Teatre del Bon Retir

El Teatre del Bon Retir --o del Buen Retiro-- de Barcelona va funcionar entre 1876 i 1886 a la Rambla de Catalunya cantonada amb la Plaça de Catalunya, i de 1889 a 1907, en un nou emplaçament (Gran Via amb Rambla de Catalunya) i amb el nom Teatre del Nou Retir. Es dedicà al teatre, la sarsuela i l'òpera.

Infotaula d'edifici
Teatre del Bon Retir
Altres nomsTeatre del Nou Retir
Dades
TipusTeatre Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1876 inauguració
1889 reformes
1907 clausura Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRambla de Catalunya cantonada
amb la Plaça de Catalunya
 41° 23′ N, 2° 10′ E / 41.39°N,2.17°E / 41.39; 2.17

Teatre del "Buen Retiro"Modifica


El primer edifici va ser bastit bastit als jardins de la Casa Gibert (on avui hi ha la Casa Pich i Pon), a la cantonada de la Plaça de Catalunya amb la Rambla de Catalunya, limitant-ne els jardins amb el Passeig de Gràcia. Inaugurat el 3 de juny de 1876, era un teatre d'estiu, com els altres de la zona (com ara el Teatre del Tívoli o el Teatre dels Camps Elisis. Estava dirigit per l'actor Lleó Fontova.

L'any 1881 s'hi van fer unes reformes i el 7 de gener de 1884 va fer una última funció, anunciant-se'n a la premsa el futur enderrocament. No obstant això, tornà a obrir el maig del mateix 1884 i continuà funcionant fins a la tardor de 1885. L'enderrocament tingué lloc, finalment, el 1886.

Fou inaugurat per la companyia dirigida per Lleó Fontova i Rafael Ribas. En el decurs dels anys, s'hi estrenaren comèdies i sarsueles, tant en català com en castellà: El testament de l'oncle, Caramboles! de Joan Molas i Casas, Arribar i moldre i La Pepeta de Rubí de Salvador Cort o Qui abraça molt...' de Manuel Figuerola i Aldrofeu.

També el freqüentaren companyies d'òpera de caràcter popular que oferien representacions d'obres d'èxit i ja conegudes, com La favorita, Faust o Les huguenots. Alguns cantants després coneguts van començar-hi la seva carrera, com Aragó i Ramon Blanchart.

Teatre del Nuevo RetiroModifica

41° 23′ 21.28″ N, 2° 9′ 55.87″ E / 41.3892444°N,2.1655194°E / 41.3892444; 2.1655194 (Teatre del Nuevo Retiro)
El 5 d'agost de 1889 es va inaugurar el Nuevo Retiro, prop de l'actual Cinema Comèdia, amb entrades per la Rambla de Catalunya i el carrer de la Diputació. Havia d'haver-se inaugurat el 24 de juny, però no va obtenir el permís necessari, per incomplir algunes qüestions de seguretat. El 1901 o 1902, va quedar només l'entrada de Diputació, i així continuà fins al seu tancament el 1907. Entre 1890 i 1892 va anomenar-se Teatre Gayarre, com a homenatge al tenor Julián Gayarre, mort feia poc, però el canvi de nom no va tenir èxit i tornà a l'anterior (no s'ha de confondre amb el Teatre Gayarre que va funcionar al Paral·lel entre 1912 i 1914, després anomenat Saló Pompeia).

El nou edifici tenia capacitat per a 3.000 espectadors, estructura de ferro i era obra de Claudi Duran i Ventosa.

El 1898 s'hi feren sessions de presentació del Wargraph i el Newgraph, dos sistemes antics de cinematografia.