Casa-fàbrica Alier
La casa-fàbrica Alier, coneguda també com a casa de la Torre, era un edifici als carrers del Pou de la Figuera i de Montanyans de Barcelona, inclòs al Catàleg de Patrimoni del 1979[1] i actualment desaparegut.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Pou de la Figuera, 10 i Montanyans, 12 | |||
| ||||
Descripció modifica
Es tractava d'una construcció de planta baixa i quatre pisos amb vestigis d'origen medieval, com una torre gòtica totalment desfigurada amb un portal adovellat als baixos.[1]
Història modifica
Andreu Alier i Cuadrado era membre d'una nissaga d'assaonadors a la que també pertanyien Miquel Creus (probablement el seu cunyat),[2] i Andreu Alier i Creus (probablement el seu fill),[3] que fou secretari del gremi de Pellaires.[4] El 1844, va adquirir la finca a Rita Cuadros, vídua de Domènec Viladomat (vegeu casa-fàbrica Viladomat), per 3.900 lliures,[5] i el 1845 la va fer reformar per a instal·lar-hi la seva adoberia de pells, segons el projecte de Francesc d'Assís Gallart.[6][7][8] El 1853, la va fer reformar novament, aquest cop segons el projecte de l'arquitecte Carles Gras i Alfonso.[9]
Adoberia del carrer dels Tiradors modifica
El 1858, i per tal d'ampliar les seves instal·lacions, Alier va adquirir la finca del carrer dels Tiradors, 1 bis al promotor Josep Molins i Huguet (vegeu casa-fàbrica Molins) per 500 duros de plata.[10][11] A principis del segle xxi, fou enderrocada i una intervenció arqueològica va descobrir les restes de l'adoberia, que actualment són visibles a la planta baixa del nou edifici.[12]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Alier |
- ↑ 1,0 1,1 Hernàndez-Cros, Josep Emili (director). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 344.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 155, 217.
- ↑ La Imprenta: diario de avisos, noticias y decretos (edición tarde), 08-06-1878, p. 3725.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 01-04-1865, p. 3348.
- ↑ AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/20. f. 217-220v, 13-3-1844.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 184/1845 i 211/1845.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 115, 332.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 155, 191.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 718 C.
- ↑ AHPB, notari Francesc Xavier Moreu, manual 1.281/26, f. 262-263, 20-4-1858.
- ↑ Simon Vilardaga, 2005, p. 128.
- ↑ «Restes arqueològiques d'una adoberia al carrer dels Tiradors 1 bis». Youtube. Barcinonews, 25-11-2013.
Bibliografia modifica
- Romero Marín, Juanjo. La construcción de la cultura del oficio durante la industrialización. Barcelona, 1814-1860. Universitat de Barcelona. Grup de Recerca del Treball, 2005, p. 240-241. ISBN 84-475-2966-5.
- Vilardaga, Sara «Una adoberia del segle XIX al carrer Tiradors». Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona (Quarhis). MUHBA, 1, 2005, pàg. 126-131.