Castell de Sant Elm (Mallorca)

«Torre de Sant Elm» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Castell de Sant Elm».

El Castell de Sant Elm, dit també Hospital de Sant Elm i Torre de Sant Elm, és un conjunt arquitectònic fortificat de Mallorca del segle xiii que està situat a Sant Elm, al terme d'Andratx i està conformat per un antic hospital, una capella i una torre. Està declarat Bé d'Interés Cultural. Actualment és un espai privat que funciona com a allotjament turístic i espai d'actes privats.

Infotaula edifici Castell de Sant Elm
(1915)
Dades
Tipus	Torre de defensa
Construcció	segle XVI
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Andratx (Mallorca)
Localització	C. de sa Torre, 1 Sant Elm
39° 34′ 36″ N, 2° 21′ 21″ E
Bé d'interès cultural
Data	30 novembre 1993
Identificador	RI-51-0008337

A partir del segle xvi, la torre formà part d'un extens sistema de vigilància i senyalització de tota la costa mallorquina per combatre la pirateria, en el qual contribuïa com a torre de defensa del port de Sant Elm. Tot i que no feia senyals d'avís, tenia connexió visual amb les torres de la Dragonera: la torre de na Pòpia i la torre de Llebeig.

Descripció

El conjunt està situat dalt d'un pujol que domina el port de Sant Elm, al sud del torrent que hi desemboca. El conformen una capella, una torre i els edificis annexos de l'hostatgeria, tot plegat connectat per un pati al qual s'accedeix de l'exterior per un portal de mig punt.

L'hostatgeria o hospital té tres entrades: el portal del pati, allindanat; un portal de l'exterior, amb una gran peça de marès amb la inscripció «Essent obrer excleemos prorany 1717»; i un tercer portal que comunica l'hostatgeria amb la torre. De l'obra original, només es conserva part d'un espai diàfan amb volta de canó reforçada per dos arcs; la resta, en bona part, s'esfondrà durant la realització d'una de les reformes sofertes, i ara conforma un gran saló. També hi ha una cisterna, una cuina i un estable.

La torre està construïda de mitjans de marès, i és quadrada i massissa. Fa uns 12 metres d'alt i uns 7,5 d'ample. L'accés original, a la planta superior i per la banda que mira al pati, es feia per una escala de mà, i condueix a una cambra coberta de volta de canó. La planta baixa també té accessos per l'hostatgeria i per l'exterior, amb un portal obert en temps de l'Arxiduc. Al terrat, el parapet té diverses alçades i conserva espilleres, un escaire a barbeta i un canó.

La capella és d'estil gòtic, però molt pocs elements daten d'època medieval. El portal és allindanat, amb un sol (de l'escut d'Andratx) i la inscripció "Vila". La coberta és amb volta de creueria amb els nervis que descansen damunt mènsules, i a la clau de volta hi ha un altre sol i la data de 1690. L'altar porta la data de 1793, i fou restaurat el 1871.

Als voltants dels edificis es troba, a l'entrada principal, un aljub, sectors de marjades i una esplanada que sembla les restes d'una era.

Història

Al segle xiii, el port de Sant Elm, llavors anomenat la Palomera, era un dels més importants de l'illa. En el Repartiment fou adjudicat a la porció del Bisbe de Barcelona, i la intenció era que fos un port d'estatge reial. El 1279, Bernat Basset cedí una porció del seu rafal al rei amb la condició que hi construís un hospital de mariners i una capella sota l'advocació de Sant Elm, patró dels mariners, i funcionava com a lloc de quarantena per aquells que se sospitava que poguessin dur malalties infeccioses.

La mar, però, no era un lloc segur, i davant l'amenaça pirata el 1303 es començà a construir una torre de defensa que donaria forma definitiva al conjunt: l'hospital, la capella i la torre.

Es tractava, però, d'una torre feble i, en qualsevol cas, insuficient per fer front a tots els atacs que patia la Palomera. L'estocada definitiva fou el segle xvi: el 1553 i el 1555 es visqueren dos atacs corsaris que saquejaren la vila d'Andratx i que provocaren l'abandonament del port, del qual només romangué la torre, que es va haver de refer de bell nou.

Així doncs, a final del segle xvi havia deixat de funcionar com a hospital, i així l'oratori fou mantengut per les autoritats eclesiàstiques d'Andratx i la torre es posà al servei del batle del mateix terme d'Andratx per vigilar i impedir el desembarcament de naus enemigues al port. Disposava d'una peça d'artilleria, i va estar operativa fins a 1867, quan l'estat la traspassà a Hisenda. La capella, per la seva banda, a final del segle xix només s'hi deia missa els diumenges, els dies festius i el dia de Sant Elm (2 de juny).

El 1875 la comprà l'Arxiduc Lluís Salvador, qui hi realitzà modificacions i incorporacions de nous terrenys. Anys més tard, a 1922 la propietat passà a mans dels hereus de l'Arxiduc, que a poc a poc anaren fent una reforma del conjunt amb nous volums afegits, creant una espècie de residència d'estiueig amb cert caràcter neomedieval.