Ador

municipi del País Valencià
Per a altres significats, vegeu «riu Ador».

Ador és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor i de la subcomarca de la Vall del Vernissa

Plantilla:Infotaula geografia políticaAdor
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 55′ 05″ N, 0° 13′ 31″ O / 38.918055555556°N,0.22527777777778°O / 38.918055555556; -0.22527777777778
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
Comarcala Safor Modifica el valor a Wikidata
CapitalAdor (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.699 (2023) Modifica el valor a Wikidata (123,03 hab./km²)
Gentiliciadorera, adorer Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície13,81 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud50 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialGandia
Dades històriques
PatrociniVerge de Loreto Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalDarreries d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJoan Faus Vitòria Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46729 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46002 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46002 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webador.es Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Situat al sud-est de l'Horta de Gandia, al marge esquerre del riu Serpis i als peus de la serra d'Ador. El riu separa el poble d'Ador de la veïna Vilallonga.

La superfície del terme, amb 13,81 km², és muntanyenca excepte a les vores del Sèrpis. Les principals altures són la Penya Roja (361 m.), Corona (165 m.), el Tossal o la Creu, etc. El riu Vernissa també frega el terme municipal pel nord.

El poble d'Ador se situa als peus de la serra, a uns 50 metres d'altura sobre el nivell del mar. El clima és mediterrani i el terme està poblat d'arbres, tarongers a les zones cultivades i pinsa la serra.

Té dos nuclis de població, un on se situa el municipi d'Ador, mentre que l'altre està situat en l'enclavament de Marxuquera.

Límits

modifica
Alfauir
Llutxent
Ròtova
Palma de Gandia
Gandia
Castellonet de la Conquesta   Potries
Vilallonga

S'accedix a Ador per la carretera CV-685 que ix de l'autovia CV-60 a l'altura del polígon industrial de Palma de Gandia.

Història

modifica

El topònim sembla d'origen musulmà i significa les cases. Al terme s'ha trobat una important vila romana (la casa d'Alfàs), també és una de les poques zones de la comarca en la qual trobem enterraments visigòtics. Després de la conquesta va ser repoblada pels cristians el 1248. El rei Pere el Gran va concedir el 1276 a Joan de Pròxita el senyoriu sobre el castell de Ador, que incloïa Ador en la seua jurisdicció. Després va pertànyer al senyoriu del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba. El 1460, passà a mans de la família Tolsà i, posteriorment, als Montcada, als quals pertanyé fins a la desaparició dels senyorius. El 1574 es va separar eclesiàsticament de Palma i es va convertir en parròquia independent sota l'advocació de la Mare de Déu de Loreto.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
1.150 1.088 1.091 1.117 1.125 1.178 1.216 1.273 1.346 1.385 1.398 1.463 1.516 1.474 1.510 1.542

Economia

modifica

Pel que fa a l'economia, l'agricultura ocupa a un 14,3% de la població. El sector secundari, en concret, la indústria i la construcció, ocupen un 7,8% i un 25,8% respectivament, encara que l'últim percentatge ha disminuït degut a la crisi econòmica. I finalment el sector terciari o sector servicis, ocupa un 53,0%.

Política i Govern

modifica

Corporació municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors de Gent d'Ador (GA) i 2 del Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Ador

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Gent d'Ador Manela Faus Mascarell 670 71,28% 7 ( +1)
Partit Popular   Enrique Celda Gallud 264 28,09% 2 ( -1)
Vots en blanc   6 0,64%
Total vots vàlids i regidors 940 100 % 9
Vots nuls 23 2,39%
Participació (vots vàlids més nuls) 963 74,13%**
Abstenció 336* 25,87%**
Total cens electoral 1.299* 100 %**
Alcalde: Manela Faus Mascarell (GA) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de GA.)
Fonts: JEC,[1] JEZ Gandia,[2] M. Interior,[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

modifica

Des de 2019 l'alcaldessa d'Ador és Manela Faus Mascarell de Gent d'Ador (GA).[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Luis Dauder Mascarell AI 19/04/1979 --
1983–1987 José Miñana Miñana AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Juan Vicente Estruch Estruch AP 30/06/1987 --
1991–1995 Juan Vicente Estruch Estruch PP 15/06/1991 --
1995–1999 Juan Vicente Estruch Estruch PP 17/06/1995 --
1999–2003 Juan Vicente Estruch Estruch PP 03/07/1999 --
2003–2007 Juan Vicente Estruch Estruch PP 14/06/2003 --
2007–2011 Juan Vicente Estruch Estruch PP 16/06/2007 --
2011–2015 Joan Faus Vitòria GA[a] 11/06/2011 --
2015–2019 Joan Faus Vitòria GA 13/06/2015 --
2019-2023 Manela Faus Mascarell GA 15/06/2019 --
Des de 2023 Manela Faus Mascarell GA 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments

modifica
  • Casa de l'Alfàs és un edifici rural situat a mig quilòmetre al sud-est d'Ador que s'alça sobre un soterrani d'una vil·la romana. A la seua horta s'han trobat restes romanes a més d'haver sigut utilitzat com a depòsit de ferramentes agrícoles.
  • Església de la Mare de Déu de Loreto és un edifici amb caràcter de fortalesa construït després de la guerra del dos Peres, en temps d'Alfons el Vell, Duc Reial de Gandia a les darreries de segle xiv d'una sola nau amb capelles lateral entre contraforts, d'estil gòtic, a les darreries del segle xviii, s'enderroca el presbiteri i la torre medieval per tal d'ampliar-la i redecorar-la a l'estil del moment, el neoclàssic que ocultà el seu passat medieval. Entre l'any 1858-61 fou construït el campanar i la portalada medieval adovellada, substituïda l'any 1958. por.
  • Ermita de Sant Josep (Santíssim Crist de l'Empar), del segle xvi i restaurada l'any 1972, presenta un estil renaixentista amb volta de canó suportada per dos arcs faixons de mig punt rebaixat i presbiteri amb volta a quatre punts i sagristia amb cúpula de mitja taronja sospesada per petxines que fou enderrocada en la restauració de 1972 per tal d'ampliar la casa de l'ermità. Ara per ara és un edifici visitable.[Quan?]

Llocs d'interès

modifica
  • La Serra d'Ador, on trobem paratges de gran bellesa com el Barranc i la Font de Lloret. L'aula de Natura "Serra d'Ador" és un referent quant a l'educació ambiental a la comarca, que s'utilitza com a alberg per a grups juvenils.
  • La Cova Figueral, on trobem restes arqueològiques pertanyents a l'eneolític, entre les quals destaquen puntes de fletxa, grans de collars i restes humanes.

Orografia

modifica
  • Collado de l'Aigua
  • el Cabeço
  • el Ventura
  • els Escudellers
  • la Corona
  • la Creu
  • Lloma de la Cova
  • Penya de la Barca
  • Penya de Poquet
  • Penya del Moro
  • Penya Roja
  • Pla d'Ataranes
  • Pla de les Estepes
  • Tossal d'Ataranes
  • Tossal de l'Aigua[7]

Hidrografia natural

modifica
  • Barranc d'Andreu
  • Barranc de la Canaleta
  • Barranc de la Font
  • Barranc de la Navesa
  • Barranc de les Coves Negres
  • Barranc de Lloret
  • Barranc del Collado
  • Barranc del Figueral
  • Barranc del Racó del Notari
  • Barranc dels Llidoners
  • Barranquet del Carreter
  • Barranquet del Raboso
  • Font de Lloret
  • Font del Raboso
  • Fonteta Vella
  • Riu d'Alcoi (o Serpis)[7]

Nuclis Poblacionals

modifica
  • Ador
  • Casa de l'Alfàs
  • Casa de la Canaleta
  • Casa de Morant
  • Casa de Villarmutis
  • Casa del Merlic
  • Corral de la Canaleta
  • Corral de Ros[7]

Partides i paratges

modifica
  • el Barranquet d'Andreu
  • el Castell
  • el Collado
  • el Merlic
  • el Morant
  • el Pinaret
  • el Pla de Lloret
  • el Quart
  • el Racó del Collado
  • el Racó del Notari
  • el Rafalany
  • el Ramonet
  • el Reconc
  • els Femats
  • l'Albarça
  • l'Alfàs
  • l'Edo
  • l'Horta
  • la Canaleta
  • la Corona
  • la Mercadera
  • la Navesa
  • la Plana
  • les Quintanes
  • les Saleres
  • Ombria de la Canaleta [7]

Festes i celebracions

modifica
  • Festes Patronals. Se celebren en la tercera setmana d'agost, a partir del tercer diumenge. El dilluns està dedicat a Sant Josep, el dimarts a la Divina Aurora, el dimecres a la Verge de Loreto i el dijous al Santíssim Crist de l'Empar.
  • Festes de Moros i Cristians. Se celebren el primer cap de setmana d'agost.

Gastronomia

modifica

Pel que fa a la gastronomia, cal esmentar la forta tradició apicultora que dona com a producte una mel de gran qualitat. A més recomanem la degustació dels plats típics, com ara són el putxero i la paella junt al pa beneït per Sant Antoni i els dolços nadalencs, que el millor moment per degustar-los és durant la celebració del Concurs Anual de Dolços Nadalencs. A banda d'açò, també hi ha la gamba amb bleda, els figatells i les coques de dacsa.

Esports

modifica

Destaca la tradició esportiva de pilota valenciana en la modalitat de raspall, que es juga durant tot l'any als carrers d'Ador.

  1. GA són les sigles de Gent d'Ador.

Referències

modifica
  1. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.438 [Consulta: 29 abril 2020].
  2. Junta Electoral de Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral Zona de Gandia sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 82, 30-04-2019, pàg. 125 [Consulta: 25 juliol 2019].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  4. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Ador», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  5. S.S «Gent d'Ador jubila al alcalde Estruch, del PP, que gobernaba desde el año 1987» (en castellà). [Levante-EMV] [Gandia], 23-05-2011 [Consulta: 25 gener 2016].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Ador. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Millet i Pons, Josep-Ramon; Alonso López, Jesús Eduard. «Ador, La Safor». A: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ajuntament d'Ador i CEIC Alfons el Vell. Toponímia dels pobles valencians, 2005 (Onomàstica i Toponímia). DL: V-4433-200. ISBN 84-482-4179-7. 

Enllaços externs

modifica