Casa Planells
La Casa Planells és un edifici projectat per l'arquitecte Josep Maria Jujol l'any 1924 per encàrrec del contractista Evelí Planells, amb el qual ja havia tingut relació per la construcció d'altres edificis. Fou construïda al número 332 de l'avinguda Diagonal a Barcelona. L'edifici fa xamfrà entre la Diagonal i el carrer Sicília i amb un solar molt petit, l'arquitecte va aconseguir una bona resolució a força de les corbes i sense grans escarafalls decoratius a la façana. Encara que enclavada dintre del modernisme català, no deixa de ser un anacronisme, ja que l'arquitecte Jujol, segons Lluís Permanyer, anava "per lliure i costa situar-lo".[1] A l'interior destaca el disseny de l'escala i la seva barana de ferro forjat. Alguns autors, com Solà-Morales i Carlos Flores, ho relacionen amb el moviment expressionista alemany, per exemple amb Erich Mendelsohn.[2] És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Hàbitat col·lectiu  | |||
| Arquitecte | Josep Maria Jujol i Gibert | |||
| Obertura | 1924 | |||
| Construcció | 1923-24 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Modernisme tardà | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Barcelona | ||||
| Localització | Av. Diagonal, 332 - c. Sicília, 195 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40364 | |||
| Id. Barcelona | 1469 | |||
Descripció modifica
L'edifici conegut com a Casa Planells va ser projectat per l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert entre 1923 i 1924, per encàrrec del contractista Evelí Planells i enllestit als anys 30 del segle xx.[3]
L'edifici es localitza en una illa de cases de forma trapezoïdal definida pel traçat de l'Avinguda Diagonal, tot estant emmarcada pels carrers València, Sicília i Diagonal.[3]
La casa es va construir en un solar de reduïdes dimensions (uns 80 m2), creat per la intersecció de l'avinguda Diagonal (número 332) amb el carrer Sicília, tot ocupant l'angle de l'illa. És precisament la resolució d'aquest element en el projecte, la clau de la configuració arquitectònica i espacial del conjunt que li atorga una singularitat remarcable dins el conjunt d'edificacions de l'eixample barceloní.[3]
L'edifici presenta set nivells d'alçada distribuïts en una planta baixa, entresòl, principal i quatre pisos alts, el darrer dels quals es configura a manera d'àtic amb terrassa.[3]
La planta baixa es defineix com un cos perfectament diferenciat de la resta de la façana pel tractament de les obertures, amb portes i finestres de línies corbes. L'altra de les característiques que defineixen l'edifici és que la planta baixa es troba desplaçada de la resta del plom de la façana, fent d'aquesta solució una de les més rellevants del projecte arquitectònic de la Casa Planells i que dona bona mostra del gran exercici que va fer Jujol per guanyar espai en una parcel·la tan petita. D'una anàlisi més en profunditat, es dedueix que en realitat la planta baixa no es troba desplaçada respecte de la resta de la façana sinó que és aquesta la que marca el plom original de la finca; pel contrari, els pisos superiors, sobresurten d'aquesta línia a través de voladissos ondulants que permeten guanyar espai als habitatges.[3]
La planta baixa presenta dos nivells; l'inferior està destinat a espai comercial (actualment ocupar per un bar) i un entresòl. L'espai comercial es desenvolupa parcialment per sota de la cota de circulació del carrer, tot accedint al seu interior a través d'unes escales de baixada. Un dels elements més rellevants d'aquest cos és precisament l'entrada a aquest espai comercial que, localitzat a l'angle creat per la trobada del dos frontis, es resol amb un pilar disposat a l'eix vertical de la cantonada de la façana. Aquest element localitzat al centre de l'obertura permet d'una banda la bifurcació del pas i per altra, rebaixar el pes estructural i visual de l'edifici al punt de trobada amb la vorera del carrer.[3]
En la planta baixa, al frontis de l'Avinguda Diagonal es localitza l'entrada a la finca de veïns que dona accés a un petit vestíbul. Molt probablement les reduïdes dimensions d'aquest espai responguin a la voluntat de Jujol de dotar als habitatges de més superfície i això significaria prescindir d'un vestíbul més gran. De fet, gràcies a la documentació gràfica conservada (els diferents projectes que Jujol va realitzar) sabem que l'escala va ser una de les majors preocupacions de l'arquitecte. L'escala resulta un ser un dels elements més important de l'estructura, ja que a partir d'aquesta desenvolupa un forjat on les bigues es disposen de forma radial i permeten així desenvolupar la volada del pis principal (i en conseqüència de la resta de nivells).[3]
La definició física de les obertures de la façana canvia a cada nivell: així a planta baixa presenten angles arrodonits, al frontis del carrer Sicília són rectangulars i cap a la Diagonal i la cantonada, s'obren en galeries i balconades. Hem de destacar l'ús de contres de fusta per tancar les finestres i que en certa manera, contribueixen a crear un cert caràcter decoratiu que d'altra banda es limita únicament a les formes estructurals ondulants.[3]
La volada creada al primer pis a través de l'embigat radial al voltant de la caixa de l'escala, permet un major desenvolupament en superfície dels diferents nivells. No obstant això, però, no és l'únic recurs que Jujol utilitza per crear habitatges més grans sinó que, també fa una major projecció en alçada dels mateixos. L'arquitecte aconsegueix això construint espais a doble alçada a cadascun dels habitatges, concretament a la banda del carrer Sicília, on disposa una mena de tribuna amb obertures rectangulars que és compartida per dues habitacions, disposades una a sobre de l'altra. L'accés a l'altell on es localitza l'habitació superior es realitza a través d'una escala.[3]
Pel que fa a la solució de la volada a la cantonada de la finca, hem d'assenyalar que a diferència de la resta de nivells que presenten una solució en balcó, el pis principal disposa d'una tribuna tancada i té per tant, una estança de majors dimensions que la resta d'habitatges. Aquest tancament en tribuna condiciona però, l'existència d'un pilar central a dita sala, present únicament al principal. Pel contrari, a la resta de nivells aquest pilar no apareix com un element exempt perquè al presentar balcó, ha estat aprofitat per disposar el tancament de la sala, concretament les fusteries de les finestres obertes a la balconada.[3]
Cal reivindicar la importància d'aquests pilars com un dels elements que van permetre -junt al forjat radial- desenvolupar els voladissos per augmentar la superfície en planta dels habitatges.[3]
Actualment (2012) la finca es troba parcialment coberta per una xarxa, ja que, una sèrie de filtracions d'aigua amenacen el manteniment de l'estructura i un progressiu deteriorament de la mateixa.[3]
Història modifica
El propietari de la finca era el promotor Evelí Planells. L'estreta vinculació personal i professional de Planells amb l'arquitecte Josep Maria Jujol va determinar que confiés en ell per projectar la seva nova casa a la cantonada de l'Avinguda Diagonal amb el carrer Sicília.[3]
Jujol va realitzar fins a tres projectes diferents per aquesta casa, fins que l'any 1924 es va iniciar la construcció de l'edifici. Inicialment Planells hauria demanat una casa unifamiliar que segons el primer projecte de Jujol -datat el 31 de desembre de 1922- presentava quatre pisos i sobre un solar de majors dimensions. Probablement la situació econòmica del promotor, menys favorable que a l'inici del contracte, va propiciar l'orientació del projecte cap a la construcció d'un edifici amb dos habitatges- datat a l'agost de 1923-, el qual Jujol projecta amb vuit plantes.[3]
Aquesta variació entre el primer i segon projecte no afecta tan sols al nombre d'habitatges i al desenvolupament en alçat de l'edifici, sinó que en el transcurs d'aquest període, Planell va vendre més de la meitat del terreny, disposant només de 83 metres quadrats per l'edifici que Jujol havia de projectar.[3]
El frontis de l' Avinguda Diagonal passà de disposar de 20,18 metres a 10,55 i el del carrer Sicília de 18 a 12,75. Amb aquest nou panorama, Jujol s'hauria vist obligat a replantejar l'edifici adaptant-lo a les noves mides de la parcel·la. La conseqüència més significativa d'aquest canvi és que es passa d'un solar on la cantonada era gairebé una anècdota a convertir-se aquest element en el principal objectiu de l'arquitecte. En aquest sentit la Casa Panells té un precedent constructiu en l'edifici projectat per Jujol un any abans a la parcel·la localitzada a la cantonada del carrer Independència amb Enamorats, també de forma trapezoïdal. La solució va ser construir un balcó corregut que es projecta més enllà de la façana i que resol amb un forjat en ventall, solució que recuperarà a la Casa Planells.[3]
Finalment, l'octubre de l'any 1923 Jujol realitza el tercer i darrer projecte que, malgrat algunes modificacions, serà el que es portarà a terme. En aquesta ocasió, no es modifica el solar però si que es produeix un nou canvi en el plantejament de la finca, ara orientada a ser un edifici d'habitatges de lloguer. Aquesta nova exigència es veu accentuada pel fet que al mateix temps ha de donar acollida a la residència de la família Planells. Jujol va projectar un edifici de sis pisos que disposava de magatzem o espai comercial a la planta baixa, un entresòl per llogar com habitatge (posteriorment utilitzat com despatx del propi Planells), un pis principal de majors dimensions habilitat com residència de la família Planells i a sobre d'aquest tres pisos més per habitatges de lloguer.[3]
Tant la localització urbana de la finca com el caràcter aïllat del projecte arquitectònic - que encara que enclavada dintre del modernisme català, no deixa de ser un anacronisme si la comparem amb l'arquitectura de l'època- converteixen aquest edifici en un exemple paradigmàtic de l'arquitectura catalana de principis del segle xx.[3]
Referències modifica
- ↑ Permanyer, Lluís, Un passeig per la Barcelona Modernista, pag. 124. ISBN 84-343-0877-0
- ↑ Solà-Morales, Jujol, Edi. Polígrafa.Barcelona.1990
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 «Casa Planells». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Planells |
- «Casa Planells». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Casa Planells