Casa Gironella

edifici del s.XVI desaparegut
No s'ha de confondre amb Casa Vives (Barcelona).

La Casa Gironella era un edifici situat als carrers de Sant Sever (antigament Baixada de Santa Eulàlia) i de Sant Felip Neri del Barri Gòtic de Barcelona, actualment desaparegut.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Gironella
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Sever, 3 i Sant Felip Neri, 1 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 59″ N, 2° 10′ 31″ E / 41.38308°N,2.17526°E / 41.38308; 2.17526
Activitat
Propietat deMarquesat de Gironella Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Segons la documentació notarial, els orígens d'aquesta finca es remunten al segle xvi, quan pertanyia a Jeroni de Malet, de qui va passar a la seva filla Violant,[1] casada amb Joan de Josa, senyor de Les Sitges.[2] L'hereva Paula de Josa i de Malet (†1624)[3] es va casar en segones noces amb Miquel II d'Agulló, baró de Gironella,[4] i la propietat passà a mans d'aquest llinatge.

El 1787, Mena de Sentmenat d'Agulló-Pinós-Fenollet i de Ribera-Claramunt (1728-1795), sisè marquès de Gironella,[5] va demanar permís per a eixamplar una finestra del segon pis,[6] i per a convertir una altra de la cantonada en una galeria.[7] L'any següent, va demanar novament permís per a construir-hi una miranda.[8]

El 1822, la seva vídua Llúcia Antònia de Vega[9] i el seu fill Pere Nolasc d'Agulló-Pinós-Fenollet i de Vega[10] van vendre la finca (que es trobava en estat ruïnós) al fuster Josep Botey i Soler.[11] Tanmateix, arran del restabliment dels majorats després del Trienni Liberal (1820-1823), es va acordar verbalment la restitució de la propietat, la qual es va formalitzar el 1833.[12] Tot seguit, Llúcia Antònia de Vega, la seva neta Maria Lluïsa d'Agulló-Pinós-Fenollet, marquesa de Gironella,[13] i el marit d'aquesta, Manuel Calvo de Encalada-Orozco, marquès de Villapalma,[14] l'establiren en emfiteusi al mateix Botey,[15] que va cedir-ne una part a la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri,[16] i l'any següent la va fer reedificar segons el projecte del mestre d'obres Pere Casals.[17][18]

Referències

modifica
  1. «Violant de MALET». geneanet. Martín Rodríguez.
  2. «Joan de JOSA». geneanet. Martín Rodríguez.
  3. «Paula de JOSA y MALET». geneanet. Martín Rodríguez.
  4. «Miguel (II) de AGULLO». geneanet. Martín Rodríguez.
  5. «Mena de Sentmenat Agulló-Pinós-Fenouillet y Ribera-Claramunt». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  6. «Mena Sentmenat de Agulló-Pinós-Fenollet y de Ribera-Claramunt. Marquès de Gironella. Sant Felip Neri (davant el carrer de Sant Domènec). Casa. Eixamplar una finestra». C.XIV Obreria C-43/1787-38. AHCB, 05-03-1787.
  7. «Marquès de Gironella. Baixada de Santa Eulàlia i Sant Felip Neri. Casa. Convertir una finestra en un balcó mirador». C.XIV Obreria C-13-09-1787. AHCB.
  8. «Marquès de Gironella. Sant Felip Neri. Casa. Fer un mirador». C.XIV Obreria C-48/1788-172. AHCB, 16-08-1788.
  9. «Lucía-Antonia de Vega y Sentmenat de Agulló-Pinós». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  10. «Pedro-Nolasco de Sentmenat de Agulló-Pinós-Fenouillet y Vega». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  11. AHPB, notari Josep Clos i Trias, 9-9-1822.
  12. AHPB, notari Salvador Fochs i Broquetas, manual 1.157/25, f. 61-65, 18-2-1833.
  13. «Luisa de Sentmenat de Agulló-Pinós-Fenouillet y Sans de Barutell-Sala-Montrodón». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  14. «Manuel Calvo de Encalada-Orozco y Rodríguez de Valcárcel». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  15. AHPB, notari Salvador Fochs i Broquetas, manual 1.157/25, f. 65v-76v, 18-2-1833.
  16. AHPB, notari Salvador Fochs i Broquetas, manual 1.157/25, f. 269-270v, 29-4-1833.
  17. AHCB, C.XIV Obreria C-119, 20-9-1834.
  18. «Carrer Sant Sever 3». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).