Viquipèdia

Casa-fàbrica Rogent-Lloberas

La casa-fàbrica Rogent-Lloberas és un edifici situat al carrer de la Reina Amàlia, 3 del Raval de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] arran de la Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (2018).[2]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Rogent-Lloberas
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1839 construcció, Arquitecte: Jaume Feliu i Castelló
1846 ampliació, Arquitecte: Joan Soler i Cortina Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióReina Amàlia, 3 Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 22′ 41″ N, 2° 09′ 56″ E / 41.37798°N,2.16561°E / 41.37798; 2.16561
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona7564 Modifica el valor a Wikidata
Plànol
Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

El 1802, el teixidor de llana Joaquim Lloberas va adquirir al sastre Josep Granàsias i al fuster Jaume Mascaró la casa del carrer de les Carretes, 10 per 2.400 lliures,[3] que l'any següent va fer reformar amb la remunta d'un tercer pis,[4] i novament el 1821 per a obrir-hi un balcó.[5] A la seva mort, la propietat fou heretada pel seu fill Francesc Lloberas i Gelpí (1786-1853),[6] que el 1839 va demanar permís per a reformar la porta principal.[7][8]

 
Projecte d'obertura dels carrers de la Reina Amàlia, Lleialtat i Hort de la Bomba (1807)
 
Plànol dels horts de Francesc Fusté i del Marquès de Castellbell (abans de Josep Granàsias)
 
Façana de la casa-fàbrica de Francesc Lloberas al carrer de la Reina Amàlia (1846)
 
Quarteró núm. 103 de Garriga i Roca (c. 1860

El 1818, Manuel Gaietà d'Amat i de Peguera, marquès de Castellbell, va adquirir a Granàsias l'anomenat «hort pintat» a l'Horta superior de Sant Pau del Camp,[9] i el 1833, el seu fill Gaietà Maria d'Amat i d'Amat, marquès de Castellmeià, en representació seva, el va establir en emfiteusi al passant de procurador causídic Gaietà Roquer i Rovira[10] (†1865).[11] Poc després, l'agost del mateix any, l'hortolà Francesc d'Assís Fusté i Comellas va establir en emfiteusi un hort contigu al fabricant d'indianes Joan Calafell i Altabàs (vegeu casa-fàbrica Calafell).[12] Aquestes propietats estaven afectades per l'obertura del nou carrer de la Reina Amàlia, i a finals d'any, Roquer va cedir-ne la part de ponent a Calafell a canvi de la quantitat de 10.000 lliures, que fou l'entrada de l'establiment.[13][a]

El 1838, Roquer va establir-ne en emfiteusi una parcel·la al fabricant de filats de cotó Bonaventura Rogent,[15][16] que tot seguit va demanar permís per a construir-hi una casa-fàbrica de planta baixa, dos pisos i golfes, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Feliu i Castelló.[17][18][8] A l'obra hi intervengueren el mestre de cases Jacint Torner, el fuster Gaietà Roldós, el manyà Pere Casanovas, el pintor Joan Folch i el vidrier de llum Francesc Fatjó.[19]

Rogent va fer fallida i el 1845, la propietat va ser adquirida pel Francesc Lloberas,[20] que tot seguit, va encarregar-ne la reforma i ampliació al mestre d'obres Joan Soler i Cortina. Aquest hi va remuntar un pis i va cobrar poc més de 7.000 lliures per les obres.[21] El 1846, Lloberas va presentar una sol·licitud per a legalitzar la màquina de vapor, amb plànols signats pel mateix autor.[8]

Segons les «Estadístiques» de Graells (1850), hi havia la fàbrica de teixits i targetes perforades de Sagarra i Poudevida,[22] equipada amb 12 telers compostos, 52 Jacquards i 192 operaris.[8] El 1863, la fàbrica de teixits de Poudevida i Castelló[23] i el taller de construcció de maquinària de Valls germans: «Carretas, 10, Fábrica de tejidos de Poudevida y Castelló. Fábrica de tejidos de estambre, lana y algodon. Pañelería de lana, y de algodon y lana. Chaquelería de lana, y de algodon y lana. Espediciones á todas partes.[24] Amalia, 3, Taller de construcción de máquinas y de vapor. Prensas; ruedas y turbinas hidráulicas y bombas de todas clases. Señores Valls hermanos.»[25]

El 1870, per l'impagament d'un préstec demanat per la vídua Francesca Vidal i Escaix (1782-1870)[26] i el seu fill Joaquim Lloberas i Vidal per a pagar la llegítima de Joaquima Lloberas i Vidal,[27] es van treure a subhasta la casa-fàbrica i la casa del carrer de les Carretes,[28] que foren adquirides per Joan Faya i Gallart.[29]

Actualment, la planta baixa i les «quadres» de l'interior d'illa estan ocupades per l'Associació Cultural Ateneu del Raval, essent la resta destinant a habitatges.[8]

Vegeu també

modifica

Notes

modifica
  1. ↑ De manera privada, Calafell i Roquer havien acordat repartir-se per meitats els guanys de l'operació, així com l'entrada de l'establiment. El 1840, la vídua Engràcia Rovira i el seu fill Joan Calafell i Serra van signar un nou conveni amb Roquer, on hi renunciaven.[14]

Referències

modifica
  1. ↑ «Casa-fàbrica Lloberas». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ Modifició del PEPPAHA al districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica). Ajuntament de Barcelona, 2018, p. 47-48. 
  3. ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/13, f. 306-309v, 08-07-1802.
  4. ↑ «Joaquim Lloberas. Carretes. Casa. Aixecar un tercer pis i posar balcons a tots els pisos». C.XIV Obreria C-92/1803-142. AHCB, 10-10-1803.
  5. ↑ «Joaquim Lloberas. Carretes 29. Casa. Obrir un balcó». C.XIV Obreria C-117/1821-024. AHCB, 22-02-1821.
  6. ↑ «Francisco Lloberas Gelpí». geneanet. oscarmira.
  7. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-132, 9-12-1839.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  9. ↑ AHPB, notari Josep Clos, 19-6 i 21-6-1818.
  10. ↑ AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, manual 1.254/7, f. 310-314v, 11-07-1833.
  11. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 20-12-1865, p. 12200. 
  12. ↑ AHPB, notari Manuel Maspons, manual 1.198/19 (2a part), f. 119-130v, i notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/14, f. 179-184v, 17-8-1833.
  13. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.234/14, f. 338v-340, 22-12-1833.
  14. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prat, manual 1.235/21, f. 164-166v, 6-6-1840.
  15. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 34. 
  16. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/19, f. 333-336v, 21-9-1838.
  17. ↑ Montaner, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859), 1990, p. 804. 
  18. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-129, 6-11-1838.
  19. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/21, f. 13v-18v, 10-1-1840.
  20. ↑ AHPB, notari Josep Ponsà i Figuerola, 27-6-1845.
  21. ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/14, f. 220v-223, 17-6-1846.
  22. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 220, 317, 319. 
  23. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 141, 262. 
  24. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones de la magistratura y de la administración ó Diccionario Indicador, 1863, p. 51-52. 
  25. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones de la magistratura y de la administración ó Diccionario Indicador, 1863, p. 141. 
  26. ↑ «Francisca Vidal Escaix». geneanet. oscarmira.
  27. ↑ «Joaquima Lloberas Vidal». geneanet. oscarmira.
  28. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 05-05-1870, p. 4508. 
  29. ↑ AHPB, notari Carles Barberí, manual 1.346/12, f. 207-217, 15-06-1870.

Bibliografia

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Rogent-Lloberas
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Rogent-Lloberas&oldid=33999154»