Període Edo
El període Edo (江戸時代 Edo jidai) o període Tokugawa (徳川時代 Tokugawa jidai) és una divisió de la història del Japó, que s'estén de 1603 a 1867. El període delimita el govern del shogunat Tokugawa o Edo, que a més a més fou establert oficialment el 1603 pel primer shogun d'Edo (antic nom de Tòquio), Ieyasu Tokugawa.
Història del Japó |
---|
![]() |
Paleolític (35.000–14.000 aC |
Durant aquest període es va restringir la influència externa al Japó, tant en política com en la religió i l'economia, política coneguda com a Sakoku (鎖国, literalment "país tancat/encadenat", és a dir "període d'aïllament nacional"). Solament els xinesos i els holandesos van poder visitar l'arxipèlag durant aquest període, mentre que els homes blancs que no van ser acceptats al Japó van ser condemnats a mort. El període Edo va finalitzar el 1867 amb la restauració del govern imperial per part del quinzè i últim shogun Yoshinobu Tokugawa. El període Edo també es coneix per ser el principi de l'era moderna al Japó.
Esdeveniments del període EdoModifica
- Batalla de Sekigahara (1600)
- Ieyasu Tokugawa es converteix en shogun i estableix el shogunat d'Edo (江戸幕府 Edo bakufu) o shogunat Tokugawa (徳川幕府 Tokugawa bakufu) (1603)
- Erupció del mont Fuji (1707)
- Bakumatsu o "Període Tokugawa Tardà", final del shogunat Tokugawa (1853-1867)
- Restauració Meiji (1867)
Vegeu tambéModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Període Edo |