Carrer de Sant Llorenç (Reus)

El Carrer de Sant Llorenç és un carrer del municipi de Reus (Baix Camp) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Carrer de Sant Llorenç
Imatge
Dades
TipusCarrer Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xviii-XX
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaReus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 10′ N, 1° 07′ E / 41.16°N,1.11°E / 41.16; 1.11
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC9756 Modifica el valor a Wikidata

Descripció

modifica

El carrer de Sant Llorenç neix a la plaça de Prim i acaba al Camí de Riudoms. Presenta simetria entre els diferents edificis del conjunt amb alçada, amplada i profunditat regular en tot el carrer. Els edificis conserven el pla de la façana. Obertures rectangulars que en els balcons tenen baranes de ferro forjat. Gairebé tots els murs estan arrebossats i amb molt poca decoració.[1]

La tipologia del conjunt és unitària, amb comerços i habitatges en planta baixa i pisos. A l'indret hi ha també algun local industrial. Tot el carrer conserva bastant les característiques arquitectòniques de l'època, sense massa reformes a la façana dels edificis.[1]

Història

modifica

El carrer es devia originar amb l'eixample urbà del segle xviii, com ho demostraria l'existència de diversos edificis, alguns malauradament enderrocats, com el modernista de "La Patacada", que acollí, abans de la construcció modernista, un important local d'esbarjo, actiu ja el 1822.[2] Durant el segle xix es mantingué com a carrer d'hàbitat prestigiós, com ho demostra la construcció de la Casa Miró (1905). Es pot considerar com un clar exponent de zona de creixement urbà amb la barreja de locals industrials i de residència. Hi havia també la principal fàbrica de teixits i filats de cotó de la ciutat, "La Fabril Algodonera", fundada el 1846 com "Matias Vila, Subirà i Comp.", amb Macià Vila com a principal accionista. Ocupava dues grans illes de 25.000m², 9.400 dels quals eren edificats. Actualment, i en uns locals molt desfigurats, hi ha la Facultat de Medicina.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Carrer de Sant Llorenç». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
  2. Anguera, Pere. "Entre la reacció i la revolució (1800-1875)" A: Història general de Reus. Reus: l'Ajuntament. 2003. Vol. III, pàg. 183. ISBN 8489688206