Casa-fàbrica Isaura
La casa-fàbrica Isaura és un conjunt d’edificis situats als carrers de l’Om, Sant Bertran i Santa Madrona del Raval de Barcelona, parcialment conservat.
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||||
| Arquitecte | Carles Gauran i Casals | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Om, 10, Sant Bertran, 2 i Santa Madrona, 15 (enderrocat) | ||||
| |||||
Història modifica
El 1860, els bronzistes i argenters Ramon Isaura[1] i Francesc de Paula Isaura i Fargas (1824-1885)[2] es van presentar a l'Exposició de Barcelona.[3] Tenien la fàbrica al carrer del Carme, 76 i el despatx a la Baixada de la Presó (actualment de la Llibreteria), 12.[4]
Un cop tancada la Foneria Barcelonesa del carrer de l'Om, 8 (vegeu casa-fàbrica Mir) i venut l'edifici en subhasta,[5] Francesc Isaura n'esdevingué propietari de la meitat meridional, i el març del 1864, va demanar permís per a reformar-la i unirla amb la casa veïna del carrer de l'Om, 10 i de Sant Bertran, 2, segons el projecte de l’arquitecte Carles Gauran.[6][7] Aquesta actuació va unificar-ne les façanes fins a l’alçada de planta baixa i quatre pisos, amb balcons de baranes de ferro colat, a més del trasllat del portal principal per a fer-lo coincidir amb el centre del nou edifici. A la llinda hi ha l'escut borbònic, ja que Isaura va ser nomenat comendador de l’Orde de Carles III i condecorat amb la gran creu de l’Orde d'Isabel la Catòlica.[7] Poc després, el juny del 1864, Isaura va presentar una altra sol·licitud per a remuntar tres pisos a la «quadra» situada a l’interior d’illa i façana a una androna que comunicava amb el carrer de Santa Madrona, segons el projecte del mateix Gauran.[6][8] L’agost del 1865, declarava que, havent arribat amb un acord amb els Srs. Boada i Prats,[9] demanava permís per a construir una nova façana al carrer de Santa Madrona, seguint l’alineació d’aquest carrer, també segons el projecte de Gauran.[6]
La fàbrica s'anunciava així en una guia de l'època: «Isaura, Francisco de Paula; platero y fundidor broncista de la Real Casa y cámara de S.M., caballero de Isabel la Católica, premiado en varias esposiciones nacionales y estranjeras. Fábrica y despacho por mayor de manufacturas de bronce, servicios para mesa, de alpaca, plateados, y bronce dorado, bernisado o pulido, servicios para café, relojes de sobremesa, arañas de salon para bujías ó gas, escribanías, candeleros, candelabros, Stos. Cristos, aparatos para gas desde lo mas sencillo á lo más rico para salones y teatros y servicios para Iglesias y Oratorios. La fábrica, c. Olmo, 8, y el depósito, c. Jaime 1º, 10.»[10] Una de les seves especialitats era l'anomenada plata Ruolz, una tècnica de galvanització electrolítica inventada pel comte de Ruolz, de la qual Isaura n'havia adquirit la patent a l'Estat espanyol, i amb la que es fabricaven vaixelles, objectes de culte eclesiàstic i altres d'ús domèstic.[11] Va ser present a l'Exposició Universal de París de 1867, on va obtenir una menció honorífica pels seus objectes de bronze.[12][11]
El 1881, Isaura va presentar una sol·licitud per a ampliar la «quadra» al nou passatge de Dodero (actual carrer de Santa Madrona, 15),[13] i poc després va demanar permís per a instal·lar-hi una nova caldera de vapor, segons el projecte de l'enginyer Gaspar Forcada.[14] Després de la seva mort, s'hi va instal·lar la fàbrica de la Compañía para la fabricación de contadores de gas, agua y electricidad, dirigida per Andreu Triana.[15][16]
El 1922, el fabricant de pianos Jenner Climent i Cia Ltda[17] va demanar permís per a instal·lar-hi un motor elèctric.[18]
El 1983 es va segregar i enderrocar la «quadra» per a la construcció d'una promoció d'habitatges al carrer de Santa Madrona,[7] que també va obliterar la fàbrica Llimona i el passatge de l'Om. Segons l'informe de valoració patrimonial de l'equip Caballé-Gonzàlez (Veclus SL), aquest fet era per si mateix suficient per a no incloure la casa-fàbrica en la «Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica)», aprovada definitivament el 2018.[7]
Referències modifica
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 174, 379.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 172, 177, 237.
- ↑ Orellana, Francisco José. Reseña completa descriptiva y crítica de la Exposición Industrial y Artística de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 49, 154, 156.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria, de las profesiones y de la magistratura, 1863, p. 158, 337, 585, 601, 612, 759, 903, 137 (anuncis).
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 05-01-1863, p. 144.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 AMCB, Q127 Foment 1469 C.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Caballé, Francesc; Gonzàlez, Reinald (Veclus SL) «Valoració patrimonial de les cases-fàbrica del Raval de Barcelona». Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica), vol. 2 (annex documental), fitxa R-16 Casa-fàbrica Mir. Ajuntament de Barcelona, febrer 2018.
- ↑ Caballé i Gonzàlez, 2017.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 147, 148, 200.
- ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 85.
- ↑ 11,0 11,1 Maestre Abad, 1995.
- ↑ Cataluña en la Exposición Universal de París, 1867, p. 55-59.
- ↑ Francisco de Paula Isaura. «Om s/n i Santa Madrona s/n. Sol·licitar permís per afegir cos d'edifici a casa-fàbrica». Q127 Eixample 739/1881. AMCB, 28-06-1881.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 307 E.
- ↑ España nueva, 12-11-1907, p. 3.
- ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 896.
- ↑ «Anuario musical de España» p. 90, 1930.
- ↑ «Raó social "Climent y Compañía". Santa Madrona 15. Instal·lar un electromotor en una fàbrica de pianos». Foment 3734/1922. AMCB, 11-1922.
Bibliografia modifica
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856 (pdf), 2019, p. 440-445.
- Maestre Abad, Vicente «Francisco de Paula Isaura (1824-1885), broncista y platero». Locus Amoenus, 1, 1995, pàg. 209-225.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Isaura |
- «07/11/2018 Antigua casa-fábrica del platero Francisco de Paula Isaura». Redescubriendo Barcelona y más allá. Ramón Sales Encinas, 30-11-2018.
- «Fábrica de pianos marca Jenner de Climent y Comp.ª Lda.». todocoleccion.net, 1928.