Viquipèdia

Casa Sampere

antic palau-fàbrica de Sant Pere

La Casa Sampere era un edifici situat al carrer de Sant Pere més Alt, 59 de Barcelona, actualment desaparegut.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Sampere
Imatge
Dades
TipusPalau i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pere més Alt, 59 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 21″ N, 2° 10′ 38″ E / 41.389289°N,2.177339°E / 41.389289; 2.177339

Història modifica

Va ser feta construir cap al 1748[1] per Eulàlia Sampere (o Santpere), filla del metge Francesc Sampere i de Maria Gràcia Saldanya,[2] i casada amb Josep Escuder.[2] El 1778, el seu nebot Josep Manuel Pascali i Sampere, ambaixador a Suïssa i fill de la seva germana Francesca i de Lluís Pascali,[2] va demanar permís per a obrir-hi un balcó.[3]

Eulàlia Sampere morí el 1782 sense fills[4] i va llegar la casa al seu nebot,[5] que el 1794 rebé el títol de baró de Sant Lluís.[6] El 1793, l'apoderat de la seva dona Maria de Pau i van Marcke de Lummen (que adoptà el cognom Pascali)[7] va demanar permís per a obrir-hi dues portes i posar-hi un guardarrodes.[8] El 1807, la seva filla Manuela Pascali i de Pau,[9] vídua de Fernando de las Llanas y Ballparda i casada en segones noces amb Antoni Josep de Castilla,[10][2] va demanar permís per a obrir-hi tres portes a càrrec del mestre de cases Francesc Martí.[11]

Com d'altres hisendats, abandonà la ciutat arran de la invasió napoleònica i morí a Tarragona el 1810.[2] Fou succeïda pel seu fill Lluís de las Llanas i Pascali, i aquest pel seu fill Jeroni de las Llanas i Mena, que morí sense descendència.[2] Aleshores, el patrimoni dels barons de Sant Lluís, que incloia la finca de Cal Sampere a Gràcia[12] i Can Baró,[13] va passar a mans del seu nebot Joaquín de las Llanas y López de la Huerta, natural de Madrid[4] i fill de Lluís de las Llanas i Mena i de Carolina López de la Huerta.[2]

Fàbrica modifica

El 1779, Maria Gustà (casada amb Miquel Josep Formentí), el corredor reial de canvis Manuel Cardeñas i Soler, i els comerciants Narcís Plandolit (que poc després es retiraria)[14] i Francesc Ribas i Prous (casat amb Josepa Formentí) van constituir una societat per a la fabricació d'indianes pel termini de cinc anys, amb un capital de 20.000 lliures a parts iguals i amb Miquel Formentí com a director i administrador, ajudat pel seu fill.[15][16][4] La fàbrica es va instal·lar als jardins de la Casa Sampere, descrits així pel baró de Maldà el 1785: «digno alojamiento para qualquier Personaje [...] tiene ya hecho trozos para las maniobras necesarias a sus lienzos ocasionando una lástima universal a quantos lo advierten porque su delicioso Jardín, tal vez el mejor de esta Ciudad y ya reducido en parte a tendedero de indianas, está a la frente del concurrido paseo de la muralla de Tierra.»[4] Tanmateix, la societat va acabar liquidada per la fallida de Cardeñas,[17] i el 1803 es van desmantellar les «quadres».[18]

A la dècada del 1840, hi havia la fàbrica de teixits de cotó i mescla d'Agustí Vilaró,[19][20][21] (vegeu casa-fàbrica Morull-Vilaró) i posteriorment, la d'estampats de Ramon Codina i Riu:[22] «Alta de San Pedro, 59. Gran fábrica de estampados en indianas de varias clases con distintos estilos, montada á la altura de las principales de su clase, con maquinaria movida por vapor, cuya direccion y trabajos están al cargo del químico colorista D. Pedro Codina y Capella, hijo del propietario de la fábrica, D. Ramon Codina y Riu.»[23] Ramon Codina morí el 1876 i fou succeït pel seu fill Pere, que pel que sembla, esdevingué també propietari de la finca.[24][25]

A finals de segle, aquesta va ser adquirida pel fabricant de Manresa Antoni Pons i Enrich,[26] que la faria enderrocar (vegeu casa-fàbrica Pons).

 
Quarteró núm. 40 de Garriga i Roca (c. 1860)

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ AHCB, I-34 Cadastre. Quadern de cases reedificades des del 1721. Cases reedificades el 1748, f. 945.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Propietaris». Can Baró (blog).
  3. ↑ «Josep Manel de Pascalí. Sant Pere més Alt. Posar un balcó». C.XIV Obreria C-18/1778-199. AHCB, 03-10-1778.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  5. ↑ AHPB, notari Gaietà Olzina, manual 1.105/42, f. 105-129, 27-5-1782. Testament d'Eulàlia Sampere.
  6. ↑ «José Manuel de PASCALI y SANTPERE». geneanet. Van Marcke de Lummen.
  7. ↑ «Marie de PAU y van MARCKE de LUMMEN». geneanet. Van Marcke de Lummen.
  8. ↑ «Francisco Feu. Comerciant i apoderat de Maria Pascali. Sant Pere més Alt. Casa. Obrir 2 portes i posar guarda-rodes». C.XIV Obreria C-62/1793-027. AHCB, 03-02-1793.
  9. ↑ «Manuela Marie de PASCALI y PAU». geneanet. Van Marcke de Lummen.
  10. ↑ «Antoine José Marie de CASTILLA y CASASUS». geneanet. Van Marcke de Lummen.
  11. ↑ «Maria de Pascalí Pau i Castilla. Baronessa de Sant Lluís. Sant Pere Més Alt. Casa. Obrir 3 portes». C.XIV Obreria C-102/1807-053. AHCB, 23-05-1807.
  12. ↑ «Cal Santpere / Cal Sentpere / Cal Sempere / Cal Sampere». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  13. ↑ Ajuntament de Barcelona. Masies de Barcelona, 2009, p. 157-158. 
  14. ↑ AHPB, notari Josep Ribas i Granés, manual 1.046/31, f. 250-251v, 28-10-1779.
  15. ↑ AHPB, notari Josep Ribas i Granés, manual 1.046/31, f. 1-5v, 25-6-1779.
  16. ↑ Grau i López, 1974, p. 51.
  17. ↑ «Fons Francesc Ribas (com a segrestador dels béns de Manuel Cardeñes Soler)». Biblioteca de Catalunya.
  18. ↑ Diario de Barcelona, 07-03-1803, p. 303. 
  19. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2a parte, 1842, p. 58, 60. 
  20. ↑ Guía de Barcelona, 1849, p. 386. 
  21. ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 2. AMCB, 1853.
  22. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 213. 
  23. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 436, 1076, anuncis. 
  24. ↑ «Jurisprudencia civil: Colección completa de las sentencias dictadas por el Tribunal Supremo, tomo 79» p. 934-940, 1896.
  25. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1894, p. 916. 
  26. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 345. 

Bibliografia modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Sampere&oldid=33366908»