Casa Felip de Miquel
La casa Felip de Miquel és un edifici d'habitatges al carrer de Josep Anselm Clavé, 3 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | passatge de la Banca | |||
| Arquitecte | Josep Oriol i Bernadet | |||
| Construcció | 1847 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Josep Anselm Clavé, 3 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52317 | |||
| Id. Barcelona | 708 | |||
Història
modificaEn aquest indret hi havia la casa de Maria Francesca Wyts de la Bouchardrie i de Valencià, que el 1752 es va casar amb Lluís Blondel de Drouhot i Caulaincourt (1728-1809), capità de la Guàrdia Valona,[3][4][5] que el 1789 rebé de mans del rei Carles IV el títol de marquès de Blondel de l'Estany de Bellcaire,[6] una propietat de la seva esposa.[7] A la mort d'aquesta el 1796, ocupava el càrrec de capità general de Guipúscoa i va cedir l'usdefruit de la casa al seu Lluís de Blondel-Drouhot i Wyts de la Bouchardrie.[8]
El seu germà Antoni[9] morí sense descendència i el títol i la casa passaren a mans del seu nebot Felip Ignasi de Miquel i de Blondel,[10][11][12] fill de la seva germana Maria Genoveva i de Joan de Miquel i de Vilaplana, baró de Púbol.
El 1846, Felip de Miquel i el seu fill Josep Maria de Miquel i Mestanza de Santiesteban van segregar un terreny de 17.000 pams quadrats a la part oriental de la finca, establint-lo en emfiteusi a l'indià Joan Giralt i Miret,[13][14] que uns mesos després en va fer agnició de bona fe[15] a Josep Soler i Cassanyes i Francesc Rodés i Massó.[16] Aleshores, l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet hi va projectar tres edificis: el núm. 3, de Felip de Miquel,[17] el núm. 5, de Josep Soler i Francesc Rodés,[18] i el núm. 7, de Joan Giralt.[19]
Descripció
modificaEdifici de planta baixa i tres pisos. La façana es presenta ordenada i d'ornamentació senzilla i modesta. A la planta baixa ha ha tres portals d'arc de mig punt motllurat al centre i dos d'arc escarser als extrems laterals. Aquests tenen una clau de volta senzilla que serveix de mènsula per al balcó del pis principal. Els balcons són de llosana de pedra amb barana de ferro i els finestrals, rectangulars, estan adornats amb un marc amb petites motllures. Motllures del mateix estil que les que decoren les impostes que separen cada planta i les llosanes del balcó. L'edifici es corona amb una cornisa recolzada sobre múltiples mènsules.[2]
El portal de la dreta no és una entrada a l'edifici, sinó un accés cobert al passatge de la Banca. A la part posterior, que dona al passatge, les obertures s'obren a balcons correguts que formen, alhora, falsos arcs escarsers per a la planta inferior.[2]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Edifici d'habitatges al carrer Josep Anselm Clavé, 3». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Blondel de Drouhot, Lluís. Sant Francesc. Capità de Reals Guàrdies Valones. Convertir dos finestres en portes». C.XIV Obreria C-10/1776-12. AHCB, 08-02-1776.
- ↑ «Blondel de Drouhot, Lluís. Capità de les Reals Guàrdies Valones. Dormidor de Sant Francesc. Posar un balcó». C.XIV Obreria C-15/1777-211. AHCB, 10-11-1777.
- ↑ Hellin, Emmanuel-Auguste. Histoire chronologique des évêques et du chapitre exemt de l'église cathédrale de S. Bavon à Gand; suivie d'un recueil des épitaphes modernes et anciennes de cette église, 1772, p. 207.
- ↑ «Luis Blondel de Drouhot y Caulaincourt». DB-e. Real Academia de la Historia.
- ↑ «marquesat de Blondel de l’Estany». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ AHPB, notari Francesc Ferrús, manual 1.121/18, f. 95-98, 01-6-1796.
- ↑ «Antonio Druhot i Blondel. Capità de Guàrdies Espanyoles. Ample 14 (a prop de les Drassanes). Casa. Obrir un balcó d'ampit». C.XIV Obreria C-80/1798-162. AHCB, 04-09-1798.
- ↑ «Felipe de Miguel. Marquès de Blondel. Dormitori Sant Francesc (Josep Anselm Clavé). Casa. Convertir dues finestres en balcons i obrir una porta». C.XIV Obreria C-124/1825-023. AHCB, 22-02-1825.
- ↑ «Felipe de Miquel i de Blondel. Dormitori de Sant Francesc, 13. Arranjar algunes parts de l'arrebossat de la façana i pintar-la». C.XIV Obreria C-108. AHCB, 18-05-1831.
- ↑ «Felipe de Miguel i de Blondel. Dormitori de Sant Francesc 16. Quarter 4, barri 3». C.XIV Obreria C-112/1832-74. AHCB, 01-12-1832.
- ↑ «Expediente de licencia de embarque a Cuba de Juan Giralt Miret». ULTRAMAR 331, N.49. Archivo General de Indias, 11-07-1816.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, 19-12-1846.
- ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/52 (1a part), f. 131v-132, 22-4-1847.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 256 bis C.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 249 bis C.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 251 C.