Casa-fàbrica Manich
La casa-fàbrica Manich era un edifici situat al carrer de Jaume Giralt, 40 de Barcelona, actualment desaparegut.
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||
| Arquitecte | Josep Boixareu i Gallart | ||
| Característiques | |||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | ||
| Localització | Jaume Giralt, 40 | ||
| Plànol | |||
 | |||
Descripció modifica
De planta baixa, entresol i quatre pisos, la façana seguia una de les disposicions freqüents en aquella època: baixos i entresol amb arcs de mig punt; balcons amb baranes de ferro forjat amb motius ornamentals i degradació vertical, amb impostes entre pis i pis; coronament amb cornisa motllurada. El vestíbul de l’escala de veïns tenia un arc de mig punt sostingut per un parell de columnes jòniques.[1]
Història modifica
A principis del segle xix hi havia l'anomenada «casa dels clindres» de Joan Datzira i Puig, que hi cilindrava peces de cotó.[2]
El 1853, el seu fill Joan la va vendre al fabricant de filats i trenyelles de cotó Pau Manich i Cabanellas,[3] amb l'obligació d'enderrocar-la i reedificar-la de nou en el termini de dos anys.[4] Tot seguit, aquest va encarregar-ne el projecte a l'arquitecte Josep Buxareu,[5] però el 1855 la façana es va esfondrar parcialment i Manich va decidir reconstruir-la, però aquest cop sota la direcció de l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet.[6][7][1] El 1856, va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor[8] i va traslladar-hi la seva fàbrica,[9][10][11] situada fins aleshores al carrer de les Candeles (vegeu casa Pau Manich).
Segons les notícies publicades a la premsa especialitzada, Manich va estar en actiu fins almenys el 1875[7] com a importador de cotó en floca.[12]
Finalment, l'edifici fou enderrocat a principis del segle xxi,[13] afectat pel PERI del Sector Oriental del Centre Històric de Barcelona (barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera).[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 56.
- ↑ Diario de Barcelona, 18-10-1816, p. 1457.
- ↑ La Vanguardia, 11-04-1893, p. 8.
- ↑ AHPB, notari Benet Lafont, manual 1.239/24, f. 487-502v, 11-10-1853.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 716 bis C.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 830 C.
- ↑ 7,0 7,1 «Carrer Jaume Giralt 40». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ AMCB, Q127 Foment 874 C.
- ↑ Diario de Barcelona, núm. 121 (edición mañana), 30-04-1856, p. 3524.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 181, 313.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 243.
- ↑ La Imprenta. Diario de avisos, noticias y decretos (edición tarde), 13-11-1875, p. 6940.
- ↑ «Cadena humana contra el derribo de edificios en el Forat de la Vergonya». La Vanguardia, 11-04-2005.