Coca de dacsa

coques redones i planes fetes de farina de dacsa, i farina de forment
(S'ha redirigit des de: Coques de dacsa)

Les coques de dacsa o coques de ploure, són unes coques redones i planes que es fan de farina de dacsa, sovint mesclada amb farina de forment, aigua, oli i sal.[1] Són un plat molt típic de la Safor, en especial de Ròtova o d'Oliva, i en alguns llocs de la Marina Alta, com el Verger i Pego, vila on també es diuen coques escaldades.[2]

Infotaula menjarCoca de dacsa
Característiques
País d'origenRòtova o Oliva, Safor
On es menjaSafor, Marina Alta, Comtat
GastronomiaGastronomia del País Valencià
Detalls
Tipusdarreries Modifica el valor a Wikidata
FormaRodona, plana i oberta
Ingredients principalsFarina de dacsa (blat de moro) i blat.
Ròtova. Les coques escaldades són un plat tipic al poble.

S'elaboren mesclant i pastant els ingredients fins que s'aconsegueix una massa uniforme, que es deixa reposar, per a més tard formar unes coques redones i planes, que es cuinen amb unes quantes gotes d'oli. S'acompanyen amb una picadeta de tonyina, ou ratllat i tomaca fregida, o bé d'altres picadetes d'aladrocs o sardines, o sofregits d'espinacs.[2]

Es mengen posant una quantitat de l'acompanyament al mig de la coca i aquesta s'enrotlla fins que es fa un rotllo que es pot menjar directament amb les mans. La seua relació amb els tacos i els burritos no és clara, encara que la semblança amb les truites (tortilles) mexicanes i els talos bascos és evident.

La massa de les coques escaldades també s'utilitza per a fer pastissos que reben el nom de pastissos escaldats.[3]

Referències modifica

  1. Martí Gadea, Joaquim. Tipos, modìsmes y còses rares y curioses de la tèrra del gè, arreplegades y ordenades per un aficionat, molt entusiasmát de tot lo d'ella (Digital). Biblioteca de la Universitat de Califòrnia: Imp. de A. López, 1906, p. 28. 
  2. 2,0 2,1 Baeza, Concha. València, pobles en festes. Diputació de València, 1995, p. 144. 
  3. cdrlasafor. «Es presenta el llibre de receptes “Cuina de la Terra”, publicat pel CDR la Safor», 14-01-2015. [Consulta: 18 abril 2021].

Enllaços externs modifica