La Casa Gros, exemple d'arquitectura popular del segle XVIII, amb l'aspecte que presentava el 2012, abans de les obres de remodelació per convertir-la en un edifici de pisos
Fins al 2019, en què fou enderrocada i tornada a aixecar per fer-hi un edifici de pisos, conservava la tipologia tradicional de les façanes populars del segle xviii, amb balcons al primer pis i petites finestres balconeres al segon, i cornisa de coronament.[1] La casa, que constava de planta baixa i dos pisos, apareixia molt modificada a la planta baixa a causa de la instal·lació de comerços.
Detall de l'antiga façana, amb la cornisa en voladís, una finestra balconera de l'últim pis i la capelleta de la Mare de Déu de MontserratAspecte actual de la casa, totalment remodelada, tal com es podia veure l'abril del 2023
La Casa Gros va ser construïda a mitjan segle xviii. Es tractava d'una de les escasses mostres d'arquitectura popular d'aquell període a Terrassa.[1] L'edifici el van aixecar els Bosch de Basea, que tenien el mas a l'actual barri de Can Jofresa, on una plaça porta el seu nom; a començament del segle xvi, un parell de membres de la família, Jaume Bosch i el seu fill Joan, van ser batlles de la ciutat. Aquesta nissaga de terratinents rurals van comprar un terreny a la part alta del raval de Dalt (actual raval de Montserrat), on van bastir-hi la casa pairal, un edifici de tres casals. A mitjan segle xx a la casa hi havia la Fonda del Centre.[2] L'any 1960 va ser reformada.[1]
Quan la propietat va decidir enderrocar-la per fer-hi un edifici de pisos, es va engegar una campanya ciutadana per salvar-la de la desaparició. Tot i que no se'n va poder evitar l'enderroc, es va aconseguir que la tipologia de l'edifici posterior recordés l'original, coronat amb ràfec i conservant la marededeu de la façana i les baranes de forja dels balcons.[3]
↑ 1,01,11,2«Casa Gros». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 juliol 2015].
,_remodelada.jpg)