Carretera Central
La Carretera Central de Cuba és la principal via de transport de l'illa. Va ser construïda entre 1927 i 1931 sota el govern del president Gerardo Machado. Amb una longitud total de 1.139 km, la carretera està dividida en dues branques a partir de l'Havana: una cap a orient i una altra a occident. El quilòmetre 0 es troba al Capitoli de l'Havana. En el moment de la seva construcció enllaçava les 6 capitals provincials: Pinar del Río, l'Havana, Matanzas, Santa Clara, Camagüey i Santiago de Cuba. Actualment enllaça 14 de les 15 províncies del país, amb la sola excepció de Cienfuegos, i travessa 173 municipis dels 208 de l'illa. Es consideren també part de Carretera Central (codi N-1) les seves prolongacions cap a occident (des de Pinar del Río a La Fe) i cap a orient: Santiago de Cuba - Guantánamo - Baracoa. Aquesta última conclosa als anys 1960, aconseguint així una longitud total de 1.435 km. D'aquesta manera, la carretera abasta pràcticament des d'un extrem a l'altre de l'illa, longitudinalment. La via es considera com una de les set meravelles de l'enginyeria civil de Cuba.[1][2]
  | |
| Xarxa | roads in Cuba (en)  |
|---|---|
| Tipus | carretera |
| Inauguració | 1927 |
| Longitud | 1.435 km |
| Recorregut | |
| Estat | |
| Mapa viari | |
.png) | |
Característiques modifica
._-_panoramio.jpg)
És una via de 2 carrils. La secció transversal de la via té una amplada de 6,30 metres en les zones rurals i de 8,09 metres dins dels pobles i ciutats (a l'Havana i diverses capitals provincials té una amplada major amb 4 carrils als seus accessos o al trajecte urbà).[3] El seu paviment consisteix en una llosa de formigó de 15 cm de gruix al centre i 22 cm a les vores, coberta de formigó asfàltic. Es van utilitzar llambordes als primers metres de les vies que creua. El pendent més gran es va fixar en 5%. Les obres de fàbrica van ser calculades per suportar 20 tones de pes i la visibilitat mínima als revolts és de 110 metres. El vial compta amb solucions a desnivell per a la gran majoria dels passos ferroviaris. El seu pas incorpora 536 ponts, d'ells 486 de formigó armat, 15 d'acer i 35 d'altres tipus. Es van sembrar sembrat 30 mil arbres a banda i banda de la via, els quals ofereixen ombra i confort.[4]
La influència de la construcció de la Carretera Central va ser tan notable que només es pot comparar amb la construcció del ferrocarril central el 1902. Va impulsar el comerç i l'explotació agrícola d'àrees poc poblades sobretot a Camagüey i Oriente i va estimular el creixement de les poblacions que travessa: les 48 poblacions més importants situades a la seva vora van incrementar el nombre d'habitants el 26,6% entre 1931 i 1943, mentre que els 78 pobles més importants fora d'aquesta via, ho van fer el 15,3% en el mateix període. El cas més conegut va ser el de la ciutat de Santa Clara que va sobrepassar Cienfuegos i es va convertir en la quarta ciutat del país.[4] La Carretera Central es considera el principal eix de poblament de Cuba: el 1970 en una franja de 5 km a cada costat de la via es concentrava el 45% de la població cubana amb una densitat de 350 hab/km².[5]
D'altra banda, la construcció de la Carretera Central va significar l'inici del declivi del transport ferroviari a Cuba. El temps necessari per viatjar des de l'Havana a Santiago de Cuba es va reduir d'una mica més de 24 hores per ferrocarril a 16 hores per carretera, i a partir del 1931 no es van emprendre més projectes ferroviaris d'envergadura a Cuba. En general pel seu gran impacte a la vida del país, diversos autors la consideren l'obra del segle XX a Cuba.
Referències modifica
- ↑ Mapa de Carreteras de Cuba. Ediciones GEO. 2011, La Habana - ISBN 959 7049 21 X
- ↑ «Distancia en Provincias».
- ↑ «Historia de La Central» (en inglés).
- ↑ 4,0 4,1 Marrero, Leví. Geografía de Cuba. SELECTA La Habana, 1957, p. 707.
- ↑ Centro de Estudios Demográficos. La Población de Cuba. Ciencias Sociales. Instituto Cubano del Libro., 1974.