Parc de Sant Martí
El parc de Sant Martí es troba al districte de Sant Martí de Barcelona. Va ser creat en diferents fases: el 1979 es van iniciar les obres amb un projecte original de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, encara que a causa de la seva defunció va ser acabat pels arquitectes Antonio Armesto, Carles Martí i Miquel Sodupe, amb una primera fase finalitzada el 1985 i la segona el 1992.[1] El parc porta el nom del districte i del que va ser antic municipi adjacent de Barcelona, Sant Martí de Provençals, anomenat en honor de Sant Martí de Tours.
| ||||
| Tipus | Parc  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Martí de Provençals (Barcelonès) | |||
| Localització | C/ Menorca, 64 | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Creació | 1985 i 1992 | |||
Descripció
modifica
El parc s'estructura en dues zones: una plaça quadrada emmarcada pels carrers Menorca, Huelva, Treball i Agricultura, que suposa una quarta part del total del parc, amb una zona pavimentada que s'usa com a pista de bàsquet i dues àrees fitades per tanques, una amb bancs per asseure's i una altra amb una zona infantil. I l'àrea de major extensió, que té forma d'un triangle irregular, dividida al seu torn en una zona verda amb un llac i una àrea perimetral en el vessant del carrer Menorca que acull diverses instal·lacions i equipaments: un camp de futbol, un mercat, un institut de secundària i l'església de Sant Martí de Provençals.
En el seu terreny també es troben tres antigues masies, Ca l'Arnó, Can Planes i Can Cadena, reconvertides en espais cívics per als veïns, com una ludoteca, un centre residencial i un centre de recerca d'agricultura biològica, que inclou un hort urbà i corrals amb animals de granja.[2] L'àrea al costat del llac acull amplis prats amb verns, trèmols i pollancres, que rememoren el passat agrícola de la zona, mentre que l'àrea amb equipaments està resolta amb espais pavimentats i placetes amb tarongers i oliveres, que acullen a més àrees de jocs infantils i pistes esportives.[3]
L'església de Sant Martí de Provençals és l'antiga parròquia de la vila homònima, que va ser una entitat independent fins a la seva agregació a la ciutat comtal a la fi del segle xix. El seu origen és incert, encara que va ser reconstruïda entre els segles xv i XVII en estil gòtic. Destaca la seva façana, obra de Joan Aymerich, que presenta unes motllures flamígeres entrecreuades i un timpà amb una escultura de Sant Martí de Tours partint la seva capa en dos. L'últim element construït va ser el campanar, finalitzat en 1688, ja en estil barroc.[4]
Un altre element artístic del parc és una font-escultura d'Antoni Roselló, de gairebé cinc metres d'altura, elaborada en coure, travertí romà i Pedra calcària. Es tratar d'un sortidor d'aigua que cau des de dalt d'una columna a un canal que desemboca en un petit estany una mica més ennlà, i que recorda una bomba d'aigua típica de les zones rurals, com era antigament aquesta part de la ciutat.[5]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Viladevall-Palaus, Ignasi. Cincuenta parques, más dos. Barcelona: La Vanguardia, 2004.
- ↑ «Parc de Sant Martí». Parcs i jardins. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 7 maig 2018].
- ↑ Gabancho, Patrícia. Parcs i jardins de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2000. ISBN 84-7609-935-5 [Consulta: 25 abril 2018].
- ↑ Monner i Faura, Jordi «Del Auditori a la Plaça de la Palmera». La Vaguardia, 3, 1992 [Consulta: 7 maig 2018].
- ↑ «Font-escultura al Parc de Sant Martí». Art Públic. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 7 maig 2018].