Casol de Puigcastellet

La fortalesa ausetana del Casol de Puigcastellet és situada al nord-est de la vila de Folgueroles. S'hi accedeix per la carretera de Vilanova de Sau, pel trencant que hi ha a la sortida de la vila, i que porta a les masies de l'Arumí i al Mas d'en Coll. L'assentament és al cim del turó que separa les dues cases.[1]

Infotaula de geografia físicaCasol de Puigcastellet

La fortalesa està formada per un gran pany de muralla de 64,9 metres de llargada i 2,5 d’amplada. A la part externa s’hi adossa una torre massissa quadrangular, en talús. Tanquen els extrems, per l’interior, dos grans murs laterals que limiten amb els espadats. Entre els dos braços s’hi obren deu àmbits amb una funció domèstica i artesanal. Dos patis empedrats als extrems conclouen el conjunt arquitectònic.[2] L’assentament es construí a mitjan segle iii aC com ho indica el material ceràmic i numismàtic i fou abandonat, com a màxim, uns cinquanta anys més tard.[3]

La seva funció i la cronologia tan curta es poden explicar per la seva situació geogràfica als límits del que seria el territori del poble ibèric dels Ausetans i, l’abandonament, caldria relacionar-lo amb la presència militar romana a la zona.[4]

Referències modifica

  1. MOLAS I FONT, M. Dolors «La fortalesa ibèrica del Casol de Puigcastellet (1). Una aproximació als límits del territori ausetà». Ausa, 13 (121), 1988, pàg. 103.
  2. «Casol de Puigcastellet». Diputació de Barcelona. [Consulta: 2 febrer 2023].[Enllaç no actiu]
  3. «El Casol de Puigcastellet (Folgueroles)» (en català). Museu d'Arqueologia de Catalunya. [Consulta: 2 febrer 2023].
  4. MOLAS I FONT, M. Dolors «La fortalesa ibèrica del Casol de Puigcastellet (1). Una aproximació als límits del territori ausetà». Ausa, 13 (121), 1988, pàg. 119-120.