Castell de Borró
El castell de Borró és una fortalesa d'origen musulmà que es troba en el terme de Ròtova (la Safor, València), sobre la penya de Borró, a 240 msnm.[2] És bé d'interés cultural amb registre ministerial RI-51-0010922 de 5 de novembre de 2002.[2]. Forma part de la ruta PR-CV 100
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ròtova (la Safor) | |||
| Localització | Penya del Borró | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 5 novembre 2002 | |||
| Identificador | RI-51-0010922 | |||
| Codi IGPCV | 46.218-9999-000001[1] | |||
Descripció modifica
La fortalesa de Borró s'alça flanquejada pel barranc d'Atanasi o de les Galeries a l'oest i el Barranc Blanc a l'est. L'accés al castell es fa pel vessant sud-est, que dona al barranc Blanc, relativament més accessible. El que queda a principis del segle xxi són les restes de la fortificació. Hi ha una torre redona de maçoneria dotada d'una gran espitllera que vigila la senda d'accés. Del costat nord d'eixa torre, naix cap a l'est un llenç de muralla, mig derrocada. Pel costat oriental s'accedia mitjançant una torre quadrada, de tàpia i amb una altura de menys de tres metres. La muralla continua cap a l'est seguint el relleu i aprofitant la defensa natural proporcionada pel penya-segat. A l'est de la penya es troben els fonaments d'una torre quadrada de la qual no queda res.[2] La fortalesa disposava d'aljubs.[2] Tot el conjunt té una superfície de 3.700 m ².[3]
Història modifica
A la penya del Borró s'han trobat restes ibèriques dels segles iv i v aC i romanes tardanes de la segona meitat del segle iii i IV dC, sobre les quals els musulmans edificaren el castell durant els segles X i XI.[4] La fortalesa va ser conquistada pels cristians el 26 de març de 1261 i tingué un cert paper durant la revolta d'Al-Azraq, després de la qual va quedar sense ús.[2] El nom de Borró li ve al castell del cobrament de la rutba, del dret de borra o de [borrón] –vocable mossàrab, potser perquè allí s'hauria de guardar en cas de perill la recaptació de la rutba, bé fora en diners o en matèria primera, és a dir, en borró.[5]
Bibliografia modifica
- VAZQUEZ, A i GARCIA M.T. (2003). Les sendes de l’aigua a la Safor. Senda del Vernissa. Inèdit.
- SOLER, A. i JORDÀ, R. (2007): Ròtova. Geografia, història, patrimoni. Ajuntament de Ròtova, 2007.
- TORTOSA, P. (2007): Ròtova. Itineraris pel patrimoni arquitectònic, cultural i natural. Ajuntament de Ròtova, 2007.
Referències modifica
- ↑ «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=175
- ↑ «Dirección General de Patrimonio Cultural». [Consulta: 17 juliol 2023].
- ↑ http://usuarios.multimania.es/vicolm/safor13.htm Arxivat 2012-04-26 a Wayback Machine.
- ↑ «Fitxa Inventari Castell de Borró. Ajuntament de Ròtova». Arxivat de l'original el 2013-07-14. [Consulta: 15 abril 2017].