Casino d'Argentona
El Casino d'Argentona és una entitat recreativa d'Argentona que es va fundar l'any 1902.[1]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | institució cultural  |
| Història | |
| Creació | 1902, Argentona |
| Lloc web | casinoargentona.com |
El 7 de setembre de 1902, un grup d'estiuejants argentonins benestants arrendava un terreny per tal de construir-hi un lloc de trobada i esbarjo. Uns anys més tard, el 1929 els seus fundadors, amb el nom de "Sociedad de propietarios del Casino de Argentona", entre els quals s'hi trobava Josep Puig i Cadafalch, van comprar el terreny i encarregà la construcció de l'edifici. Les gestions per a crear aquest espai, però, dataven ja d'un any abans. es tractava de poder dur a terme les activitats que hi feien els estiuejants, balls, reunions familiars, funcions teatrals o espectacles infantils, i convertir-lo en un punt de trobada familiar.[2] Aquests balls celebrats al Casino eren recollits ja per La Vanguardia el 1934[3] o el 1935, quan es destaca que "en el casino de Argentona se ha celebrado una verbena que resultó brillantísima".[4]
L'any 1931 es va llogar un terreny al carrer Bellavista. Des del 1932 s'hi van construir pistes de tennis. Amb el temps, aquest esport va donar renom a l'entitat. Des del 1943 organitzava el desaparegut «Trofeu Casino d'Argentona» a l'inici d'àmbit estatal i a partir de 1952 va internationalizar-se.[1][5] El torneig va celebrar-se per última vegada l'any 1978. La importància d'aquest esport per a l'entitat queda palesa en el fet d'arribar a tenir una junta independent a la resta d'activitats des de 1956 fins al 1969.[2]
A més del tennis, al Casino es practicaren altres esports van anar sumant-se a la resta d'actes, sense arribar a la importància que va arribar a tenir el tennis, com concursos d'hípica i circuits automobilístics o petanca, futbol sala, bàsquet, natació i activitats de lleure com partides de dòmino i jocs de cartes. Alguns d'aquests encara es practiquen avui en dia.[2] Als inicis, va créixer gràcies a la gran quantitat de barcelonins que estiuejaven a Barcelona durant la primera meitat del segle xx.[6] Durant la Guerra Civil el Casino fou confiscat per les forces republicanes essent utilitzat com un punt de vigilància de l'aviació enemiga[2] i va viure una etapa d'inacció, que va acabar amb la mateixa guerra, quan la gent, buscant alliberar-se de la terrible experiència viscuda va voler recuperar-lo i el Casino tornà a obreir les portes, ara sota la presidència d'Anton Marfà.[7]
Malgrat la seva llarga història, el Casino ha estat vist, sovint, per la gent del poble com una entitat elitista,[8] potser pel seu origen o pel fet que sempre hi ha hagut socis provinents de famílies benestants d'Argentona.[2] El Casino encara és un club[9] on molts estiuejants es troben. Durant els últims anys el Casino s'ha fet molt popular entre els habitants del poble d'Argentona. L'escola de tennis disposa de dues pistes de terra batuda i una pista poliesportiva. La piscina és un dels punts més importants de l'activitat social del club. Altres instal·lacions inclouen: un saló social, un restaurant, una pista de petanca i una zona de jocs infantils.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Casino d'Argentona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Villa i Taberner, Rita «El Casino, 100 anys d'història». Butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, Núm.: 12, Octubre 2002, pàg. 14-15.
- ↑ «El Casino de Argentona». La Vanguardia, 25-08-1934, pàg. 2 [Consulta: 21 març 2016].
- ↑ «Fiestas en Argentona». La Vanguardia, 25-08-1935, pàg. 2 [Consulta: 21 març 2016].
- ↑ «XX Concurso Internacional de Tenis del Casino de Argentona». La Vangardia, 14-07-1972, pàg. 50 [Consulta: 21 març 2016].
- ↑ Sivilla, Eloi «L'estiueig transforma la vila d'Argentona». El Tot Mataró i Maresme, 08-05-2014.
- ↑ Esteve, Vicenç «Records del Casino d'Argentona». Butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, Núm.: 12, Octubre 2002, pàg. 19-20.
- ↑ Serra, Lluís (Morgan); Lladó Pascual, Josep «El "Casino dels senyors" vist des del poble». Butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, Núm.: 12, Octubre 2002, pàg. 16-19.
- ↑ «casinoargentona». Arxivat de l'original el 2016-03-25.
Bibliografia modifica
- Villà i Taberner, Rita; et Alii «El Casino, 100 anys d'història (dossier)» (pdf). Fonts. Centre d'estudis argentonins Jaume Clavell, octubre 2002, pàg. 14-23.