Es tracta d'una casa que consta de planta baixa i un pis amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Té dues portes, una, més antiga, d'arc rebaixat i l'altre, més moderna i petita, allindanada amb la llinda i els brancals de pedra. A la clau de la primera porta hi ha gravat l'escut circular del Comú de Calafell, que té una creu inscrita dins del cercle, i a sota hi ha la data "1768". Al primer pis hi ha un balcó al centre i una finestra a cada costat. Entre el balcó i la finestra de la dreta hi ha una pedra que estava dedicada a la Constitució i que està repicada. A la cantonada de la casa es conserva una teiera antiga de ferro.[1]
El Comú de Calafell va néixer l'any 1493, quan Ferran II el Catòlic va trametre al Governador general del Principat perquè ajudés als calafellencs a recollir els diners per redimir les jurisdiccions senyorívoles (mals usos) i escollir síndics per constituir-se en ajuntament lliure. Pertanyien al Comú les terres comunals, la fleca i la taverna. El "Consell General" es reunia cada tres anys a la plaça de la Constitució i una de les seves funcions era la d'escollir batlle. L'any 1714 arran de la Guerra de Successió Espanyola es va dissoldre el Comú.[1]
Aquest edifici va ser la seu de l'ajuntament fins que es va construir un de nou a la segona meitat del segle xix. Durant unes obres de remodelació que es van fer a la casa als anys 80 del segle xx, es van trobar emparedats documents dels segles XVIII i xix. Aquests documents actualment es troben a l'Arxiu Municipal.[1]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Casa del Comú». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 agost 2014].
Enllaços externs
modifica
