Sistema de vigilància i defensa de la costa de Mallorca

talaies i torres de guaita a Mallorca

L'illa de Mallorca comptava amb un sistema de vigilància i defensa de la costa format per un conjunt nombrós de talaies i torres repartides entorn de tota la costa que tenien com a finalitat vigilar la presència d'enemics per estar preparats davant una possible invasió o, al més sovint, incursió pirata. Constituïen una autèntica xarxa de torres que circumval·laven Mallorca i formaven un conjunt d'enllaços i senyals a base de senyals de foc i fum. Si bé a l'edat mitjana ja hi havia talaies a l'illa, la major part de les torres i en general tot el sistema fou ideat i duit a terme al segle xvi.

Mapa de les principals fortificacions costaneres de Mallorca

HistòriaModifica

La mar Mediterrània sempre havia estat una mar perillosa per la presència de pirates, ja a l'edat antiga. Per la defensa d'aquest perill ja hi havia fortificacions costaneres a l'edat mitjana, com ara el castell del Rei a Pollença, el castell de Capdepera, el castell de Santueri a Felanitx i la torre de Sant Elm, i també moltes de torres privades dins possessions. No obstant això, amb la irrupció de l'Imperi Otomà a la Mediterrània a les acaballes de l'edat mitjana, i especialment a partir de Solimà el Magnífic, el perill esdevengué molt més gran, i la monarquia hispànica comprengué, principalment després de la presa de Rodes, que calia dirigir de nou els interessos cap a la Mediterrània[1]. Nasqué tota una nova política de fortificació de les localitats costaneres dels dominis hispànics i es repensaren totes les estratègies i les polítiques: hom comprengué que, si calia mantenir poblat el Regne de Mallorca, calia idear un pla total de defensa, coordinat entre les tres illes (aleshores Formentera romania despoblada). Així, a més de modernitzar la marina de guerra i fortificar les principals ciutats (Palma, Alcúdia, Eivissa i Maó), nasqué un sistema de vigilància i defensa de les tres illes per mitjà de torres de defensa que comunicassin amb la ciutat per estar prevenguts de les possibles incursions[1]. Sembla que el sistema de vigilància per mitjà de senyes fou encarregat a Joan Binimelis i Garcia pel seu coneixement de la geografia mallorquina, atès que havia conofeccionat mapes, de Mallorca, Menorca i Cabrera per encàrrec del virrei Lluís de Vic i una descripció geogràfica de l'illa de Mallorca, part de la Història general del Regne de Mallorca, per encàrrec dels Jurats[2]. Aleshores ja s'havien alçat un bon grapat de noves torres, però encara en faltaven moltes per bastir: gairebé totes són de la segona meitat del segle xvi i el començament del segle xvii.

Sistema de vigilància i comunicacióModifica

El sistema es basava en senyals de foc, de nit, i de fum, de dia, i consistia a fer el senyal en cas d'alerta o de rebre el senyal d'una altra torre. D'aquesta manera l'alerta arribava a la ciutat, on hi havia els contingents de defensa. L'encarregat de vetlar era el torrer. El 1550 es va promulgar la primera reglamentació de caràcter general per als talaiers, seguida d'altres el 1655 i 1669, però la més coneguda és la de 1719, les Odenanses de les torres de fochs del regna, signada pel marquès de Casa Fuerte, Juan de Acuña y Bejarano, inspirades en les disposicions de Joan Binimelis. Els torrers havien d'encendre un foc per cada nau avistada, o un de sol durant 15 minuts si eren més de 10.[3]

Les torres també servien com a element de defensa i podien tenir qualque element d'artilleria, responsabilitat del torrer. A més de les torres, hi havia altres construccions per la vigilància de la costa, com ara les torres dels campanars però també barraques expressament edificades als pujols de ran de mar, on s'enviava un vigilant en els moments de més gran incertesa, quan s'esperava un possible atac.[4]

Les torresModifica

Altres elements de defensaModifica

  • Murades de Santanyí: la vila de Santanyí comptà amb un petit recinte murat bastit el segle xvi, del qual avui en dia no en resta més que una de les portes, la porta Murada.
  • Fortí de Cala Llonga: bastit el 1730 i reconstruït el 1793, constituïa una guarnició per vint homes.
  • Castell de Santueri: castell roquer d'època pre-catalana que, si bé l'estructura actual possiblement no és anterior a l'època islàmica, és clar que ja a l'edat antiga hi havia una fortificació.
  • Castell de Capdepera: castell que es troba al cap curucull de la vila de Capdepera que fou bastit el segle xix per ordre del rei Jaume II.
  • Castell de Sant Salvador: castell d'època islàmica que es troba al cap curucull de la vila d'Artà.
  • Murades d'Alcúdia: la ciutat d'Alcúdia compta amb un recinte murat del segle XIII ençà.
  • Canó del Moro o reducte de la Penya Roja: lloc de defensa i aguait construït a recer d'un penyal al cap del Pinar del qual ja hi ha referències el segle xvi.
  • Castell de Manresa: fort acabat el 1701.
  • Bateria de Tacàritx: situada a Alcúdia i construïda el segle xviii.
  • Fortalesa d'Albercutx o de l'Avançada: fortalesa bastida el 1684.
  • Castell del Rei: castell roquer que, com el castell de Santueri, remunta els orígens a l'Edat Antiga.
  • Castell de Sant Carles: fou bastit entre 1610 i 1612.
  • Castell de Bellver: castell gòtic del segle xiv situat ben a prop de la ciutat.
  • Murades de Palma: la ciutat de Mallorca ha tengut murades de la fundació en temps dels romans ençà. Les darreres foren les renaixentistes, començades a les acaballes del segle xvi i acabades entre els segles xvii i XVIII.

També contribuïen a la vigilància i la defensa de l'illa les fortificacions particulars, com ara les possessions de l'Àguila, Capocorb, la Vall o la Devesa de Ferrutx.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Ensenyat Pujol, 2002, p. 37-40.
  2. Duran, 2014.
  3. Castillo Cuenca, Anabel. Análisis de visibilidad paisajística de las torres defensivas y atalayas litorales en Andratx (tesi) (en castellà). Uiversitat de les Illes Balears, 2019. 
  4. Escanelles, Miquel Àngel. «Puig de Son Galiana». ToponímiaMallorca. [Consulta: 1r juliol 2021].

BibliografiaModifica

  • Dolç, Miquel (ed.). Gran Enciclopèdia de Mallorca, tom XVII. Palma: Promallorca edicions, 1989, p. 232-233. ISBN 84-86.617.41-X. 
  • Duran, Eulàlia. «Pròleg». A: Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles. València: Publicacions de la Universitat de València, 2014, p. 8-9. ISBN 978-84-370-9350-5. 
  • Ensenyat Pujol, Gabriel. «El darrer recinte: els inicis de la quinta murada de Ciutat de Mallorca (s. XVI)». A: Les Murades de Palma. Miscel·lània. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 2002, p. 37-60. 

Enllaços externsModifica