Façana posterior de l'edifici, gairebé adossada a la Torre del Palau
Es tracta d'un habitatge entre mitgeres situat en una parcel·la molt estreta, de planta baixa i quatre pisos, amb terrat. A la planta baixa hi ha la porta d'accés a l'edifici i un comerç a la banda esquerra. Hi ha dues obertures a cada pis, totes allindanades, i amb balcons (individual als pisos primer, tercer i quart i comú a les dues obertures del pis segon). La façana mostra elements d'inspiració clàssica, amb pilastres adossades als brancals de les obertures dels balcons, llindes motllurades i mènsules.[1]
Configura la banda nord de la plaça Vella, juntament amb l'antic Cafè Colón de Lluís Muncunill i les dues cases veïnes, la de la dreta anomenada Casa Francesca Sendra, construïda també pel mateix arquitecte uns anys més tard, mentre que la de l'esquerra, d'escàs interès, és posterior. Per la part de darrere, es troba gairebé adossada a la Torre del Palau, únic vestigi de l'antic castell de Terrassa, enderrocat a final del segle xix. Ara tant la torre com la part posterior de les cases d'aquesta banda de la plaça Vella són visibles gràcies a l'obertura de la plaça de la Torre del Castell-Palau, que ocupa l'antic pati interior dels edificis.
↑ 1,01,1«Casa Badia». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 juliol 2015].
