Castell de Bellvís
El Castell de Bellvís o la Torrassa és una antiga casa forta situada a la Ronda de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), catalogada com a bé cultural d'interès nacional.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa forta i masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Torrassa (Barcelonès) | |||
| Localització | Ronda de la Torrassa, 123-129 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric, zona arqueològica | |||
| Codi BCIN | 4034-MH-ZA | |||
| Id. IPAC | 37611 | |||
| Id. IPAPC | 14591 | |||
Història
modificaLes primeres notícies escrites són dels segles xii i xiii, quan es mencionen Guillem de Bellvís (1188) i Pere de Bellvís (1194), i més tard, Bernat de Bellvís (1236-1252) com a pagès propietari.[2] El 1512, la masia apareix mencionada en un escrit del notari barceloní Anton Benet Joan, com la torre qui és «vora proensana» i que encara es conservava en estat acceptable en un pujol damunt del camí ral.[1] El topònim Bellvís encara perduraria fins ben entrat el segle xvii (1631), quan fou substituït per «la Torrassa», la primera menció del qual és del 1607.[3] Durant el segle xviii s'hi van fer grans reformes i ampliacions estructurals, que en var fer desaparèixer el caràcter de fortificació.[4][1]
El 1902, començà la urbanització del barri de la Torrassa i la masia quedà integrada dins l'entramat urbà.[5] Durant la Guerra Civil, una part del subsòl va ser utilitzat com a refugi antiaeri.[5] Posteriorment, es transformà en un habitatge plurifamiliar i s'hi construïren dos cossos de nova planta: un adossat al nord de la muralla medieval, i un altre, adossat a la façana de migdia del cos central.[6] A principis del segle xxi, l'Ajuntament de l’Hospitalet adquirí la finca i hi començaren els treballs arqueològics.[5]
Descripció
modificaÉs de planta irregular i parets gruixudes, amb teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. Una torre d'estructura quadrada s'alça des d'un extrem de la casa. A la planta baixa hi ha una zona excavada a la roca que devia fer funcions de cava o celler. A la façana principal s'obren obertures de forma rectangular i algunes d'elles estan emmarcades per una motllura llisa.[1]
Diverses excavacions arqueològiques realitzades els anys 2006, 2007, 2008 i 2015 han posat al descobert l'edifici dels segles xii-xiii, flanquejat per un fossat i amb una muralla de 5 m d'alçada i 20 m de longitud,[7] amb sis espitlleres al segon pis. El parament és de carreuons ben escairats units amb morter de calç de forma regular.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «La Torrassa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Geladó Prat i Salvadó Jambrina, 2010, p. 461.
- ↑ Geladó Prat i Salvadó Jambrina, 2010, p. 462, 465-466.
- ↑ Geladó Prat i Salvadó Jambrina, 2010, p. 466-467.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Geladó Prat i Salvadó Jambrina, 2010, p. 462.
- ↑ Geladó Prat i Salvadó Jambrina, 2010, p. 468.
- ↑ «Trobades restes d'un castell medieval durant les obres de rehabilitació d'un edifici de l'Hospitalet». El Periódico, 21-10-2008.
Bibliografia
modifica- Geladó Prat, Adriana; Salvadó Jambrina, Ivan «Del castell de Bellvís a la masia de la Torrassa (L'Hospitalet de Llobregat)». Actes del IV congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya. Tarragona, del 10 al 13 juny de 2010. Volum I. Ajuntament de Tarragona, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), 2010, pàg. 461-469.
Enllaços externs
modifica
- «Castell de Bellvís». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.