Castell d'Edo
El castell d'Edo (japonès: 江戸 城, Edo jō), també conegut com a castell de Chiyoda (japonès: 千代田 城, Chiyoda jō) és un castell japonès construït en 1457 per Ōta Dōkan al territori que actualment és Tòquio, conegut en aquells temps com a Edo.[1] Tokugawa Ieyasu[1] es va mudar de Mikawa a un Kantō recentment arrabassat al clan Hōjō tardà (acceptant l'oferta que li havia fet Toyotomi Hideyoshi) el 1590, durant el període Azuchi-Momoyama, establint la seva base a Edo. En 1603, en esdevenir shogun, Edo es va convertir en la capital del Japó, iniciant-se així el període Edo de la història del Japó. Durant la restauració Meiji, després de ser deposat l'últim shogun Tokugawa Yoshinobu, el castell va esdevenir la residència imperial.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (ja) 江戸城  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Indret històric i castell japonès | |||
| Part de | Palau Imperial de Tòquio i Cent castells japonesos destacables | |||
| Construcció | 1457 | |||
| Data de dissolució o abolició | 1869 | |||
| Cronologia | ||||
| 1657 | Gran incendi de Meireki | |||
| 1868 | rendició d'Edo | |||
| 5 maig 1873 | incendi | |||
| Característiques | ||||
| Material | granit, moviment de terres i fusta | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Chiyoda (Japó) i districte de Toshima (Japó) | |||
| Banyat per | Sotobori (en)  | |||
| ||||
| Format per | Matsu no Ōrōka (en) Shimizu Gate (en) Tayasu Gate (en) Momijiyama (en) château d'Entre les chrysanthèmes (fr) Kitahanebashi Gate (en) Hanzō-mon (en) Ōoku (en) Sakurada-mon château d'Entre l'empereur Kan (fr) château de S'il vous plaît Kozashiki (fr) Bairin-zaka (en) | |||
| Indret històric especial | ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ōta Dōkan | |||
| Gestor/operador | Agència de la Casa Imperial | |||
| Ocupant | shogunat Tokugawa | |||
El castell, un enorme complex militar, estava regit per dos magistrats, cadascun dels quals responia d'una meitat. En absència del shogun la disciplina marcial era imposada pels defensors, anomenats rusui.[2]
Arquitectura modifica
El castell, centre administratiu de la ciutat, era una gran fortalesa l'espai central ocupava prop de 73 hectàrees, suficient per a albergar a 260 dàimios i al voltant de 50.000 soldats. La seva torre, destruïda per un incendi en 1657, era la més alta de Kantō amb 58,4 metres i 5 plantes d'alçada. Posseïa un fossat excavat en espiral que bevia de les aigües del riu Sumida.[3] Les fosses interiors envoltaven les mansions dels principals oficials de l'exèrcit fidels al shogun, mentre que la resta d'oficials ocupaven posicions perifèriques dins del complex fortificat, encara que estaven protegits per les fosses exteriors.[4]
Galeria modifica
-
Fossat i muralla
-
Mojonera en Matsu no Ōrōka, el Corredor dels Pins, on van començar els esdeveniments dels 47 ronin
-
Porta Sakurada, on Ii Naosuke va ser assassinat el 1860
-
Plànol general de 1849.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Mapa del distrito de Bushū Toshima, Edo». World Digital Library. [Consulta: 6 maig 2013].
- ↑ Whitney Hall, John; El imperio japonés, p. 160. Ed. Siglo XXI de España Editores (1984). ISBN 978-84-32301728
- ↑ Guth, Christine; Arte en el Japón Edo, pp 91-92. Ed. AKAL (2009). ISBN 978-84-46024736
- ↑ Ratti, Óscar / Westbrook, Adele; Secretos de los samurái: estudio de las artes marciales del Japón feudal, p. 83. Ed. Paidotribo (2000). ISBN 978-84-80194921
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell d'Edo |