Casa-fàbrica Comas-Calafell
La casa-fàbrica Comas-Calafell era un edifici situat al carrer de la Reina Amàlia, 16-16 bis del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Reina Amàlia, 16-16 bis | |||
| ||||
Història modifica
A finals del 1838, Engràcia Serra, vídua del fabricant d'indianes Joan Calafell i Altabàs, i el seu fill Joan Calafell i Serra (vegeu casa-fàbrica Calafell) van establir en emfiteusi al mestre de cases Pere Comas una parcel·la del seu hort de 90 pams d'amplada, amb l'obligació d'invertir-hi 4.000 lliures en el termini de quatre anys.[1] El 1839, aquest demanà permís per a construir-hi una casa-fàbrica segons el projecte de l'arquitecte Joan Vilà i Geliu,[2][3] però va morir aquell mateix any i els seus hereus en van fer agnició de bona fe[4] al tintorer Joan Granell.[5] El 1845, i per a satisfer diversos deutes, aquest va vendre la finca a Calafell per 14.140 lliures (de les quals 7.867 servirien per a pagar els creditors),[6] i aquest li va establir en emfiteusi una altra parcel·la de 60 pams d'amplada a l'actual núm. 6.[7][8][9]
Segons la Guía general de Barcelona del 1849, hi havia les fàbriques cotoneres de Joan Ferrer, Francesc González i Francesc Sala i Basany,[10][9] i a la guia El Consultor del 1857 figuraven les de filats i teixits de Gabriel Ballès i Cia, i les de filats de Joan Fernández i Cia i Antoni Pi.[11] El 16 de març del 1859, la major part de l'edifici va ser destruït per un incendi originat a la veïna fàbrica de Francesc Saldas (núm. 14), que també tenia llogat aquest,[12] i reconstruït posteriorment.[13]
El 1869, Calafell va ampliar la propietat amb una androna cap a la Ronda de Sant Pau,[14] i el 1872, va adquirir a Joan Moliné i Mariages un solar a l'Eixample al costat del taller de Soujol, Janoir i Cia,[15] des d'on va fer conduir l'aigua d'un pou fins a la casa-fàbrica, segons el projecte del mestre d'obres Francesc Cels.[16] El 1877, i per a pagar diversos deutes, va vendre ambdues propietats (la casa-fàbrica per 75.000 pessetes i un cens de 30 pessetes anuals, i la finca de l'Eixample per 5.000 pessetes) al fabricant d'estampats Pau Casades i Espoy (vegeu casa-fàbrica Gelabert),[17][13] que el 1883 va fer construir un edifici de planta baixa, entresol i quatre pisos al núm. 6 del carrer del Marquès de Campo Sagrado,[18] segons el projecte del mestre d'obres Joaquim Sitjàs.[19]
Finalment, la casa-fàbrica fou enderrocada per Núñez i Navarro per a construir-hi una promoció d'habitatges,[20] i entre 2003 i 2004 es va fer una intervenció arqueològica al solar, que hi va trobar restes del Neolític final.[21]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/19, f. 396-398v, 2-11-1838.
- ↑ AHCB, C-XIV Obreria C-130, 1-3-1839.
- ↑ «Carrer Reina Amàlia 16-16bis». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, 30-7-1839.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 83-85, 5-4-1845.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 87-89v, 9-4-1845.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 389.
- ↑ 9,0 9,1 «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 4, 3. AMCB, 1853.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 383-385.
- ↑ «El Consultor. Nueva guía de Barcelona» p. 122, 160, 202, 312, 1857.
- ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 17-03-1859, p. 3001.
- ↑ 13,0 13,1 AHPB, notari Joaquim Serra, manual 1.361/40, f. 4316-4322v, 31-12-1877.
- ↑ «Adjudicar una parcel·la de terreny amb les lletres E, F, G i H al senyor Juan Calafell Serra, colindant amb la seva casa fàbrica del carrer Amàlia 16». Q137 Eixample AI-170. AMCB.
- ↑ AHPB, notari Pau Cardellach i Busquets, 23-8-1872.
- ↑ «Permís a Juan Calafell per verificar les obres de canalització per conduir l'aigua (des de la seva casa situada en els carrers Viladomat i Paral·lel) a la seva casa fàbrica del carrer Amàlia (actualment Reina Amàlia), número 16». A183 Comissió de Governació C5-67. AMCB, 31-07-1872.
- ↑ Anuario Riera, 1896, p. 346.
- ↑ Anuario Riera, 1896, p. 361.
- ↑ «Pablo Casades. Marquès de Campo Sagrado (6). Construir una casa de baixos, entresòl i quatre pisos en un solar». Q127 Eixample 1765/1883. AMCB, 27-06-1883.
- ↑ MEMÒRIA DE QUALITATS. Edifici NN - REINA AMÀLIA I (c/Reina Amàlia núm. 16-16 bis). Núñez i Navarro.
- ↑ Bordas, Amalia; Salazar, Natàlia «Vestigis del neolític final al barri del Raval de Barcelona: estudi de les restes trobades al carrer Reina Amàlia». Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona. MUHBA, 2, 2006, pàg. 24-35.