Casa-fàbrica Rosés
La casa-fàbrica Rosés era un conjunt d'edificis situats als carrers de l'Arc del Teatre i Berenguer el Vell del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Casa i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Berenguer el Vell, 1-5 i Arc del Teatre, 65 | |||
| ||||
Història modifica
Tolrà i Cia modifica
El 1838, Francesc Laribal, Pau Tolrà i Avellà (†1860), l'adroguer Josep Rosés i Trinxet (†1862) i l’argenter Josep Masriera i Vidal (1812-1875) van constituir la societat societat Laribal i Cia, que fou la segona de tot Catalunya en fabricar les anomenades «puntes de París»,[1][2] després de la d'Antoni Giraudier, fundada el 1835 al carrer dels Còdols.[3][4]
A la dècada del 1840, Laribal abandonà la companyia, quedant-se amb la fàbrica, situada al carrer de la Pau (actualment Sota Muralla), a prop del Pla de Palau,[4][5][6][7] mentre que els tres socis restants, sota la denominació Tolrà i Cia, es van establir al carrer de la Mercè.[5][8][1][9]
La fàbrica del Raval modifica
El 1835, el comerciant i terratinent Rafael Sabadell va presentar un projecte d'obertura de nous carrers en un hort de la seva propietat prop del Portal de Santa Madrona, segons el projecte de l'arquitecte Francesc Renart i Arús.[10] El 1837, Sabadell presentà una sol·licitud per a desplaçar el traçat del nou carrer de Berenguer el Vell uns metres en direcció cap a la muralla, segons el projecte del mateix autor. D’aquesta manera hom evitava afectar la fàbrica d'Arabet, Arabet, Gautier, Manning i Cia al carrer de Trentaclaus (actualment Arc del Teatre).[11][1]
El 5 de març del 1845, el seu fill Rafael Sabadell i Permanyer va establir en emfiteusi a Pau Tolrà, Josep Masriera i Josep Rosés una porció de terreny de 5.985 pams quadrats,[12][1] seguida d'una altra de 3.536 pams quadrats el 7 de juny del mateix any.[13][1][2] El 7 de setembre, Rosés va declarar que havent adquirit el permís per a construir-hi una casa de planta baixa, demanava permís per construir-la amb més superfície i volum fins al carrer de Trentaclaus i l’alçada de planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Feliu i Castelló.[14]
La gran capacitat de la fàbrica i la màquina de vapor instal·lada els va donar la idea de dedicar-se també al tèxtil, i així, el 6 d'octubre del 1846 es va constituir la societat Plana i Cia per a fabricar empeses (teixits de cotó) amb telers mecànics, amb un capital de 2.000 duros distribuït a parts iguals entre els socis, i Pere Plana (o Planas) de director.[15][1][2] El 1850, Plana i Cia era la tercera empresa del seu ram a Barcelona, només superada per la fàbrica Puigmartí i La Barcelonesa,[1] i disposava de 80 telers mecànics i 99 operaris.[9]
El 1853, la societat Rosés i Cia va adquirir per 300 duros una porció de terreny al seu veí Josep Andreu per a ampliar-hi la fàbrica,[16] cosa que van fer amb un projecte de l'arquitecte Josep Buxareu.[17] També van demanar permís per a instal·lar-hi una nova caldera de vapor, segons els plànols del mateix Buxareu.[18] L'adquisició de terrenys a Josep Andreu es va completar el 1854.[19][1]
Can Rosés a Cornellà modifica
El 1860, morí Pau Tolrà i la seva vídua vengué la seva part als altres dos socis, que constituïren la raó social Rosés i Masriera,[20][9] dedicada a la fabricació de puntes de París i amb seu al carrer de la Mercè,[21] mentre que Josep Rosés i Cia, amb seu al carrer de Berenguer el Vell, era dedicada als filats i teixits de cotó.[22][1] El 1862, morí Josep Rosés i Trinxet i el succeí el seu fill Josep Rosés i Ricart.[20][1]
Cap al 1870, la producció es va traslladar a la que havia estat la fàbrica de Rafael Ramoneda a Cornellà de Llobregat (vegeu Can Rosés), on hi havia energia hidràulica i de vapor. Aleshores, els locals del carrer de Berenguer el Vell es convertiren en magatzem i s'obrí un despatx a la plaça de Catalunya.[20]
Finalment, a la dècada del 1960 els edificis de la casa-fàbrica foren expropiats per a la construcció del nou mercat del Carme.
Referències modifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Oliva i Ricós, 1999, p. 411.
- ↑ Ronquillo, José Oriol. Diccionario de material mercantil industrial y agrícola, vol. III, 1855, p. 201.
- ↑ 4,0 4,1 Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 49.
- ↑ 5,0 5,1 Guía general de Barcelona, 1849, p. 388.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 177, 345.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 166, 239.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 233, 345.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Oliva i Ricós, 1999, p. 412.
- ↑ «Barcelona. Plànol del terreny propietat de Rafael Sabadell al carrer de Trentaclaus, el qual sol·licita permís a l'Ajuntament per obrir-hi carrers de 24 pams d'amplada». AHCB, 30-11-1835.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-136, 1-5-1837.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/50 (1a part), f. 139v-142, 5-3-1845.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/50 (1a part), f. 311-314, 7-6-1845.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 131/1845, 7-9-1845.
- ↑ AHPB, notari Josep Manuel Planas i Comte, manual 1.236/22, f. 270-271, 6-10-1846.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga i Pallós, manual 1.327/7, f. 252-259, 24-07-1853.
- ↑ AMCB Q127 Foment 720 C, 24-09-1853.
- ↑ «Sol·licitud de José Rosés y Compañia per a que se'ls permeti col·locar en la seva fàbrica una màquina de vapor (situada en la cantonada dels carrers Ramon Berenguer el Vell i de l'Arc del Teatre)». Q136 Obres públiques 3/1 1419. AMCB, 1853.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga i Pallós, manual 1.327/9, f. 168-172, 5-1-1854.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 Cabana, 1992.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 166, 272.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 142, 272.
Bibliografia modifica
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 495-498. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Cabana, Francesc «Els Rosés Puntes de París». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Oliva i Ricós, Benet. Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875). Caixa d'Estalvis Laietana, 1999.