Castell de Borró

antic castell a Ròtova

El castell de Borró és una fortalesa d'origen musulmà que es troba en el terme de Ròtova (la Safor, València), sobre la penya de Borró, a 240 msnm.[2] És bé d'interés cultural amb registre ministerial RI-51-0010922 de 5 de novembre de 2002.[2] Forma part de la ruta PR-CV 100

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Borró
Imatge
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Part dePR-CV 100 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRòtova (la Safor) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPenya del Borró Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 56′ 26″ N, 0° 16′ 31″ O / 38.940628°N,0.275373°O / 38.940628; -0.275373
Bé d'interès cultural
Data5 novembre 2002
IdentificadorRI-51-0010922
Codi IGPCV46.218-9999-000001[1] Modifica el valor a Wikidata

Descripció

modifica

La fortalesa de Borró s'alça flanquejada pel barranc d'Atanasi o de les Galeries a l'oest i el Barranc Blanc a l'est. L'accés al castell es fa pel vessant sud-est, que dona al barranc Blanc, relativament més accessible. El que queda a principis del segle xxi són les restes de la fortificació. Hi ha una torre redona de maçoneria dotada d'una gran espitllera que vigila la senda d'accés. Del costat nord d'eixa torre, naix cap a l'est un llenç de muralla, mig derrocada. Pel costat oriental s'accedia mitjançant una torre quadrada, de tàpia i amb una altura de menys de tres metres. La muralla continua cap a l'est seguint el relleu i aprofitant la defensa natural proporcionada pel penya-segat. A l'est de la penya es troben els fonaments d'una torre quadrada de la qual no queda res.[2] La fortalesa disposava d'aljubs.[2] Tot el conjunt té una superfície de 3.700 m ².[3]

Història

modifica
 
Torre del Castell

A la penya del Borró s'han trobat restes ibèriques dels segles iv i v aC i romanes tardanes de la segona meitat del segle iii i IV dC, sobre les quals els musulmans edificaren el castell durant els segles X i XI.[4] La fortalesa va ser conquistada pels cristians el 26 de març de 1261 i tingué un cert paper durant la revolta d'Al-Azraq, després de la qual va quedar sense ús.[2] El nom de Borró li ve al castell del cobrament de la rutba, del dret de borra o de [borrón] –vocable mossàrab, potser perquè allí s'hauria de guardar en cas de perill la recaptació de la rutba, bé fora en diners o en matèria primera, és a dir, en borró.[5]

Bibliografia

modifica

- VAZQUEZ, A i GARCIA M.T. (2003). Les sendes de l’aigua a la Safor. Senda del Vernissa. Inèdit.

- SOLER, A. i JORDÀ, R. (2007): Ròtova. Geografia, història, patrimoni. Ajuntament de Ròtova, 2007.

- TORTOSA, P. (2007): Ròtova. Itineraris pel patrimoni arquitectònic, cultural i natural. Ajuntament de Ròtova, 2007.

Referències

modifica