Ròtova

Ròtova és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, situat a nou quilòmetres de Gandia, a la vora de l'autovia CV-60 a l'Olleria, en un lloc de pas tradicional entre les comarques costaneres i l'interior valencià i peninsular. Des de València ciutat s'hi accedix per carretera, a través de la N-332 o l'autopista AP-7 per a enllaçar amb la CV-686 i finalitzar en la CV-60.

Ròtova

Bandera de Ròtova Escut de Ròtova
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
38° 55′ 57″ N, 0° 15′ 29″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Safor
Capital	Ròtova
Població humana
Població	1.270 (2024) (166,01 hab./km²)
Gentilici	rotovina, rotoví
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	7,65 km²
Altitud	74 m-102 m
Limita amb	Ador Llutxent Almiserà Alfauir Palma de Gandia
Partit judicial	Gandia
Dades històriques
Festa patronal	Del 7 a l'11 de setembre
Organització política
• Alcalde	Jordi Puig Muñoz (2019–)
Identificadors descriptius
Codi postal	46725
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	46218
Codi ARGOS de municipis	46218
Lloc web	rotova.es

Geografia

Plaçat damunt d'un tossal, a la vora dreta del Vernissa, és un poble de trànsit entre el pla al·luvial i la muntanya. El seu nucli originari era allargat i caminer. S'estructurava a la vora del camí reial que arribava des de Gandia tocant un flanc de la casa senyorial o palau; esquema que es repetix amb la carretera d'Albaida des de mitjan segle xx. Situat en la zona meridional de la província de València, al peu dels contraforts meridionals de la Serra Grossa, és drenat pel riu de Vernissa, que travessa el terme d'W a E. i que forma la Vall del Vernissa, subcomarca de la Safor composta per cinc municipis: Alfauir, Almiserà, Castellonet de la Conquesta, Llocnou de Sant Jeroni i Ròtova, situats al voltant del riu. Al llarg del riu trobem alguns molins hidràulics com el Molí de la Cova o de Faios al Racó de la Cova. El relleu presenta dues parts ben diferenciades: la part sud-est està ocupada per una plana al·luvial constituïda pels arrossegaments del riu Vernissa i el seu afluent per la dreta el barranc de les Daies, que confluïx amb el d'Alfauir poc abans d'arribar al Vernissa. Algunes de les fonts naturals de Ròtova són la font de les Galeries i la font del Llibrells El sector forestal, en part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori. La part més baixa, pròxima al riu, es dedica quasi tota al regadiu: 200 ha de tarongers; el secà es reduïx a 25 ha (oliveres, garrofers, vinya i ametllers). Hi ha magatzems de preparació de fruita i el polígon industrial Les Masses. El municipi comprèn l'antic castell i terme de Borró, amb l'enclavament de l'Erm pròxim al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

El clima és mediterrani plujós, amb molta humitat tant en hivern com en estiu. Les pluges, encara que són prou abundants es concentren a la tardor.

El terme municipal de Ròtova limita amb les següents localitats: Ador, Alfauir, Almiserà, Llutxent i Palma de Gandia, totes elles de la província de València.

Història

Pont Nou

Barri de la Salut

En el seu terme abunden les troballes de restes prehistòriques, entre les quals destaquen la cova de les Rates Penades, l'abric de la Penya Roja, la cova del Barranc Blanc i altres recers en procés d'estudi. Va aparéixer una làpida romana, ara al Museu Arqueològic de Gandia (MAGA), en construir les cases de darrere de l'Església, potser amb relació a la Vil:la Romana de la Sort.

Al llarg de la baixa edat mitjana hi va haver pobladors cristians que convivien amb els musulmans. Dins de l'antic terme del castell de Borró, havia de subjectar-se, això no obstant, a la jurisdicció superior del castell de Palma. En el començament del xv, el seu senyor, Joan de Fluvià, dugué a terme un gran projecte hidràulic per a millorar la séquia comuna de Ròtova i Alfauir i va acordar amb els jerònims de Cotalba la utilització de les aigües del Vernissa. Des de 1546 es regix per la carta de població atorgada per Pere de Figuerola. Al capdavall, Ròtova era un dels pocs senyorius que havia escapat a la cobdícia dels Borja, i canviava de mans amb freqüència. Propietat de la família Vich en entrar al XVI, passaria després als Polop, als Baiarri, als Balaguer i finalment a mans de Josep Faus, qui el va comprar en la darrera dècada del segle xvii. L'any 1800, el seu descendent Llorenç Bou de Penyarroja va aconseguir el títol de comte de Ròtova.

Tenia una demografia limitada (18 cases habitades el 1646), unes rendes minses i escasses possibilitats d'expansió, voltat com estava per senyorius vinculats als jerònims. No obstant això, en el segle xviii es va consolidar com el nucli més important entre els pobles de la Vall del Vernissa. En la dècada del 1920 tingué lloc un cert creixement i es va obrar el barri de la Salut, però en conjunt, les darreres dècades han sigut d'estancament i fins i tot recessió.

La parròquia s'independitzà de Palma l'any 1535. Aleshores, el prior de Sant Jeroni s'obligava a posar un sacerdot secular per a instruir els moriscos de Castellonet i Almiserà. Li pertanyien estos municipis com a ajudes de primera i el d'Alfauir com a annex. Per aquells anys va ser rector el que després esdevindrà el venerable Miguel López de Grez, d'origen navarrés. Des del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, després de la desamortització, es traslladen la imatge de la Mare de Déu de la Salut i el retaule major. La marededeu, procedent d'Onil, havia sigut portada al monestir a conseqüència d'una epidèmia esdevinguda l'any 1752. Actualment, la parròquia encara conserva Alfauir com a annex. Té partides sacramentals des de 1620, corresponents a tots els pobles de la conca del Vernissa. Des de 1767, solament de Ròtova i Alfauir. L'Arxiu Municipal engega les seues sèries des de mitjan segle xix.

Població

La població, que havia tingut un increment fort al llarg del segle xix, va tornar a créixer des del 1950 amb l'ampliació de l'àrea regada. Després s'ha estancat amb xicotetes oscil·lacions.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2011	2018	2019	2020	2021	2022	2023	2024
1.379	1.276	1.342	1.345	1.331	1.295	1.254	1.277	1.285	1.341	1.341	1.262	1.294	1.293	1.271	1.265	1.292	1.272

Política i govern

Corporació municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 5 regidors de Compromís per Ròtova (Compromís) 2 d'Ara Ròtova (AROT) i 2 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Ròtova
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Compromís per Ròtova		Jordi Puig Muñoz	450	50,27%	5 ()
	AROT		Francisco Faus	218	24,35	2 (+2)
	Partit Popular		Dolores Momparler	217	24,24%	2 (-2)
	Vots en blanc			10
Total vots vàlids i regidors				895	100 %	9
	Vots nuls			13
Participació (vots vàlids més nuls)				908	**
Abstenció				121*	**
Total cens electoral				1.029*	100 %**
Alcalde:
Fonts: (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2019 l'alcalde de Ròtova és Jordi Puig Muñoz de Compromís per Ròtova (Compromís).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Heliodor Faus Pérez Francisco Polop Bolufer	CIR UCD	19/04/1979 13/03/1982	Moció de censura UCD+PSPV --
1983–1987	Santiago Faus Soler	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Santiago Faus Soler	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Santiago Faus Soler	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Joaquín Saneugenio Climent	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Antonio Garcia Serra	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Antonio García Serra	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Antonio García Serra	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Antonio García Serra	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Antonio García Serra	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Jordi Puig Muñoz	Compromís	15/06/2019	--
Des de 2023	Jordi Puig Muñoz	Compromís	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Economia

Palau dels Comtes de Ròtova

Església San Bartomeu

La Rotovense Musical

La seua economia es va centrar en la pansa i posteriorment en la recol·lecció i exportació de taronges. Hui dia, molts dels seus veïns treballen en empreses situades a Gandia i la seua contornada. Al poble hi ha el polígon industrial les Masses. El cultiu de regadiu és majoritari. La riquesa ramadera se centra en el bestiar boví i les gallines repartides entre granges avícoles.

Monuments

• Església Parroquial de Sant Bartomeu Es va constituir en 1534 i l'edifici actual data del segle xviii, i és d’estil neoclàssic valencià. Està dedicada a Sant Bartomeu apòstol i la seua capella de la comunió va ser afegida en 1901, en dedicació a la Mare de Déu de la Salut.
• Palau dels Comtes de Ròtova. Casa senyorial en la qual trobem l'escut nobiliari i una potent columna junt una original escala imperial de pedra calcària.
• Monestir de Sant Jeroni de Cotalba fundat el 1388 sota el mecenatge de n'Alfons d'Aragó, primer duc de Gandia; aixecat sobre les restes d'un caseriu musulmà, barreja de gòtic, mudèjar i renaixentista. El seu estat de conservació és excel·lent i actualment, es pot visitar la major part del monument.
• Castell de Borró, fortalesa d'origen musulmà que és bé d'interès cultural amb registre ministerial R-I-51-0010922 de 5 de novembre de 2002.
• Vil.la Romana de la Sort. Centre d’Interpretació de la Cultura de la Pansa. Antic Riurau del Roig restaurat i convertit en museu.

Festes locals

• Sant Antoni del Porquet. Se celebra el 17 de gener amb la tradicional foguera i amb la benedicció dels animals.
• La Candelera. 2 de febrer.
• El Porrat de Sant Macià (Darrer cap de setmana de febrer)dins de la ruta dels porrats de la Safor
• Festes de moros i cristians (Primer Cap de setmana d'agost)
• Festes Majors. Les festes patronals són del 7 a l'11 de setembre. El primer dia en honor de la Mare de Déu de la Salut (la patrona), el segon dedicat a la Divina Aurora, el tercer al Crist de la Fe i el quart al patró Sant Bartomeu apòstol.

Gastronomia

Article principal: Cuina de la Safor

Són típics els arrossos: Paella, arròs al forn (arròs amb fesols i naps, arròs amb crosta…), arròs de quaresma; les Coques de dacsa, fetes de farina de dacsa i blat i farcides amb anxoves, ou, tonyina…, o bé a una sardina torrada; i pel que fa als dolços ho són els rotllos d'ou, pastissos de moniato i ametla, de cabell d'àngel, els pastissets a l'aire, rotllets d'aiguardent, els carquinyols, els rosegons, les mantecades, els bescuits o els mostatxons.

Persones il·lustres

• Josep Maria Balbastre, poeta
• Juan Gimeno, mestre.
• Juan Ramón Calabuig Rodrigo, poeta
• Miguel López de Grez, Sacerdot. Venerable

Bibliografia

• ALONSO i LÓPEZ, Jesus E. Ròtova. Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2005. ISBN 84-482-4180-0. 
• ALONSO i LÓPEZ, Jesus E. Història de la Safor. Simat de la Valldigna: Edicions La Xara, 1998. ISBN 978-84-606-4151-3. 
• PUIG, J. et al. La vall del Vernissa. A propòsit d'un ecomuseu. Llocnou de Sant Jeroni: Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni i Ecomuseu Vernissa Viu, 2008. 
• SOLER MOLINA, Abel; JORDA PLA, Rafael. Ròtova geografia, història i patrimoni. Ròtova: Ajuntament de Ròtova, 2007. ISBN 978-84-606-4150-6. 
• TORTOSA, PACO. Ròtova. Itineraris pel patrimoni cultural, ambiental i paisatgístic. Ròtova: Ajuntament de Ròtova, 2007. ISBN 84-921645-7-3. 

Enllaços externs

• Ajuntament de Ròtova
• Espai informació local
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2009-12-20 a Wayback Machine.