Casa-fàbrica Tresserras
La casa-fàbrica Tresserras era un edifici situat al carrer Nou de Sant Francesc, 9 i d'en Rull, 10-14 de Barcelona, del que només es conserva una part de la façana al primer d'aquests carrers. De planta baixa i quatre pisos, constava d'un cos destinat a habitatges a la cantonada, amb una façana principal representativa amb balcons amb baranes de ferro colat, i una «quadra» al llarg del carrer d'en Rull, amb una façana molt més austera.[1]
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||||
| Cronologia | |||||
| 1844 | reconstrucció, Arquitecte: Josep Nolla | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | ||||
| Localització | Nou de Sant Francesc, 9 i Rull, 10-14 | ||||
| |||||
Història modifica
Vídua d'Anglès, Fill, Tresserras i Cia modifica
El 1792 es va constituir la societat Vídua d'Anglès, Fill, Tresserras i Cia, amb un capital de 36.000 lliures barcelonines, de les quals el fabricant Joan Rull Arnabach (vegeu fàbrica d'indianes de Joan Rull) n'aportaria 14.500. Els altres socis eren la casa de comerç Vídua d'Anglès, Fill i Cia i Joan Carles Anglès (4.000 lliures cadascun), Joan Tresserras (5.000 lliures) i Antoni de Martí i Gatell (8.500 lliures).[2] La fàbrica d'indianes es va establir a la cruïlla dels carrers d'Obradors (actualment d'en Rull) i Nou de Sant Francesc, en una propietat del gerrer Josep Barba i Ferrer,[1] que el 1799 va demanar permís per a reformar-ne la façana, segons el projecte del mestre de cases Miquel Bosch.[3]
Joan Tresserras i Cia modifica
La societat va funcionar fins al 1804, quan es van retirar del negoci els Anglès. A partir d'aquell moment, corregué sota la raó social de Joan Tresserras i Cia, amb el capital distribuit de la següent manera: Joan Rull i Antoni de Martí i Franquès (fill d'Antoni Martí i Gatell, mort el 1795) amb 37.000 lliures cadascun, i Joan Tresserras, amb 17.450 lliures.[2]
La «fabricanta» Magdalena Jover modifica
El 1814, a causa de la crisi ocasionada per la Guerra del Francès, Barba va vendre la finca a Magdalena Jover, esposa del fabricant, per 9.660 lliures barcelonines.[4][1] El 1815, Joan Tresserras sol·licità permís per a reedificar la seva casa i la fàbrica al seu costat, al mateix carrer d’Obradors, segons el projecte del mestre de cases Pau Cortès.[5][6] Consistia en una «quadra» de grans dimensions, 240 pams de longitud (46,65 me), 60 pams d’alçada (11,66 me), amb doble crugia i tres plantes d'alçada.[1]
Magdalena Jover, que feia temps havia assumit la direcció de la fàbrica, hi va fer les primeres reformes el 1820.[7][1] Sis anys més tard realitzà més reformes i ampliacions, sota la direcció de l'arquitecte Francesc Renart i Arús,[8] i, en plenes obres, sol·licità aixecar a més alçada la coberta.[9] Arran d'una denúncia per les molèsties que ocasionaven els gasos i fums de la fàbrica,[10] Jover es va defensar amb un memorial que presentà a l'Ajuntament l'octubre del 1827.[11] Tanmateix, el 1828 va haver d'executar el mandat d'aixecar una xemeneia i parets sota la direcció de l'arquitecte Mateu Marquès.[12] El 1832[13] i 1833[14] hi va efectuar algunes reformes més.
Reedificació modifica
El 1844, l'hereu Joan Baptista Tresserras i Jover va demanar permís per a reedificar la casa-fàbrica, segons el projecte del mestre d'obres Josep Nolla.[15] Segons la carta de pagament de les obres, aquestes començaren l'abril del 1845 i acabaren a finals del 1846, i hi intervingueren, a més del mateix Nolla, el fuster Jaume Padró, el seraller Antoni Sagrera i el vidrier Pere Pujol.[16][1] Posteriorment, la propietat passà a mans de Joan Antoni Tresserras (o Tresserra) i Barreiro,[17] cònsol de la República Argentina a Barcelona, que el 1852 va encarregar a l'arquitecte Josep Oriol Mestres el projecte d'una residència senyorial a la Plaça del Duc de Medinaceli, 5.[18][1] Ofegat pels deutes, el 1855 vengué la casa-fàbrica a l'indiana Ramona Sunyer, natural de l’Havana i casada amb el comerciant Jaume Isbert i Navas.[1]
Demolició modifica
Finalment, l'edifici, afectat pel «Pla Especial d'equipament docent a la part baixa del barri Gòtic» (vegeu casa Ramon Casas i Gatell),[19] va ser enderrocat per a la construcció de l'Escola Drassanes (2012),[20] conservant-ne només part de la façana del cos de la cantonada, amb unes baranes de traça senzilla de ferro forjat en substitució de les originals.[21]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ 2,0 2,1 Valls Junyent, 2004, p. 248.
- ↑ «Josef Barba. Terrisser. Nou de Sant Francesc. Obradors. Casa. Obrir i variar portes, finestres i balcons». C.XIV Obreria C-83/1799-165. AHCB, 05-12-1799.
- ↑ AHPB, notari Salvador Fochs i Broquetas, 5-5-1814.
- ↑ «Joan Tresserra. Fabricant d'indianes. Obradors. Nova de Sant Francesc. Reedificar part de dos pisos de la casa sobre la planta baixa». AHCB, 31-03-1815.
- ↑ «Joan Tresserra. Obradors i Nou de Sant Francesc. Fabricant d'indianes. Aixecar una paret per la fàbrica de pintats». AHCB, 13-09-1815.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-81, 19-6-1820.
- ↑ «Magdalena Treserras i Jover. Obradors. Construir una porció de façana i obrir finestres i balcó». AHCB, 17-11-1826.
- ↑ «Magdalena Tresserra i Jover. Obradors. Elevar l'ampit del terrat». AHCB, 23-01-1827.
- ↑ «Simó Ferrer. Nou de Sant Francesc. Denúncia molèsties causades pel fum de la xemeneia d'una casa veïna (propietat de Joan Tresserras) i sol·licita que es perllongui l'alçada el conducte en qüestió». AHCB, 19-04-1827.
- ↑ «Magdalena Tresserras i Jover, consort de Joan Tresserras. Fabricant de tints. Nou de Sant Francesc. Que se'ls retiri la obligació de fer més alta la xemeneia». AHCB, 10-10-1827.
- ↑ «Magdalena Tresserra i Jové». AHCB, 29-01-1828.
- ↑ «Magdalena Tresserra. Obradors 9 i Nova. Quarter 4, barri 3, illa 23. Obrir una finestra al tercer pis de la casa, a la façana que mira a Obradors». AHCB, 20-08-1832.
- ↑ Magdalena Tresserra. «Obradors 9. Quarter 4, barri 3, illa 23. Tapiar la meitat de la porta que comunica amb la fàbrica». AHCB, 23-08-1833.
- ↑ AMCB, Q127, Foment 167/1844. 2-12-1844.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/16, f. 236-237v, 15-3-1853.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 4, 51 i 52. AMCB, 1853.
- ↑ «Juan Antonio Tresserra. Plaça Duc de Medinaceli (5) i Muralla de mar (ara passeig de Colom 21). Construir casa». Q127 Foment 645 C. AMCB, 1852.
- ↑ «Pla Especial d'equipament docent a la part baixa del barri Gòtic», 2012.
- ↑ Àngels Planagumà. «El carrer d’en Rull continuarà tancat tres setmanes». betevé, 03-11-2009.
- ↑ «Escola Drassanes». bogom.
Bibliografia modifica
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 240-244. ISBN 9788491562160.
- Valls Junyent, Francesc. Eumo Editorial. Universitat de Vic. la Catalunya atlàntica. Aiguardent i teixits a l'arrencada industrial catalana, febrer de 2004. ISBN 84-9766-044-7.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Tresserras |
- «Nou de Sant Francesc, 9-11-13». rehabilitació d'edificis TRAC.