Església de Sant Martí de Provençals
Sant Martí de Provençals, o Sant Martí Vell, és una església del municipi de Barcelona. Està situada al barri de Sant Martí de Provençals del districte de Sant Martí. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Arquitecte | Joan Sellerer i Joan Aymerich | |||
| Construcció | Segles XV-XVII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Gòtic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Barcelona | ||||
| Localització | C. Fondal de Sant Martí, 30-34 - pl. Ignasi Juliol, 2-4 | |||
| ||||
| BCIL | ||||
| Identificador | IPAC: 41221 | |||
Descripció modifica
Església modifica
Ubicada al districte de Sant Martí, Sant Martí Vell és a la plaça d'Ignasi Juliol, on es troben el carrer del Fondal de Sant Martí amb el carrer de la Selva del Camp. És un petit nucli que inclou l'església gòtica del segle xv, que originàriament podria datar del segle xi, i una rectoria integrada en una masia del segle xvii o XVII. Físicament estan unides per un volum estret pel pas d'una persona que permet que el carrer passi per sota a través d'un arc de mig punt.[1]
L'església està formada per una nau única, capelles laterals i dues torres de base quadrada. La de la dreta, afegida posteriorment, és l'actual campanar.[1]
L'edifici està orientat d'oest a est i té l'accés principal a la façana de ponent. En aquesta s'inscriu una portalada d'estil gòtic florit: la porta rectangular està flanquejada per tres arquivoltes que s'uneixen en arc apuntat rebaixat. Hi destaquen els pinacles als dos laterals de la porta. Al timpà hi havia escultures dels fundadors. Sobre l'arquivolta exterior hi ha un arc conopial d'esquena d'ase decorat amb deu florons de filigrana, cinc a cada banda, força esmicolats. L'arc conopial és rematat amb un crucifix muntat sobre una imposta, que centra una composició on apareixen dues crucifixions més a banda i banda. Sobre la portalada s'obre una gran rosassa tancada amb un vitrall de motius religiosos. Corona la façana un remat de tester de formes curvilínies amb gerros ceràmics.[1]
Integrada en el cos de capelles de la dreta s'alça el campanar. De planta de base rectangular, als dos terços de la seva altura passa a quadrada. Té quatre obertures d'arc de mig punt per a les campanes al pis superior. A sobre, una cornisa dona peu a una coberta amb volta a quatre vents de teules vidriades policromes.[1]
La capçalera és poligonal, molt massissa, sense contraforts as angles. L'interior és resolt amb volta de creueria a la nau central i capelles intensament remodelades en segles posteriors.[1]
La resta de façanes de l'església són molt sòbries i estan formades per murs de paredat on s'insereixen finestres de reduïdes dimensions amb arcs apuntats o rectangulars. La teulada és a doble vessant de teules àrabs.[1]
Rectoria modifica
.jpg)
Els primers pobladors de Sant Martí Vell edificaren cases al voltant de l'església, on van establir-hi un petit poblat.[1]
Al costat de l'església hi havia una rectoria que es comunicava amb la capella per mitjà d'un pas elevat cobert. És un edifici de planta rectangular dos cossos, un de tres pisos i l'altre de dos, amb coberta a quatre vessants. A les façanes hi ha dos portals i dos rellotges de sol encarats de manera diferent en façanes perpendiculars. Consta d'un jardí tancat i arbrat al darrere, un pati i alguna palmera. La casa rectoral és molt posterior a l'església, i sembla que podria datar del segle xvii o XVIII. Hi ha documentació que acredita que la casa serví d'hostal.[1]
Història modifica
Església modifica
L'església està emplaçada al lloc on al segle xi existí una petita capella privada dedicada ja a sant Martí de Tours, que passà el 1052 a la demarcació de Santa Maria del Mar i va adquirir, així, un ús col·lectiu. De la primitiva edificació no se n'ha conservat res; l'actual temple és de la segona meitat del segle xv.[1]
El 1432, Joan Sellerer contractà la construcció de la façana a l'escultor Joan Aymerich; l'encàrrec incloïa representar-lo amb la seva dona als peus del sant titular que presidia el timpà. Aquest, així com les imatges de sant Pere, del mateix Aymerich i de sant Pau, del 1688, que flanquejaren la porta, han desaparegut, tot i que sembla que no foren destruïdes, com el retaule i tots els ornaments, el 1936. Aquests elements s'emmarcaven en un portal amb pinacles gòtics tardans.[1]
En l'actualitat, l'església segueix utilitzant-se per fer mises diàriament de dilluns a dissabte, a les 8 del vespre. Als diumenges i festius hi ha dues mises a les 9:30 del matí i a les 12 del migdia.[2]
Rectoria modifica
El nucli de Sant Martí Vell fou construït a la via romana que passava per aquest indret. Prop de la rectoria hi ha el cementiri.[1]
L'any 1879 regentà la parròquia mossèn Francesc Rodó, fill de Terrassa, que més tard fou proposat pel bisbe Català com a canonge de la Catedral, exercint els dos càrrecs alternativament. Al cap d'uns anys, la plaça de rector passà a mans de mossèn Miquel Roure. El canonge Rodó morí l'any 1902 i el 1916 un grup de martinencs va erigir-li un monument a la plaça de l'església nova, encara que es destruí l'any 1936. Es refeu i encara es pot observar. D'aquesta casa rectoral se n'expliquen moltes anècdotes de la revolució de la guerra de la Independència.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Església de Sant Martí Vell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2017].
- ↑ «Parroquia De Sant Martí De Provençals (Barcelona) | ✝️ Horario de Misas» (en castellà), 09-09-2020. [Consulta: 20 abril 2022].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Sant Martí de Provençals |
- «Església de Sant Martí Vell». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.