Casimira Rodríguez Romero

política i sindicalista boliviana

Marcela Casimira Rodríguez Romero (Mizque, Cochabamba, Bolívia; 21 d'octubre de 1966) és una política, activista indígena i sindicalista boliviana.[1] Va ser ministra de Justícia entre 2006 i el 2007 al primer govern del president de Bolívia, Evo Morales.[2] Va ser la primera dona d'origen quítxua i camperol a exercir de ministra del govern de Bolívia.

Infotaula de personaCasimira Rodríguez Romero
Biografia
Naixement21 octubre 1966 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Mizque (Bolívia) Modifica el valor a Wikidata
Ministra de Justícia
2006 – 2007 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, sindicalista Modifica el valor a Wikidata

Rodríguez Romero és provinent d'una família indígena i camperola de llengua quítxua. A l'edat de només tretze anys va passar a treballar com a treballadora de la llar a la ciutat de Cochabamba.[1] L'any 1987 va organitzar i presidir el Sindicat de Treballadores de la Llar de Cochabamba.[3] Posteriorment es va organitzar la Federació de Treballadores de la Llar de Bolívia, de la qual va ser Secretària Executiva en dues ocasions.[1] El 9 d'abril del 2003 la Federació va impulsar a través de protestes sindicals l'aprovació de la Llei de la Treballadora de la Llar, una llei que reconeixia per primer cop drets laborals en aquest sector, com són l'horari de treball, l'assegurança mèdica o el dret a vacances.[2] Entre 2001 i 2006, Rodríguez Romero va presidir la Confederació Llatinoamericana i del Carib de les Treballadores de la Llar.[3]

El 2006 va ser nomenada ministra de Justícia pel president de Bolívia Evo Morales, passant a ser la primera dona quítxua i camperola que ocupava aquest càrrec en la història de Bolívia.[4][5] La va succeir en el càrrec Celima Torrico el gener de 2007.[6] Posteriorment, Rodríguez Romero ha continuat activa en lluita per la reivindicació dels drets de les treballadores de la llar a Bolívia. El juny de 2015 va ser nomenada Secretària Departamental de Desenvolupament Humà Integral del Govern Departamental de Cochabamba.[3]

La seva trajectòria sindical li va merèixer l'any 2003 el Premi Mundial Metodista per La Pau, atorgat pel Consell Metodista Mundial.[7]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Peker, Luciana. «Romper los moldes» (en castellà). Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), 28-07-2006. Arxivat de l'original el 14 de juny 2020. [Consulta: 14 juny 2020].
  2. 2,0 2,1 324cat. «Morales nomena un govern amb quatre dones, sindicalistes i membres de moviments socials», 23-01-2006. [Consulta: 14 juny 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Camila: “Memorias de la militancia política en el trabajo asalariado del hogar”» (en castellà). Gobierno Autónomo Departamental de Cochabamba. [Consulta: 14 juny 2020].
  4. «Morales toma juramento a los 16 ministros que integran el "nuevo Gabinete del pueblo"» (en castellà). El País [Madrid], 23-01-2006. ISSN: 1134-6582.
  5. «Evo Morales eligió un gabinete con mayoría indígena y campesina» (en castellà). La Nación, 24-01-2006. [Consulta: 14 juny 2020].
  6. L. de Guereño, Milagros. «Morales cambia casi la mitad de su gabinete al año de acceder al poder. eldiariomontanes.es» (en castellà). www.eldiariomontanes.es, 25-01-2007. [Consulta: 30 desembre 2016].
  7. «Bolivia: una líder metodista es la nueva Ministra de Justicia» (en castellà). Protestante Digital, 30-01-2006. [Consulta: 14 juny 2020].

Enllaços externs modifica