Castell de Borró
El castell de Borró és una fortalesa d'origen musulmà que es troba en el terme de Ròtova (la Safor, València), sobre la penya de Borró, a 240 msnm.És bé d'interés cultural amb registre ministerial RI-51-0010922 de 5 de novembre de 2002.[2]Forma part de la ruta PR-CV 100
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Part de | PR-CV 100 | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 288 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ròtova (la Safor) | |||
| Lloc | Penya del Borró | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 5 novembre 2002 | |||
| Identificador | RI-51-0010922 | |||
| Codi IGPCV | 46.218-9999-000001[1] | |||
Descripció
modificaLa fortalesa de Borró s'alça flanquejada pel barranc d'Atanasi o de les Galeries a l'oest i el Barranc Blanc a l'est. L'accés al castell es fa pel vessant sud-est, que dona al barranc Blanc, relativament més accessible. El que queda a principis del segle xxi són les restes de la fortificació. Hi ha una torre redona de maçoneria dotada d'una gran espitllera que vigila la senda d'accés. Del costat nord d'eixa torre, naix cap a l'est un llenç de muralla, mig derrocada. Pel costat oriental s'accedia mitjançant una torre quadrada, de tàpia i amb una altura de menys de tres metres. La muralla continua cap a l'est seguint el relleu i aprofitant la defensa natural proporcionada pel penya-segat. A l'est de la penya es troben els fonaments d'una torre quadrada de la qual no queda res. La fortalesa disposava d'aljubs. Tot el conjunt té una superfície de 3.700 m ².[2]
Història
modifica
A la penya del Borró s'han trobat restes ibèriques dels segles iv i v aC i romanes tardanes de la segona meitat del segle iii i IV dC, sobre les quals els musulmans edificaren el castell durant els segles X i XI. Les primeres notícies sobre el castell apareixen en la Crònica de Jaume I, on se li vincula amb li castell de Bairén, tal com succeïa amb els castells de Palma, Vilella i Villalonga. La fortalesa va ser conquistada pels cristians el 26 de març de 1261 i tingué un cert paper durant la revolta d'Al-Azraq, després de la qual va quedar sense ús. El 1277 fou donat en feu a Joan de Pròixida esdevingué cap d'un dels quatre termes el més occidental en què fou dividit el ducat de Gandia en ésser creat el 1399. Aviat se'n separà el terme d’Almiserà.
El nom de Borró li ve al castell del cobrament de la rutba, del dret de borra o de [borrón] –vocable mossàrab, potser perquè allí s'hauria de guardar en cas de perill la recaptació de la rutba, bé fora en diners o en matèria primera, és a dir, en borró.[3]
Bibliografia
modifica- Sastre Roger, Joaquím; Morera Ferrando, Vicent. Les Fonts de la Safor. De les nimfes d’aigua a la sobreexplotació dels aqüífers. Gandia: Alfons el Vell, 2004. ISBN 978-84-869-2776-9.
- Soler Molina, Abel; Jordà Pla, Rafael. Ròtova geografia, història i patrimoni. Ròtova: Ajuntament de Ròtova, 2007. ISBN 978-84-606-4150-6.
- Tortosa, Paco. Ròtova. Itineraris pel patrimoni cultural, ambiental i paisatgístic. Ròtova: Ajuntament de Ròtova, 2007. ISBN 84-921645-7-3.
Referències
modifica- ↑ «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià».
- ↑ 2,0 2,1 «Fitxa del Castell de Borró». Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat Valenciana, 26-05-2025. [Consulta: 26 maig 2025].
- ↑ «Patrimoni - ROTOVA». Ajuntament de Ròtova, 23-05-2025. [Consulta: 26 maig 2025].