Cassalla

beguda típica valenciana derivada de la destil·lació de l'anís

La cassalla és una beguda típica valenciana derivada de la destil·lació de l'anís. Es tracta d'un aiguardent sec i molt fort.[1] Es consumeix majoritàriament a la Valldigna, a la Marina Alta, a l'Alcoià, al Camp de Morvedre, el Comtat, la Safor i la Ribera del Xúquer i a l'Horta Sud, concretament a la població de Silla.

Infotaula begudaCassalla
Botella d'Anís Jover, marca desapareguda de Banyeres de Mariola (Museu Valencià d'Etnologia). Modifica el valor a Wikidata
Tipusanís Modifica el valor a Wikidata
OrigenEspanya Modifica el valor a Wikidata

Entre altres, les destil·leries encarregades de fabricar i distribuir aquesta beguda més conegudes son les d'Anís Tenis (Monfort), Anís Paloma (Montfort), Cerveró (Cullera), la destileria Ríos (des de 1885, Silla) i la de Joan Micó (Aielo de Malferit).

La cassalla mesclada amb aigua o aiguacels, presenta un aspecte entelat i térbol, i rep els noms de nuvolet[2] o palometa.[3][4] Si a més a la mescla anterior s'hi afegeix xarop de llima es coneix com a canari,[5] encara que també pot dur granadina o xarop de menta en comptes del de llima. La beguda típica de les falles a Cullera és el xifli (combinat de cassalla Cerveró amb refresc de llima).

El mesclat és la beguda combinada de palo i cassalla.

El cantant valencià Eduard Joanes va fer l'any 1982 una cançó anomenada «La cassalla» on li ret un petit homenatge. El grup de ska i rock de Pego, La Gossa Sorda, també li ha dedicat una cançó: «Cassalla paradise». També el grup d'ska-reggae d'Alcàsser, Sva-Ters li reten homenatge en «Romanç a la Cassalla».

Galeria modifica

Referències modifica

  1. «cassalla». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. «nuvolet». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. «palometa (accepció 8)». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  4. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Volum 57. Sociedad Castellonense de Cultura, 1981, p. 226. 
  5. «canari (accepció 10)». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.