Casa de les joies

La Casa de les joies és situada al carrer de les Joies núm. 33, al costat de l'ajuntament, en la població de Moià, Catalunya. Té uns antecedents històrics que es remunten a l'any 1614. Al llarg d'aquests 400 anys la història de la casa ha estat molt unida a la de Moià i la de Catalunya.

Infotaula d'edifici Casa de les joies
Dades
Tipus	Edifici
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Moià
41° 48′ 45″ N, 2° 05′ 50″ E

Història

L'any 1709 es va concedir a Moià que s'edifiqués el seu primer ajuntament en aquest edifici. El 1839 en l'assalt de Moià per part de les tropes carlines es van enfrontar especialment al voltant d'aquest edifici. Tot i això segueixen mantenint-se en peu algunes de les parets i pedres de la casa. L'any 1865 s'hi va autoritzar la construcció del gran casino de Moià. El 1880 s'hi va instal·lar el cafè i sala de ball «Cal Plans». Des del 1904 fins al 1983 va ser una farmàcia, amb el seu laboratori, amb molta historia i per la qual hi passen vuit farmacèutics. El 2015 finalitza el projecte de reconstrucció i recuperació després d'un treball de documentació i investigació d'aquest emblemàtic edifici històric pel qual han passat els més il·lustres personatges de la historia de Catalunya.

La primera constància escrita amb el nom del poble de Moià, es remunta als anys 912 i 914. La seva església parroquial, datada l'any 939, conserva l'acta de consagració que permet confirmar que existia un petit nucli de població en l'època de Guifré el Pilós. La fira i el mercat van ser concedits l'any 1151 pel comte Ramon Berenguer I, i els comtes de Barcelona tenien una residència o palau comtal en la vila de Moià que ostentava ja en el segle x, la seva indiscutible capitalitat de la contrada. L'any 1356, Pere II concedia a Moià el títol de municipi Lliure o Reial, passant a ésser Il·lustre i Reial Vila de Moià, i posteriorment l'any 1384 se li concedia el carreratge de Barcelona, que li conferia tots els drets i privilegis de què gaudien els barcelonins. Moià s'organitzava com un municipi modern per a la seva època, amb batlle, sotsbatlle, dotze jurats, dos oïdors de comptes, clavari i mostassaf. També comptava amb sotsveguer i diversos consellers, com a representants de l'autoritat reial. A partir de llavors, i per solemne privilegi firmat per Pere el Cerimoniós, la vila de Moià fou incorporada a Barcelona i declarada un dels seus carrers, permetent-li gaudir dels privilegis de lloc Reial. És evident doncs l'estreta vinculació de la història de Moià amb els esdeveniments més importants del nostre País, ja que tampoc podem oblidar que va ser el lloc on va néixer l'any 1660 l'Il·lustre patriota Rafel Casanova i Comes. Des del final de l'edat mitjana doncs, la vila de Moià es mostrà com una població amb molta activitat artesanal i més tard industrial. Els principals eixos de l'activitat econòmica foren, en aquells anys, a banda de l'activitat del mercat del diumenge, l'elaboració de vi, aiguardents, teixits i d'altres activitats com la primera fàbrica de manufactura de rellotges d'Espanya i dels primers d'Europa, els quals avui en dia encara són molt cobejats pels col·leccionistes conservant el museu de Moià dos exemplars i un tercer, el nº 495 en la Casa de les Joies, objecte d'aquest llibre. Aquesta activitat va permetre que els segles XVII i XVIII, Moià experimentés un important creixement econòmic i demogràfic. És en aquest punt on comencem a tenir constància documentada de la casa protagonista d'aquesta història com a primer Ajuntament de Moià, anomenada llavors “Casa de la Vila”, i en aquest llibre coneixereu la seva història, la dels seus habitants i les curioses anècdotes que en ella tingueren lloc, ja que a més a més, durant cinc generacions, és a dir prop de cent anys va ser farmàcia, trobant-se actualment la mateixa en restauració per ser retornada a l'interior de la casa.

Cronologia

• 1614. El solar de Jeroni Pujades -el que es convertirà en el primer ajuntament de Moià- i amb unes vistes privilegiades sobre la Vila de Moià, roman inalterable en espera de ser venut.
• 1617. El Comú de la Vila compra un solar a Jeroni Pujades, les seves afrontacions permeten situar-lo al capdamunt del carrer de les Joies, a la millor zona de Moià amb una altura de 723 metres a nivell del mar.
• 1699. El Comú de la Vila ven el terreny a Pau Mussarra, paraire de Moià pel preu de 100 lliures, ja que suposa una oferta desorbitada per a l'època.
• 1709. El reial Patrimoni de Catalunya concedeix autorització al Comú de la Vila per utilitzar i edificar el que serà el primer ajuntament de Moià.
• Ca. 1736. El Comú de la Vila recompra el terreny que va vendre el 1699 a Pau Mussarra, juntament amb una casa inacabada que aquest havia començat a edificar-hi, recuperant aquest emblemàtic enclavament per a edificar el primer ajuntament, ja que és l'enclavament perfecte per ser el bell mig de la Vila.
• Ca. 1736 - ca. 1789. Construcció i finançament de la nova Casa de la Vila aprofitant la casa a mig edificar que s'havia comprat a Pau Mussarra.

• 1839. Les tropes carlines assalten Moià al mes d'octubre i cremen gairebé 300 edificis, entre ells l'epicentre del poder, el primer ajuntament de Moià -actual Casa de les Joies- que queda totalment destruït i enderrocat, ja que es varen acarnissar especialment per tot el que representava: una cultura, una identitat i un poble... Moià.
• 1858. Després d'anys de provisionalitat i davant la impossibilitat, per manca de diners, de reconstruir l'ajuntament en el lloc privilegiat que ocupava, aquest trasllada la seva seu a l'antic Hostal de la vila, situat a la plaça de Sant Sebastià, que s'ha reconstruït (també havia estat parcialment cremat el 1839) utilitzant els diners rebuts de l'Estat com a indemnització per la destrucció de l'antiga Casa de la vila (actual Casa de les Joies), ja que els diners no donaven per reconstruir un edifici tan gran
• 1861. Se subhasta el solar amb la casa derruïda de l'antic ajuntament. El comprador és Jaume Picañol i

Peipoch que paga 3.160 rals per ser en un enclavament privilegiat.

• 1865. Jaume Picañol projecta construir-hi un nou edifici que haurà de ser la nova seu del Gran Casino moianès, del qual encara es conserven els planells a l'ajuntament de Moià i que s'han tingut en compte per a la recuperació de la façana de finestres curves recuperant l'esplendor d'anys enrere.
• 1868. El Gran Casino moianès celebra concerts i balls de saló, alguns molt exclusius, pels quals es requereix invitació.
• 1880 - 1900. Al nou edifici s'hi instal·la un cafè i al soterrani una sala de ball. Es coneixerà com a “Cafè de Cal Plans”. Quan el cafè tanca el 1900 la sala de ball es continua utilitzant esporàdicament fins entrats els anys 20.
• 1904 - 1985, Relació dels vuit farmacèutics titulars de Moià:

1. 1904 - 1918: Joaquim Masvidal i Coll. 2. 1918 - 1921: Valentí Margarit i Canals. 3. 1921: Pere Viñas i Dordal, germà del tenor internacional del moianès Francesc Viñas i Dordal i fundador dels Laboratoris Viñas. 4. 1921 - 1922: Josep Estela i Griñó. 5. 1922 - 1926: dolors Estela i alegre, filla de Josep Estela. Exerceix com a titular de la farmàcia, però amb farmacèutics llicenciats contractats: Manuel Tarragó i romeu (1922 - 1923) i Rafael Ruiz Narváez (1923 - 1926). 6. 1926 - 1932: Lluís montagud, malgrat ser-ne titular Lluís Montagud hi exerceix Plató Boadas (fins al 1932). 7. 1932 - 1974: Josep Sauqué i Fernández. 8. 1974 - 1985: Maria Candelària adrados de miguel. A partir de 1985 la farmàcia es trasllada a l'avinguda de la Vila.

• 1929 - 1935, L'antiga sala de ball s'habilita com a fàbrica tèxtil per Segimon Illa i Estevanell.
• 2010.

L'edifici és venut pels hereus de Josep Sauqué i Fernández a l'acadèmic i Professor Excm. Sr. Dr. José Daniel Barquero i Cabrero que inicia la seva profunda rehabilitació assolint una gran inversió en unes obres que han durat gairebé sis anys.

• 2014. Una vegada restaurada totalment la façana, es procedeix a treballar en l'acondicionament de l'interior de la Casa de les Joies, coincidint amb el 400 aniversari de la casa.
• 2015. Es finalitzen les obres d'acondicionament intern de la casa.

Bibliografia

-Ramon Tarter i Fonts "Moià, La casa de les Joies", Mc Graw Hill Education

-A cura de M. Alsina et al.: “Moià d'ahir a avui, records històrics d'una quarantena de moianesos”,Edicions la Tosca. Moià 1991.

-Bach Coma, Xavi: “El Creixement urbà de Moià: treball de recerca”, Moià 2007.

-Clarà i Arisa, Jaume: “Moià, una història per conèixer”, Zenobita edicions, Moià, España 2009.

-Clarà i Arisa, Jaume: “Moià, 1947- 2006 “La Tosca, seixanta anys de vida moianesa”, Editorial La Tosca, Moià 2007.

-Clarà i Arisa, Jaume: “La Setmana Santa de Moià: notícies històriques i elements tradicionals” La Tosca, Moià 2013.

-Daví Senties, Liduvina: “Moià, sempre Moià”,Articles publicats a la revista “La Tosca” entre 1979 i 2007. Moià 2007.

-Domingo Díaz, Enric: “Moià: una vila, un poble, una il·lusió”, T&T, Moià, España 2007.

-Estevanell i Riera, Joan: “Vida quotidiana i salvació del patrimoni a la reraguarda: dietari de Joan Estevanell i Riera: Moià 1936-1940” Edició a cura de Jaume Clarà i Arisa, Barcelona 2010.

-Ginesta i Batllori, Salvador: “La comarca del Bagès” Publicacions Abadia de Montserrat.. Moià 1987.

-Petit i Mendizábal, Mari Àngels/ Surroca i Arisa, Joan: “La prehistòria del Moianès”, Moià 1996.

-Picanyol, LLogari: ”Estudios Històricos sobre Moyá”, revista “Modilianum Barcelona 1996.

-Picanyol, Llogari: “Entorn del mil·lenari de l'església de Moià”. Impr. Gràf. Molist. Moià 1952.

-Picanyol Leodegario: “La Villa de Moyá: desde los tiempos prehistóricos hasta la invasión napoleónica: perfil histórico” Editorial C. Casacuberta. Barcelona 1959 Ubasart i Serra, Sebastià: “El caminar d'un poble: Moià” Moià 2000.

-José Daniel Barquero Cabrero: “Coleccionando Relojes de Bolsillo”, Amat Editorial, Barcelona 2015.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de les joies