Obre el menú principal

El castell Edo (江 戸 城, Edo jō), també conegut com a castell Chidoya (千代 田 城, Chiyoda jō) és un castell japonès construït en 1457 per Ōta Dōkan en el que avui és Tòquio, conegut en aquells temps com a Edo.[1] Tokugawa Ieyasu[1] es va mudar de Mikawa a un Kanto recentment arrabassat als Hoyo (acceptant l'oferta que li havia fet Toyotomi Hideyoshi) el 1590, durant el període Azuchi-Momoyama, establint la seva base a Edo. En 1603, en esdevenir shogun, Edo es va convertir en la capital del Japó, iniciant-se així el període Edo de la història del Japó. Durant la restauració Meiji, després de ser deposat l'últim shogun Tokugawa Yoshinobu, el castell va esdevenir la residència imperial.

Infotaula d'edifici
Castell Edo
Edo P detail.jpg
Dades
Tipus indret històric i castell japonès
Part de Palau Imperial de Tòquio
Creació 1457
Cronologia
Presa d'Edo Tradueix
1657 Great Fire of Meireki Tradueix
5 maig 1873 incendi
Característiques
Material granit, moviment de terres (arqueologia) i fusta
Ubicació geogràfica
EstatJapó
PrefecturaTòquio
Districte especialChiyoda
BarriChiyoda Tradueix
 35° 41′ 18″ N, 139° 45′ 16″ E / 35.688322222222°N,139.75438888889°E / 35.688322222222; 139.75438888889
Format per Matsu no Ōrōka Tradueix
Q28685861 Tradueix
Q28685847 Tradueix
Momijiyama Tradueix
Q11619495 Tradueix
Q55532873 Tradueix
Hanzō-mon Tradueix
Ōoku Tradueix
Sakurada-mon Tradueix
Q11481095 Tradueix
Q11488933 Tradueix
Q65271708 Tradueix
Special historic site Tradueix
Plànol
Edo Castle plan 1849.svg
Activitat
Propietat de Ōta Dōkan
Gestor/operador Imperial Household Agency Tradueix
Ocupant shogunat Tokugawa
Modifica les dades a Wikidata

El castell, un enorme complex militar, estava regit per dos magistrats, cadascun dels quals responia d'una meitat. En absència del shogun la disciplina marcial era imposada pels defensors, anomenats rusui.[2]

ArquitecturaModifica

El castell, centre administratiu de la ciutat, era una gran fortalesa l'espai central ocupava prop de 73 hectàrees, suficient per a albergar a 260 dàimios i al voltant de 50.000 soldats. La seva torre, destruïda per un incendi en 1657, era la més alta de Kanto amb 58,4 metres i 5 plantes d'alçada. Posseïa un fossat excavat en espiral que bevia de les aigües del riu Sumida.[3] Les fosses interiors envoltaven les mansions dels principals oficials de l'exèrcit fidels al shogun, mentre que la resta d'oficials ocupaven posicions perifèriques dins del complex fortificat, encara que estaven protegits per les fosses exteriors.[4]

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Error en el títol o la url.«». World Digital Library. [Consulta: 6 maig 2013].
  2. Whitney Hall, John; El imperio japonés, p. 160. Ed. Siglo XXI de España Editores (1984). ISBN 978-84-32301728.
  3. Guth, Christine; Arte en el Japón Edo, pp 91-92. Ed. AKAL (2009). ISBN 978-84-46024736.
  4. Ratti, Óscar / Westbrook, Adele; Secretos de los samurái: estudio de las artes marciales del Japón feudal, p. 83. Ed. Paidotribo (2000). ISBN 978-84-80194921.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell Edo