Casa-fàbrica Eudald Fargas
La casa-fàbrica Eudald Fargas és un edifici situat a la Plaça de Sant Agustí Vell i el carrer dels Tiradors de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Arquitecte | Josep Boixareu i Gallart | |||
| Construcció | 1846 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Pl. Sant Agustí Vell, 15 i Tiradors, 2-4 | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
.jpg)
Història modifica
El 1825, el manescal (veterinari i ferrador) Eudald Fargas va ser nomenat proto-albéitar del Principat de Catalunya, o examinador dels aspirants a exercir com a veterinaris.[2] Tanmateix, la seva actuació va ser controvertida, ja que segons un informe del 1836, n'havia habilitat més de 1.200 en cinc mesos, atorgant-los el títol pel simple interès crematístic, ja que la major part mancava de coneixements de la professió.[3]
El 1840, Fargas, que vivia al carrer d'en Tantarantana, 1,[4][5] (edifici enderrocat recentment per a eixamplar la plaça de l'Acadèmia) va sol·licitar l'adquisició en emfiteusi d'una part del solar de l'antica fleca municipal o «Pastim»,[6] i el 1846 va encarregar el projecte d'una casa-fàbrica a l'arquitecte Josep Buxareu.[7][8] Aquesta operació va suposar la desaparició del tram corresponent de la porxada i la reculada d'uns pams de la façana. Al cap d'uns anys, s'hi va instal·lar el fabricant de naips Sebastià Comas i Ricart[9][10][11] (vegeu casa-fàbrica Castanyer-Comas).
Eudald Fargas va morir el 1856, havent fet testament sacramental, figura instituïda pel Recognoverunt Proceres de Pere el Gran.[12][13]
Referències modifica
- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Diario de Barcelona, 15-07-1825, p. 1669.
- ↑ Vives Vallés, 2005, p. 80.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 339.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 158, 410.
- ↑ «Eudaldo Fargas i de Jaume Parodi demana acensuar una part de l'edifici del Pastim». A182 Comissió d'Hisenda 477. AMCB, 04-02-1840.
- ↑ «Eudaldo Fargas. Plaça de Sant Agustí Vell (15) i Tiradors (2-4). Enderrocar part de l'edifici i reedificar mantenint les façanes originals». Q127 Foment 128 C. AMCB, 1846.
- ↑ «Eudaldo Fargas sol·licita mitja pluma d'aigua del dipòsit de la font de Sant Augustí (vell) pel subministrament de l'antic edifici del Pastím». A812 Comissió d'Hisenda 2248. AMCB, 15-06-1846.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 146, 160.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 182, 215.
- ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 512.
- ↑ «Diario de Barcelona (edición mañana)» p. 4905, 16-06-1856.
- ↑ «Testament sacrament». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Eudald Fargas |
- Vives Vallés, Miguel Ángel «La antigua carrera de albéitar en España». Libro de actas del XI Congreso Nacional de Historia de la Veterinaria [Múrcia], 2005, pàg. 71-82.