Casa-fàbrica Palau
La casa-fàbrica Palau era un conjunt d'edificis situats al carrer de la Reina Amàlia, Hort de la Bomba i Carretes del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial i edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Reina Amàlia, 37-37 bis, Hort de la Bomba, 1 i Carretes, 62 | |||
| ||||
Història modifica
El 1829, el cerer Joaquim Palau i Cervera va demanar permís per a reedificar la seva casa del carrer de les Carretes, 8 (antic), segons el projecte del mestre de cases Jeroni Vidal.[1][2] El 1832, va demanar permís per a destapiar-ne un portal, segons el projecte del mestre de cases Domènec Vidal, fill de l'anterior.[3][2]
El 1835, mitjançant uns intermediaris, va adquirir en emfiteusi uns terrenys de l'advocat tarragoní Josep Francesc Besora (vegeu fàbrica Estruch),[4] i el 1836, va presentar el projecte d'una casa-fàbrica de planta baixa i dos pisos al carrer de la Reina Amàlia,[5] del mateix estil que la veïna Dotres i Clavé, ambdues obra de l'arquitecte Josep Buxareu i Gallart.[2] Aquell mateix any, va establir un conveni amb els seus creditos,[6] i el 1839, va posar en venda les seves propietats.[7] Aquell mateix any, va adquirir (també a través d'un intermediari) una altra parcel·la a les filles del difunt advocat,[8] i va vendre una part dels seus terrenys a l'interior d'illa a la societat Dotres i Clavé.[2][9]
El 1840, va demanar permís per a construir un nou cos d'edifici als carrers de la Reina Amàlia i de l'Hort de la Bomba,[10] i un altre a aquest darrer i el de Carretes, ambdós projectats pel mateix arquitecte.[11][2] Aquell mateix, va llogar la seva fàbrica (encara en construcció) a l'indià Marià Sirvent i Urgellés, de l'Havana,[2] per 5 anys, a raó de 1.200 lliures per any,[12] i a Ramon Sirvent per altres 5 anys en les mateixes condicions.[13] Pel que sembla, Palau es va associar amb els Sirvent i Josep Maria Serra i Muñoz,[14] de Xile, per a crear la societat Marià Sirvent i Cia, dedicada a la filatura del cotó[15][16] i amb un capital de 30.000 duros,[2][17] que el 1842 hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 12 CV.[18][2] El 1844, l'empresa va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona,[19] i segons les «Estadístiques» del 1850, estava equipada amb 720 fusos de mule-jennies i 22 treballadors, i tenia una altra filatura més gran al carrer de la Riereta (vegeu casa-fàbrica Valentí).[2] El 17 de juny del 1855 hi hagué un incendi en un magatzem de cotó a les golfes, però va ser sufocat sense grans pèrdues.[20]
El 1863 hi havia la filatura de Joan Muntadas i Cia,[21] i posteriorment, la fàbrica de pintes i lliços de Fàbrega, Jordà i Cia.[22][23]
El 1988, les restes del conjunt, reduïdes a la casa del carrer de les Carretes i una planta baixa a la resta,[24] juntament amb la resta d'edificacions de l'illa, foren adquirides per l'empresa mixta REGESA, que el 1991, un cop lliures de llogaters, les va revendre a la immobiliària INPAUSA, societat participada per la mateixa empresa i una filial de la Caixa de Catalunya, i que fou dissolta el 1994.[25][26] Finalment, el 1998 l'empresa Preyco 44 hi va construir una promoció de 96 habitatges, projectats per l'arquitecte Òscar Tusquets.[2]
Referències modifica
- ↑ «Joaquim Palau. Carretes 8. Casa. Enderrocar i reedificar amb tres pisos i balcons». C.XIV Obreria C-123/1824-123. AHCB, 15-10-1824.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Joaquin Palau. Carretes 8. Quarter 5, barri 4, illa 25». C.XIV Obreria C-111/1832-85. AHCB, 31-07-1832.
- ↑ AHPB, notari Josep de Pomareda, 29-1-1834 i 17-7-1835.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-123, 2-1-1836.
- ↑ AHPB, notari Ramon Sanpons, 23-3-1836.
- ↑ Diario de Barcelona, 02-01-1839, p. 27.
- ↑ AHPB, notari Josep de Pomareda, 7-6-1838, i Ramon Sanpons, manual 1.249/13, f. 495v-496, 14-12-1839.
- ↑ AHPB, notari Ramon Sanpons, manuals 1.249/13, f. 497v-510v, 23-12-1839 i 1.249/14, f. 11v-13v, 4-1-1840, f. 203v-207, 15-5-1840, i f. 291v-293v, 20-7-1840.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-134, 28-5-1840.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-135, 8-8-1840.
- ↑ AHPB, notari Ramon Sanpons, manual 1.249/13, f. 267-268v, 1-7-1840.
- ↑ AHPB, notari Ramon Sanpons, manual 1.249/13, f. 271v-272v, 5-7-1840.
- ↑ «Josep Maria Serra Muñoz». Geneanet. Pages Bolibar.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 385.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 227.
- ↑ Solà, Àngels. «Els capitals americans i la industrialització de Barcelona al segle XIX». A: Les bases colonials de Barcelona, 1765-1968. MUHBA, 2014, p. 72 (MUHBA Documents, 5).
- ↑ Raveux, 2005, p. 180.
- ↑ Exposición pública de productos de la Industria Española verificada en obsequio de S.M. durante su pernanencia en esta capital, 1844, p. 8, 44.
- ↑ Rovira i Trias, Antoni. Tratado de la extinción de incendios, 1856, p. 272.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 252.
- ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1880, p. 59 (anuncis).
- ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1884, p. 632, 807.
- ↑ «Carrer Carretes 62». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Ricart, Marta «Las inmobiliarias vuelven al Raval: Caixa de Catalunya proyecta edificar 100 pisos en el barrio». La Vanguardia. Vivir en Barcelona, 11-04-1998, pàg. 1.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 469.
Bibliografia modifica
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 492-494. ISBN 9788491562160.
- Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial» (en castellà). Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.