Josep Feliu i Codina

jurista, periodista, autor dramàtic i llibretista de sarsueles català

Josep Feliu i Codina (Barcelona, 11 de juny de 1845[1] - Madrid 2 de maig de 1897)[2] fou un jurista, periodista, autor dramàtic i llibretista de sarsueles.[3][4] Fundà les revistes La Pubilla (1867), Lo Nunci (1877) i La Jornada a Barcelona, i a Madrid dirigí La Iberia.[4] Éra germà d'Antoni Feliu i Codina. El 1886 es va mudar a Madrid, continuà el periodisme però es dedicà al teatre realista en castellà inspirat per la vida popular de la península Ibèrica. Va viatjar per Castella, Aragó, Extremadura i Galícia per cercar temes i personatges.[5]

Infotaula de personaJosep Feliu i Codina
Josep Feliu i Codina (1895).jpg
Josep Feliu i Codina, a la revista Barcelona cómica de 12.1.1895
Biografia
Naixement(es) José Feliú y Codina Modifica el valor a Wikidata
11 juny 1845 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2 maig 1897 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
Activitat
OcupacióEscriptor, periodista, dramaturg
Temasentimentalisme rural
Nom de plomaJosep Serra Modifica el valor a Wikidata
Obra
Primeres obresUn mosquit d'arbre (comèdia)
Obres destacables
Lo mas perdut (1881)
El gra de mesc (1883)
El nuvi

IMDB: nm0271357 Musicbrainz: 03e57f62-5992-4191-8369-646ac169c02d Modifica els identificadors a Wikidata

ContextModifica

Cap a finals dels anys seixanta del segle xix sorgí una nova generació d'autors que serien decisius per a l'evolució del teatre català. El seu membre més destacat era Serafí Pitarra, que cultivava tant el drama com la comèdia de costums i fou autor, entre d'altres, de l'obra El ferrer de tall (1874). Altres escriptors de la generació foren Eduard Vidal i Valenciano, Josep Feliu i Codina, Joaquim Riera i Bertran, Conrad Roure, Valentí Almirall o Josep Maria Arnau.[3]

La majoria d'aquests autors coincidiren — i s'influïren mútuament — als tallers que s'organitzaven en alguns pisos particulars. Aquestes trobades podien ser tant polítiques com d'entreteniment, i en moltes ocasions s'hi feren també representacions teatrals.[3] Els joves que s'hi reunien, procedents de diversos estrats socials, tenien una forta consciència política i utilitzaven la literatura com a instrument per a criticar la cultura establerta, amb un tractament humorístic que incloïa la caricatura i la paròdia.[3]

ObresModifica

 
Frontís de Lo Bruch 1880
Obra dramàtica
  • El rovell de l'ou o el Pla de la Boqueria. (1869) En col·laboració de Frederic Soler. Música de Joan Sariols. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 20 d'abril de 1869.
  • La Rambla de les Flors. (1870) En col·laboració amb Frederic Soler. Música de Josep Teodor Vilar. Estrenada al Teatre Novedades de Barcelona el 21 de maig de 1870.
  • Els fadrins externs. (1870) Comèdia de costums catalans en tres actes i en vers. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, la nit del 4 de febrer de 1870.
  • Cara i creu, comèdia en un acte i en vers, estrenada al teatre de Bon Retir de Barcelona, el 22 d'agost de 1877.
  • El rabadà. (1878), estrenada al teatre Romea el 5 d'abril de 1878.
  • El mestre de minyons (1878), estrenada al teatre Romea el 8 d'octubre de 1878.
  • Cofis i Mofis. (1879), Comèdia en 3 actes i en vers, estrenada al teatre Romea l'1 d'abril 1879.
  • La mà de l'anglès. (1879), Comèdia en 3 actes i en vers, en col·laboració de Frederic Soler i Joan Molas i Casas. Estrenada al Teatre Romea, el 8 de desembre de 1879.
  • La volva d'or. (1880), Drama en tres actes i en vers, estrenat al teatre Romea el 10 d'octubre de 1880.
  • A ca la sonàmbula (entremes en vers, 1881). Estrenada en el Teatro Català del Romea el 1881.
  • Lo mas perdut (1881)[6]
  • El barretinaire. (1882) Revista còmico-seriosa-lírico-ballable en 2 actes. Música de Francesc Pérez-Cabrero. Estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el dijous, 20 de juliol de 1882.
  • La tuna. (1882) Sarsuela en tres actes i cinc quadres. Música de Nicolau Manent. Estrenada al Teatre Circ Barcelonès el dissabte 8 d'abril de 1882.[7]
  • L'esparver. (1883), Sarsuela en tres actes. Música de Cosme Ribera. Estrenada al Teatre Circ Barcelonès. 1883
  • El rústic "Bertoldo". Farsa grotesca en quatre actes i en vers, en col·laboració de Joan Molas i Casas i Frederic Soler, estrenada al teatre Romea el dia 2 de maig de 1886.
  • Un pis a l'Eixample. (1886) Comèdia en un acte i en prosa, estrenada al teatre Romea, la nit del 21 d'octubre de 1886.
  • Del Ou al sou. (1886) Joguina en un acte i en vers. Estrenada al teatre Romea, la nit del 30 de setembre del 1886.[8]
  • María del Carmen (1896). Obra dramática.
  • María del Carmen. (1898). Òpera amb música d'Enric Granados. Madrid, Teatre Parish. 12 de novembre de 1898
Prosa
  • La Dida. novel·la, Biblioteca Catalana Il·lustrada de Joaquim Vinardell, 1875, 304 pàgines
  • Lo Rector de Vallfogona. Biblioteca Catalana Il·lustrada de Joaquim Vinardell, 1876, 276 pàgines
  • Lo Bruch. Barcelona, La Renaixensa, 1880, 219 pàgines

ReferènciesModifica

  1. «Don José Feliú y Codina» (castellà), ABC (diari), 29 d'agost de 1920
  2. «Feliú y Codina, José» (castellà) Fitxa biogràfica en Enciclopedia, Calatayud.org
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Drama romàntic». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 26 octubre 2012].
  4. 4,0 4,1 «Josep Feliu i Codina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Josep Feliu i Codina» Biografías y Vidas
  6. reedició Lo mas perdut, comedia en tres actes y en vers. Nobel Press, 2011, p. 146. ISBN 9785875826801. 
  7. «Espectáculos». La Vanguardia, 08-04-1882, pàg. 1.
  8. «CCUC: Catàleg Col·lectiu d'Universitats Catalanes.». [Consulta: 25 juliol 2018].

Enllaços externsModifica