Ròtova

municipi de la Safor, País Valencià

Ròtova és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, situat a nou quilòmetres de Gandia, a la vora de l'autovia CV-60 a l'Olleria, en un lloc de pas tradicional entre les comarques costaneres i l'interior valencià i peninsular. Des de València ciutat s'hi accedix per carretera, a través de la N-332 o l'autopista AP-7 per a enllaçar amb la CV-686 i finalitzar en la CV-60.

Plantilla:Infotaula geografia políticaRòtova
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 55′ 57″ N, 0° 15′ 29″ O / 38.9326°N,0.2581°O / 38.9326; -0.2581
EstatEspanya

Comunitat autònomaPaís Valencià

ProvínciaProvíncia de València

Comarcala Safor Modifica el valor a Wikidata
CapitalRòtova Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.292 (2023) Modifica el valor a Wikidata (172,27 hab./km²)
Gentilicirotovina, rotoví Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície7,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud74 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialGandia
Dades històriques
Festa patronalDel 7 a l'11 de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJordi Puig Muñoz (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46725 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46218 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46218 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webrotova.es Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Plaçat damunt d'un tossal, a la vora dreta del Vernissa, és un poble de trànsit entre el pla al·luvial i la muntanya. El seu nucli originari era allargat i caminer. S'estructurava a la vora del camí reial que arribava des de Gandia tocant un flanc de la casa senyorial o palau; esquema que es repetix amb la carretera d'Albaida des de mitjan segle xx. Situat en la zona meridional de la província de València, al peu dels contraforts meridionals de la Serra Grossa, és drenat pel riu de Vernissa, que travessa el terme d'W a E. i que forma la Vall del Vernissa, subcomarca de la Safor composta per cinc municipis: Alfauir, Almiserà, Castellonet de la Conquesta, Llocnou de Sant Jeroni i Ròtova, situats al voltant del riu.[1] Al llarg del riu trobem alguns molins hidràulics com el Molí de la Cova o de Faios al Racó de la Cova. El relleu presenta dues parts ben diferenciades: la part sud-est està ocupada per una plana al·luvial constituïda pels arrossegaments del riu Vernissa i el seu afluent per la dreta el barranc de les Daies, que confluïx amb el d'Alfauir poc abans d'arribar al Vernissa. Algunes de les fonts naturals de Ròtova són la font de les Galeries i la font del Llibrells El sector forestal, en part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori. La part més baixa, pròxima al riu, es dedica quasi tota al regadiu: 200 ha de tarongers; el secà es reduïx a 25 ha (oliveres, garrofers, vinya i ametllers). Hi ha magatzems de preparació de fruita i el polígon industrial Les Masses. El municipi comprèn l'antic castell i terme de Borró, amb l'enclavament de l'Erm pròxim al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

El clima és mediterrani plujós, amb molta humitat tant en hivern com en estiu. Les pluges, encara que són prou abundants es concentren a la tardor.[2]

El terme municipal de Ròtova limita amb les següents localitats: Ador, Alfauir, Almiserà, Llutxent i Palma de Gandia, totes elles de la província de València.

Història

modifica
 
Pont Nou
 
Barri de la Salut

En el seu terme abunden les troballes de restes prehistòriques, entre les quals destaquen la cova de les Rates Penades, l'abric de la Penya Roja, la cova del Barranc Blanc i altres recers en procés d'estudi. Va aparéixer una làpida romana, ara al Museu Arqueològic de Gandia (MAGA), en construir les cases de darrere de l'Església, potser en relació a la Vil:la Romana de la Sort.[3]

Al llarg de la baixa edat mitjana hi va haver pobladors cristians que convivien amb els musulmans. Dins de l'antic terme del castell de Borró, havia de subjectar-se, això no obstant, a la jurisdicció superior del castell de Palma. En el començament del xv, el seu senyor, Joan de Fluvià, dugué a terme un gran projecte hidràulic per a millorar la séquia comuna de Ròtova i Alfauir i va acordar amb els jerònims de Cotalba la utilització de les aigües del Vernissa. Des de 1546 es regix per la carta de població atorgada per Pere de Figuerola. Al capdavall, Ròtova era un dels pocs senyorius que havia escapat a la cobdícia dels Borja, i canviava de mans amb freqüència. Propietat de la família Vich en entrar al XVI, passaria després als Polop, als Baiarri, als Balaguer i finalment a mans de Josep Faus, qui el va comprar en la darrera dècada del segle xvii. L'any 1800, el seu descendent Llorenç Bou de Penyarroja va aconseguir el títol de comte de Ròtova.

Tenia una demografia limitada (18 cases habitades el 1646), unes rendes minses i escasses possibilitats d'expansió, voltat com estava per senyorius vinculats als jerònims. No obstant això, en el segle xviii es va consolidar com el nucli més important entre els pobles de la Vall del Vernissa. En la dècada del 1920 tingué lloc un cert creixement i es va obrar el barri de la Salut, però en conjunt, les darreres dècades han sigut d'estancament i fins i tot recessió.

La parròquia s'independitzà de Palma l'any 1535. Aleshores, el prior de Sant Jeroni s'obligava a posar un sacerdot secular per a instruir els moriscos de Castellonet i Almiserà. Li pertanyien estos municipis com a ajudes de primera i el d'Alfauir com a annex. Per aquells anys va ser rector el que després esdevindrà el venerable Miguel López de Grez, d'origen navarrés. Des del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, després de la desamortització, es traslladen la imatge de la Mare de Déu de la Salut i el retaule major. La marededeu, procedent d'Onil, havia sigut portada al monestir a conseqüència d'una epidèmia esdevinguda l'any 1752. Actualment, la parròquia encara conserva Alfauir com a annex. Té partides sacramentals des de 1620, corresponents a tots els pobles de la conca del Vernissa. Des de 1767, solament de Ròtova i Alfauir. L'Arxiu Municipal engega les seues sèries des de mitjan segle xix.

Població

modifica

La població, que havia tingut un increment fort al llarg del segle xix, va tornar a créixer des del 1950 amb l'ampliació de l'àrea regada. Després s'ha estancat amb xicotetes oscil·lacions.

Evolució demogràfica[4]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2011 2018 2019 2020 2021 2022 2023
1.379 1.276 1.342 1.345 1.331 1.295 1.254 1.277 1.285 1.341 1.341 1.262 1.294 1.293 1.271 1.265 1.292

Política i govern

modifica

Corporació municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 5 regidors de Compromís per Ròtova (Compromís) 2 d'Ara Ròtova (AROT) i 2 del Partit Popular (PP).[5]

 
Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Ròtova

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Ròtova   Jordi Puig Muñoz 450 50,27% 5 ( )
AROT Francisco Faus 218 24,35 2 ( +2)
Partit Popular   Dolores Momparler 217 24,24% 2 ( -2)
Vots en blanc   10
Total vots vàlids i regidors 895 100 % 9
Vots nuls 13
Participació (vots vàlids més nuls) 908 **
Abstenció 121* **
Total cens electoral 1.029* 100 %**
Alcalde:
Fonts:
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

modifica

Des de 2019 l'alcalde de Ròtova és Jordi Puig Muñoz de Compromís per Ròtova (Compromís).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Heliodor Faus Pérez
Francisco Polop Bolufer
CIR[a]
UCD
19/04/1979
13/03/1982
Moció de censura UCD+PSPV
--
1983–1987 Santiago Faus Soler AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Santiago Faus Soler AP 30/06/1987 --
1991–1995 Santiago Faus Soler PP 15/06/1991 --
1995–1999 Joaquín Saneugenio Climent PP 17/06/1995 --
1999–2003 Antonio Garcia Serra PP 03/07/1999 --
2003–2007 Antonio García Serra PP 14/06/2003 --
2007–2011 Antonio García Serra PP 16/06/2007 --
2011–2015 Antonio García Serra PP 11/06/2011 --
2015–2019 Antonio García Serra PP 13/06/2015 --
2019-2023 Jordi Puig Muñoz Compromís 15/06/2019 --
Des de 2023 Jordi Puig Muñoz Compromís 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Economia

modifica
 
Palau dels Comtes de Ròtova
 
Església San Bartomeu
 
La Rotovense Musical

La seua economia es va centrar en la pansa i posteriorment en la recol·lecció i exportació de taronges. Hui dia, molts dels seus veïns treballen en empreses situades a Gandia i la seua contornada. Al poble hi ha el polígon industrial les Masses. El cultiu de regadiu és majoritari. La riquesa ramadera se centra en el bestiar boví i les gallines repartides entre granges avícoles.

Monuments

modifica

Festes locals

modifica

Gastronomia

modifica

Són típics els arrossos: Paella, arròs al forn (arròs amb fesols i naps, arròs amb crosta…), arròs de quaresma; les Coques de dacsa, fetes de farina de dacsa i blat i farcides amb anxoves, ou, tonyina…, o bé a una sardina torrada; i pel que fa als dolços ho són els rotllos d'ou, pastissos de moniato i ametla, de cabell d'àngel, els pastissets a l'aire, rotllets d'aiguardent, els carquinyols, els rosegons, les mantecades, els bescuits o els mostatxons.[7]

Persones il·lustres

modifica
  1. CIR són les sigles de Candidatura Independent de Ròtova.

Referències

modifica
  1. «Vall de Vernissa», 14-09-2008. [Consulta: 1r maig 2024].
  2. «Ajuntament de Ròtova». [Consulta: 9 gener 2023].
  3. «La Vil.la Romana de Ròtova». [Consulta: 9 gener 2023].
  4. «Rótova - Datos, gráficos y estadísticas sobre el municipio». [Consulta: 30 desembre 2023].
  5. «Resultado elecciones Municipales en Rótova, (ACORD PER GUANYAR) gana: última hora con el 100.0% escrutado» (en castellà), 29-05-2023. [Consulta: 29 maig 2023].
  6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Ròtova. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  7. [enllaç sense format] http://www.ajuntamentderotova.es/principal.php?m=19&sm=75 Arxivat 2009-06-26 a Wayback Machine.

Bibliografia

modifica
  • ALONSO i LÓPEZ, Jesus E. Ròtova. Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2005. ISBN 84-482-4180-0. 
  • ALONSO i LÓPEZ, Jesus E. Història de la Safor. Simat de la Valldigna: Edicions La Xara, 1998. ISBN 978-84-606-4151-3. 
  • PUIG, J. et al. La vall del Vernissa. A propòsit d'un ecomuseu. Llocnou de Sant Jeroni: Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni i Ecomuseu Vernissa Viu, 2008. 
  • SOLER MOLINA, Abel; JORDA PLA, Rafael. Ròtova geografia, història i patrimoni. Ròtova: Ajuntament de Ròtova, 2007. ISBN 978-84-606-4150-6. 
  • TORTOSA, PACO. Ròtova. Itineraris pel patrimoni cultural, ambiental i paisatgístic. Ròtova: Ajuntament de Ròtova, 2007. ISBN 84-921645-7-3. 

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ròtova