Parc de Sant Martí

parc a Barcelona

El parc de Sant Martí es troba al districte de Sant Martí de Barcelona. Va ser creat en diferents fases: el 1979 es van iniciar les obres amb un projecte original de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, encara que a causa de la seva defunció va ser acabat pels arquitectes Antonio Armesto, Carles Martí i Miquel Sodupe, amb una primera fase finalitzada el 1985 i la segona el 1992.[1] El parc porta el nom del districte i del que va ser antic municipi adjacent de Barcelona, Sant Martí de Provençals, anomenat en honor de Sant Martí de Tours.

Infotaula de geografia físicaParc de Sant Martí
Imatge
TipusParc Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSant Martí de Provençals (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC/ Menorca, 64 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 25′ 11″ N, 2° 11′ 53″ E / 41.419703°N,2.19807°E / 41.419703; 2.19807
Activitat
Creació1985 i 1992 Modifica el valor a Wikidata

Descripció

modifica
 
Església de Sant Martí de Provençals

El parc s'estructura en dues zones: una plaça quadrada emmarcada pels carrers Menorca, Huelva, Treball i Agricultura, que suposa una quarta part del total del parc, amb una zona pavimentada que s'usa com a pista de bàsquet i dues àrees fitades per tanques, una amb bancs per asseure's i una altra amb una zona infantil. I l'àrea de major extensió, que té forma d'un triangle irregular, dividida al seu torn en una zona verda amb un llac i una àrea perimetral en el vessant del carrer Menorca que acull diverses instal·lacions i equipaments: un camp de futbol, un mercat, un institut de secundària i l'església de Sant Martí de Provençals.

En el seu terreny també es troben tres antigues masies, Ca l'Arnó, Can Planes i Can Cadena, reconvertides en espais cívics per als veïns, com una ludoteca, un centre residencial i un centre de recerca d'agricultura biològica, que inclou un hort urbà i corrals amb animals de granja.[2] L'àrea al costat del llac acull amplis prats amb verns, trèmols i pollancres, que rememoren el passat agrícola de la zona, mentre que l'àrea amb equipaments està resolta amb espais pavimentats i placetes amb tarongers i oliveres, que acullen a més àrees de jocs infantils i pistes esportives.[3]

L'església de Sant Martí de Provençals és l'antiga parròquia de la vila homònima, que va ser una entitat independent fins a la seva agregació a la ciutat comtal a la fi del segle xix. El seu origen és incert, encara que va ser reconstruïda entre els segles xv i XVII en estil gòtic. Destaca la seva façana, obra de Joan Aymerich, que presenta unes motllures flamígeres entrecreuades i un timpà amb una escultura de Sant Martí de Tours partint la seva capa en dos. L'últim element construït va ser el campanar, finalitzat en 1688, ja en estil barroc.[4]

Un altre element artístic del parc és una font-escultura d'Antoni Roselló, de gairebé cinc metres d'altura, elaborada en coure, travertí romà i Pedra calcària. Es tratar d'un sortidor d'aigua que cau des de dalt d'una columna a un canal que desemboca en un petit estany una mica més ennlà, i que recorda una bomba d'aigua típica de les zones rurals, com era antigament aquesta part de la ciutat.[5]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Viladevall-Palaus, Ignasi. Cincuenta parques, más dos. Barcelona: La Vanguardia, 2004. 
  2. «Parc de Sant Martí». Parcs i jardins. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 7 maig 2018].
  3. Gabancho, Patrícia. Parcs i jardins de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2000. ISBN 84-7609-935-5 [Consulta: 25 abril 2018]. 
  4. Monner i Faura, Jordi «Del Auditori a la Plaça de la Palmera». La Vaguardia, 3, 1992 [Consulta: 7 maig 2018].
  5. «Font-escultura al Parc de Sant Martí». Art Públic. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 7 maig 2018].