Caspar Isenmann
Caspar Isenmann (Colmar, 1410 (Gregorià) - Colmar, 18 de gener de 1472 (Gregorià)) (o Kaspar) Isenmann (francès: Gaspard Isenmann) va ser un pintor gòtic d’Alsàcia. Com a pintor municipal[1] de la seva ciutat natal de Colmar i creador d'un retaule major per a la prestigiosa església de Sant Martí, va ser un important representant de l'escola de pintura de l’Alt Renà de mitjans del segle xv[2] i un probable mestre de Martin Schongauer.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1410 (Gregorià) Colmar |
| Mort | 18 gener 1472 (Gregorià) (61/62 anys) Colmar |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Activitat | (Floruit: 1433 (Gregorià) ) |
Vida i obra
modificaLes dates de naixement i mort d'Isenmann són incertes. Potser va néixer cap al 1410.[3] El Museu Unterlinden de la seva ciutat natal indica que va estar actiu cap al 1430 i va morir entre el 1484 i el 1490;[4] però la Bibliothèque nationale de France afirma que Isenmann va morir el 18 de gener de 1472.[5]
Isenmann es va registrar per primera vegada com a pintor el 1432. Condecorà la junta de recompte municipal l'any 1433 i esdevingué burgès de Colmar el 1435 o 1436.[6][7] No se sap res dels seus professors, però se suposa que podria haver estat aprenent de Hans Hirtz d’Estrasburg o de Konrad Witz de Basilea; el seu art també mostra la influència de Rogier van der Weyden i la seva escola.[6] Després de 1450, Isenmann està registrat com a regidor (Schöffe) i el 1461, és un dels principals organitzadors d'una obra de misteri durant el Corpus Christi.[6]
El 1462, Isenmann va rebre l'encàrrec de pintar un conjunt de panells (oli sobre fusta d'avet) per a l’altar major de l'església de Sant Martí, el principal lloc de culte de Colmar, i va lliurar el retaule acabat el 1465. Set d'aquests plafons, alguns mutilats, han sobreviscut després del desmantellament del retaule l'any 1720 i des de 1853 es troben al Museu Unterlinden.[4][7] El contracte de 1462, on es detalla l'encàrrec del retaule, es conserva i es conserva a l'arxiu municipal de Colmar.[8] Va ser signat el 21 de juny de 1462; al pintor se li va garantir un pagament de 500 florins i se li va demanar que en dos anys, és a dir, l'any 1464[9] enllestís l'obra. No se sap si el retard en el lliurament real va costar alguna cosa al pintor.
Entre 1466 i 1469, Isenmann podria haver estat el mestre d'un company de Colmarian, Martin Schongauer, a qui va conèixer les pintures de van der Weyden.[10] També se suposa que va ensenyar al germà de Martin, Ludwig Schongauer.[3][11]
Una casa al número 34 de la rue des Marchands de Colmar porta la inscripció Zum grienen hus, 1435. Ancienne demeure du maître-peintre Caspar Isenmann (A la casa verda, 1435, antiga habitatge del mestre pintor Caspar Isenmann).[12]
Referències
modifica- ↑ Turner, Nicholas. European Drawings 3: Catalogue of the Collections. Los Angeles, California: The J. Paul Getty Museum, 1997, p. 180. ISBN 0-89236-480-7.
- ↑ «Master of the Karlsruhe Passion». oxfordindex.oup.com. [Consulta: 11 gener 2017].
- ↑ 3,0 3,1 «Ludwig Schongauer (Biographical details)». britishmuseum.org. [Consulta: 5 gener 2017].
- ↑ 4,0 4,1 «Altarpiece for the Collegiate Church of Saint Martin». musee-unterlinden.com. Arxivat de l'original el 7 gener 2017. [Consulta: 6 gener 2017].
- ↑ Isenmann, Kaspar (1410?–1472). catalogue.bnf.fr.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Schmitt, Pierre. «Isenmann, Caspar». Deutsche Biographie. deutsche-biographie.de. [Consulta: 6 gener 2017].
- ↑ 7,0 7,1 «Caspar Isenmann». larousse.fr. [Consulta: 5 gener 2017].
- ↑ «Vertrag mit dem Maler Caspar Isenmann aus Colmar über die Errichtung einer Altartafel für St. Martin in Colmar.». rdklabor.de. [Consulta: 6 gener 2017].
- ↑ Lorentz, Philippe École Pratique des Hautes Études. Section des Sciences Historiques et Philologiques. Livret-Annuaire, 142, 2011, pàg. 178–182. DOI: 10.4000/ashp.1172 [Consulta: 6 gener 2017].
- ↑ «Die Heilige Familie». Die Pinakotheken. pinakothek.de. [Consulta: 6 gener 2017].
- ↑ Ainsworth, Maryan W. German Paintings in The Metropolitan Museum of Art, 1350–1600. Nova York City, USA: The Metropolitan Museum of Art, New York, 2013, p. 328. ISBN 978-1-58839-487-3.
- ↑ «Street view of 34, rue des Marchands, Colmar, France, juliol 2014». [Consulta: 7 gener 2017].