element" data-file-width="410" data-file-height="430"> Viquitexts	Viquitexts

Josep Feliu i Codina
	; Josep Feliu i Codina, a la La Ilustració Catalana de 30/11/1883
Biografia
Naixement	(es) José Feliú y Codina ; 11 juny 1845 ; Barcelona
Mort	2 maig 1897 (51 anys); Madrid
Dades personals
Activitat
Ocupació	periodista, traductor, jurista, escriptor, llibretista, dramaturg
Nom de ploma	Josep Serra

Josep Feliu i Codina (Barcelona, 11 de juny de 1845^[1]^[2] - Madrid 2 de maig de 1897)^[3] fou un jurista, periodista, autor dramàtic i llibretista de sarsueles.^[4]^[5] Fundà les revistes La Pubilla (1867), Lo Nunci (1877) i La Jornada a Barcelona, i a Madrid dirigí La Iberia.^[5] Éra germà d'Antoni Feliu i Codina. El 1886 es va mudar a Madrid, continuà el periodisme però es dedicà al teatre realista en castellà inspirat per la vida popular de la península Ibèrica. Va viatjar per Castella, Aragó, Extremadura i Galícia per cercar temes i personatges.^[6]

Context modifica

Cap a finals dels anys seixanta del segle xix sorgí una nova generació d'autors que serien decisius per a l'evolució del teatre català. El seu membre més destacat era Serafí Pitarra, que cultivava tant el drama com la comèdia de costums i fou autor, entre d'altres, de l'obra El ferrer de tall (1874). Altres escriptors de la generació foren Eduard Vidal i Valenciano, Joaquim Riera i Bertran, Conrad Roure, Valentí Almirall o Josep Maria Arnau.^[4]

La majoria d'aquests autors coincidiren — i s'influïren mútuament — als tallers que s'organitzaven en alguns pisos particulars. Aquestes trobades podien ser tant polítiques com d'entreteniment, i en moltes ocasions s'hi feren també representacions teatrals.^[4] Els joves que s'hi reunien, procedents de diversos estrats socials, tenien una forta consciència política i utilitzaven la literatura com a instrument per a criticar la cultura establerta, amb un tractament humorístic que incloïa la caricatura i la paròdia.^[4]

Obres modifica

Frontís de Lo Bruch 1880

Obra dramàtica

El rovell de l'ou o el Pla de la Boqueria. (1869) En col·laboració de Frederic Soler. Música de Joan Sariols. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 20 d'abril de 1869.
La Rambla de les Flors. (1870) En col·laboració amb Frederic Soler. Música de Josep Teodor Vilar. Estrenada al Teatre Novedades de Barcelona el 21 de maig de 1870.
Els fadrins externs. (1870) Comèdia de costums catalans en tres actes i en vers. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, la nit del 4 de febrer de 1870.
Cara i creu, comèdia en un acte i en vers, estrenada al teatre de Bon Retir de Barcelona, el 22 d'agost de 1877.
El rabadà. (1878), estrenada al teatre Romea el 5 d'abril de 1878.
El mestre de minyons (1878), estrenada al teatre Romea el 8 d'octubre de 1878.
Cofis i Mofis. (1879), Comèdia en 3 actes i en vers, estrenada al teatre Romea l'1 d'abril 1879.
La mà de l'anglès. (1879), Comèdia en 3 actes i en vers, en col·laboració de Frederic Soler i Joan Molas i Casas. Estrenada al Teatre Romea, el 8 de desembre de 1879.
Lo Nuvi, drama en tres actes i en vers, ambientat a un poble del Montseny. L'obra es va estrenar al teatre Romea l'any 1898. Llibre publicat a Barcelona l'any 1912 per la col·lecció La Escena Catalana
La volva d'or. (1880), Drama en tres actes i en vers, estrenat al teatre Romea el 10 d'octubre de 1880.
A ca la sonàmbula (entremes en vers, 1881). Estrenada en el Teatro Català del Romea el 1881.
Lo gra de mesch. Comèdia de quatre actes.
Lo mas perdut (1881)^[7]
El barretinaire. (1882) Revista còmico-seriosa-lírico-ballable en 2 actes. Música de Francesc Pérez-Cabrero. Estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el dijous, 20 de juliol de 1882.
La tuna. (1882) Sarsuela en tres actes i cinc quadres. Música de Nicolau Manent. Estrenada al Teatre Circ Barcelonès el dissabte 8 d'abril de 1882.^[8]
L'esparver. (1883), Sarsuela en tres actes. Música de Cosme Ribera. Estrenada al Teatre Circ Barcelonès. 1883
El rústic "Bertoldo". Farsa grotesca en quatre actes i en vers, en col·laboració de Joan Molas i Casas i Frederic Soler, estrenada al teatre Romea el dia 2 de maig de 1886.
Un pis a l'Eixample. (1886) Comèdia en un acte i en prosa, estrenada al teatre Romea, la nit del 21 d'octubre de 1886.
Del Ou al sou. (1886) Joguina en un acte i en vers. Estrenada al teatre Romea, la nit del 30 de setembre del 1886.^[9]
María del Carmen (1896). Obra dramática.
María del Carmen. (1898). Òpera amb música d'Enric Granados. Madrid, Teatre Parish. 12 de novembre de 1898

Prosa
Novel·la La Dida de Josep Feliu i Codina amb pròleg de Frederic Soler (Pitarra)

La Dida. novel·la, Biblioteca Catalana Il·lustrada de Joaquim Vinardell, 1875, 304 pàgines
Lo Rector de Vallfogona. Biblioteca Catalana Il·lustrada de Joaquim Vinardell, 1876, 276 pàgines
Lo Bruch. Barcelona, La Renaixensa, 1880, 219 pàgines

Referències modifica

↑ «Don José Feliú y Codina» (castellà), ABC (diari), 29 d'agost de 1920
↑ «Naixements. Any 1845.Llibre 2. Registre núm.907. (pdf. pàg.54)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 11-06-1845. [Consulta: 9 gener 2023].
↑ «Feliú y Codina, José» (castellà) Fitxa biogràfica en Enciclopedia, Calatayud.org
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 «Drama romàntic». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 26 octubre 2012].
↑ ^5,0 ^5,1 «Josep Feliu i Codina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Josep Feliu i Codina» Biografías y Vidas
↑ reedició Lo mas perdut, comedia en tres actes y en vers. Nobel Press, 2011, p. 146. ISBN 9785875826801.
↑ «Espectáculos». La Vanguardia, 08-04-1882, pàg. 1.
↑ «CCUC: Catàleg Col·lectiu d'Universitats Catalanes.». [Consulta: 25 juliol 2018].

Enllaços externs modifica

Documentació personal i literària a la Biblioteca de Catalunya.

[1] «Don José Feliú y Codina» (castellà), ABC (diari), 29 d'agost de 1920

[2] «Naixements. Any 1845.Llibre 2. Registre núm.907. (pdf. pàg.54)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 11-06-1845. [Consulta: 9 gener 2023].

[3] «Feliú y Codina, José» (castellà) Fitxa biogràfica en Enciclopedia, Calatayud.org

[mae-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 «Drama romàntic». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 26 octubre 2012].

[GEC-5] 5,0 ^5,1 «Josep Feliu i Codina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[6] Josep Feliu i Codina» Biografías y Vidas

[7] reedició Lo mas perdut, comedia en tres actes y en vers. Nobel Press, 2011, p. 146. ISBN 9785875826801.

[8] «Espectáculos». La Vanguardia, 08-04-1882, pàg. 1.

[9] «CCUC: Catàleg Col·lectiu d'Universitats Catalanes.». [Consulta: 25 juliol 2018].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

Biografia
Josep Feliu i Codina, a la La Ilustració Catalana de 30/11/1883
Naixement	(es) José Feliú y Codina 11 juny 1845 Barcelona
Mort	2 maig 1897 (51 anys) Madrid




Dades personals
Activitat
Ocupació	periodista, traductor, jurista, escriptor, llibretista, dramaturg
Nom de ploma	Josep Serra

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquitexts	Viquitexts