Casa-fàbrica Josep Serra i Marrugat
La casa-fàbrica Josep Serra i Marrugat era un edifici al carrer de l'Hospital, 141 del Raval de Barcelona, actualment desaparegut. Es tractava d'un conjunt format per un cos destinat a habitatges i unes «quadres» diposades en forma d'«L» al voltant d'un gran pati d'illa, on es trobava un interessat porxo amb columnes de ferro colat.[1]
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||||
| Construcció | 1829 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1991 | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Hospital, 141 | ||||
| |||||
Història modifica
En aquest indret hi havia la fàbrica d'indianes d'Armengol Gener, Fills i Cia, que el 1788 va demanar permís per a fer-hi diverses obres.[2] La companyia va acabar en fallida,[3] i el 1824, Ramon Sarriera, segrestador dels béns del concurs de creditors, va demanar permís per a obrir una finestra a la «quadra gran» del carrer de la Riereta.[4]
El 1829, el velluter Josep Serra i Marrugat va comprar la fàbrica per 21.000 lliures barcelonines[5] i va fer reedificar la casa del carrer de l'Hospital amb planta baixa i tres pisos, segons el projecte del mestre de cases Joan Valls.[6][1] L'any següent, va adquirir tres plomes d’aigua de la mina de Montcada,[7] i quatre més el 1835 per a l'abastiment del tint de cotó.[8][1] El fum que surtia d'aquest causava perjudicis a la cera estesa sobre les teulades de la fàbrica de Maria del Carme Llord i Ballester[9] al carrer de la Cera (vegeu fàbrica de cera Ballester), arrendada al cerer Marià Gallissà i Amat (vegeu Cereria Gallissà), el que va motivar una denúncia. El dictamen de l’arquitecte municipal Josep Mas i Vila fou que Serra hauria de torçar la xemeneia cap a l'interior de la seva propietat.[10][1]
El 1831, Serra havia renovat pel termini de cinc anys la societat (dedicada a la filatura i a la teixidura de cotó) amb Jeroni Juncadella i Casanovas, sota el nom Jeroni Juncadella i Cia i amb un capital de 75.000 lliures, de les quals 50.000 corresponien a Serra i 25.000 a Juncadella.[11][1] Segons la liquidació del 1840, aquest darrer va cobrar 74.021 lliures, de les quals 49.021 corresponien a la maquinària, gèneres i la meitat dels beneficis.[12][13][1] El 1841, Serra ostentava el càrrec de vocal de la Junta fundacional de la Caixa d'Estalvis, el futur Banc de Barcelona,[14] i en el cadastre de 1844 ocupava el segon lloc entre els majors contribuents de Barcelona, amb una cotització de 2.160 rals.[1]
El 1846, va demanar permís per a enderrocar la «quadra gran» del carrer de la Riereta i construir-hi un edifici d'habitatges seguint-ne la nova alineació (actuals núms. 1 ter-3-5), segons el projecte del mestre d'obres Josep Valls i Galí,[15][1] i novament el 1847 per a construir un edifici de planta baixa i quatre pisos al carrer de la Cera, 1, segons el projecte del mateix autor.[16][17] També va fer construir el conjunt de cases del carrer d'en Serra a Sant Feliu de Llobregat.[18]
El 1857, hi havia la companyia Conti i Cia,[19] fabricant de teixits de llana, seda i cotó, que el 1863 era Conti, Ossó i Cia:[20] «Hospital, 141. Fábrica de varios tejidos de los Sres. Conti, Ossó y comp. Géneros de lana, seda, hilo y algodon. Driles. Damascos. Tartanes. Pañolería de todas clases. Escocesas, telas del Norte, y varias otras clases, para vestidos. Pieles de algodon para corsés. Espediciones.»[21]
Finalment, l'edifici del carrer de l'Hospital fou enderrocat l'any 1991 per a la construcció d'una promoció d'habitatges i un aparcament.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Armengol Gener, Hijos i Cia. Cera i Hospital. Casa. Fer la llinda d'un portal, posar-hi guarda-rodes i estenedors, tancar un portal». C.XIV Obreria C-48/1788-155. AHCB, 29-07-1788.
- ↑ Ferré Falcón, Juan «La quiebra de la Casa de Armengol Gener e Hijos». Anuario de derecho concursal, 19, 2010, pàg. 225-248. ISSN: 1698-997X.
- ↑ «Ramon Sarriera. Segrestador dels béns del concurs de creditors d'Armengol Gener, hijos i Compª. Riereta. Obrir una finestra a la quadra gran de la casa-fàbrica». C.XIV Obreria C-92. AHCB, 16-06-1824.
- ↑ Sánchez, 2011, nota 31.
- ↑ «Josep Serra i Marrugat. Fabricant de teixits de cotó. Hospital, 17. Cera. Riereta. Enderrocar i reedificar la casa-fàbrica de 3 pisos». C.XIV Obreria C-103. AHCB, 30-07-1829.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-105, 2-1-1830.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-122, 26-10-1835.
- ↑ «Carmen Llord Ballester». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-121, 11-3-1835.
- ↑ AHPB, notari Ramon Torras i Golorons, 28-5-1831.
- ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1.227/21, f. 83-85v, 20-4-1840.
- ↑ Sánchez, 2011, nota 36.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, p. 118.
- ↑ «José Serra i Marrugat. Riereta 58 (ara 1). Reconstruir una porció de la casa fábrica». Q127 Foment 190 C. AMCB, 1846.
- ↑ «José Serra. Cera (1)». Q127 Foment 292 C. AMCB, 1847.
- ↑ «Carrer Cera 1». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona.
- ↑ «Conjunt del carrer d'en Serra (Sant Feliu de Llobregat)». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 315.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 139, 215.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones de la magistratura y de la administración, 1863, p. 52.
Bibliografia modifica
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 415-417. ISBN 9788491562160.
- Sánchez, Àlex «Els fabricants d’indianes: orígens de la burgesia industrial barcelonina». Barcelona Quaderns d’Història, 17, 2011, pàg. 197-217.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Josep Serra i Marrugat |